Mirades assassines

Es meu colega de pis, en Fernando, nos va fer descoionar s' altre dia quan nos va mostrar un vídeo des Youtube. En ell, algú, amb un parell d' ous va filmar al senyor Aznar a l' avió mentres disfrutava d' una botella de vi i repassava uns papers. Quan aquest els enganxa...els mata amb la mirada, i el càmara té tanta por que intenta amagar-se.

Realment bó...Aznar da miedo...Uhhh!!!



I aquest episodi per aquells que encara no es creuen lo de que Aznar da miedo.

Dobles significats

Resulta que s' altre dia anava per Diagonal, era un dimarts tarda i estava bastant ple de gent. Com que anava tot sol, vaig decidir telefonar a mon pare, ja que xerram cada dia. Com és habitual no es va posar mon pare si no ma mare. Me va demanar per tot, com sempre, i després mon pare se queixa de que no te res que contar-me ni demanar-me per que ja ho ha sentit tot i acabam xerrant den Fernando Alonso o del Barça i el Mallorca.

Com que encara estic liat amb el procés anginal, ma mare me demana per les angines. Jo li dic que només n'hi ha una que està inflada i com que la comunicació no era molt bona, ma mare demanava "eh? eh?" tot es rato.

Resumeixo la conversació:

• Mama : Com tens s' angina, te trobes bé?

• Jo : Bé, estic de puta mare, lo únic que encara la tenc grossa.

• Mama: Eh?

• Jo: Que la tenc molt grossa, Mamà !!!

Al darrer comentari no vaig poder més que riure i esperar a que ningú, de la concurrida diagonal, m' hagués sentit...

La teoria de la cultura iconoclasta

Au idò, ja hi tornam a ser! Bé darrerament m'han dit que a sa gent li mola es tema de que es blog sigui en mallorquí, així que me sap greu pels puristes però si faig alguna falta, simplement diré: "en mallorquí se diu així", i au, per avall.

Avui vos vull contar una teoria que no és meva, però que faré ús de la llicència copyleft per poder distribuir-la. Els autors d' aquesta teoria són els germans Riera, i a mi me la va contar el senyor Toni Riera.

La teoria demostra per què putes a sa gent d' Andalusia li mola tant es tema de posar figuretes per tot, damunt sa tele, a ses estanteries, toreros, bailaoras, toros...i bueno ja sabeu, tantes coses.
Els fets es remunten a l' any 1492, a la Reconquesta, Granada era la darrera ciutat ocupada pels musulmans (l' heroi del metro: musul-man) (perdó) i els reis catòlics van anar a conquerir-la. Us resumiré 10 anyets d' història: Van guanyar els reis catòlics.

Si la historieta fos més futurista serien algo així com els reis catòdics. Com en Cálico. És igual.

Vale idò, aquí ve l' enllaç. Que caracteritza la religió cristiana?: Icones, icones i més icones. Pintures, creus, estàtues, esglésies de tot. I com diuen els castellans. "Y cuanto más mejor".

I què caracteritza l' Islam?: Que és totalment iconoclasta. Res de figuretes, i si no enrecordeu-vos de com la van liar uns periodistes quan van dibuixar una caricatura de Mahoma.

Llavors que van pensar els cristians? Ara que ho hem reconquerit tot, i que ha costat tant. I com que a més aquí al sud és la part més propera a l' Àfrica (que és on van anar)...lis fotrem icones fins que no puguin més.

Vols brou? Tassa i mitja!

I així ara a Andalusia tenen les processons de setmana santa, i tenen tantes figuretes de toreros, bailaoras i de tot. Per demostrar que són cristians.

És bona o no?

PS: A jo me pareix tremendament hortera. Ja em coneixeu

Free falling

Aquest cap de setmana he tengut l' oportunitat d' anar a Port Aventura. Com que no hi vaig molt sovint (de fet el període estimat és de 11 anys) vaig decidir pujar a totes les atraccions. A totes, sí. El que passa és que el Dragon Khan no és res comparat amb una nova atracció (té un any o dos) que tenen montada allà...Hurakan Kondor.

Que és ? Doncs és una torre de 100 metres d' altura a on et pugen, i quan estàs a dalt t' amollen, de manera que experimentes una caiguda lliure. S' agafen 115 Km/h.

Lo millor de tot això és que no vas assegut, bueno hi pots anar, però a mi em va tocar anar dret.

Explicaré la situació amb tot detall:

Arribes allà i fas un ou de cua. Quan et toca et fan posar dret amb una cosa al mig de les cames (com si anessis a cavall) i et tanquen amb els ferros aquells de seguretat. Després es bitxo aquest comença a pujar i a pujar, tu el que veus és una panoràmica de Tarragona que te cagues, molt guai, el que passa és que no sent res als peus. Vas dret!. Us resumeixo un diàleg entre en Rafel i jo allà a dalt:

-Lofa : Tio, tio mira abaix!!
-Jo: No
-Lofa: Mira mira!!
-Jo: Que no!!

No fa falta dir que estava acollonat. No vols mirar a dalt ni a baix, només enfora...fins que arribes a dalt de tot i fa clack!. Ja està, no puges més. Però...Quan estàs a dalt et roten uns 15 graus de manera que quedes penjant mirant cap a baix. Glups.

No penses. El cap es bloqueja. Ni tan sols veus res, la caiguda és tan ràpida que ni t' enteres. De cop sents que frenes (detall important) i ja ets baix.



Quan ja ets a terra i caminant, mires cap a dalt i penses orgullós: Coions, sí que hi ha una bona caiguda, por lo menos no estaré jo a la cadira quan es rompi.

PS: És la torre que veis al fons de la foto.
PS2: El pare den Rafel ens va demanar si no feia mal als ous aquella cosa al mig de les cames, li vaig dir que no, que tanmateix els ous els tens al coll.

La jungla de cristal

I voltros pensareu, ja està ara es tio nos xerrarà de sa nova peli de'n Bruce Willis, que fan en es cine, que a més és del gènere de les que li agraden a ell.

Pues no.

Me refereixo a l' incident que va tenir lloc el dijous al nostre pis. El tema és el següent:
La cuina és vella, i a més tenia un fogó romput, bé, de fet en tenia dos, però d'un varem trobar recanvi i de l' altre no. Així que teniem un fogó que no tirava, i clar, el que feia era fer que hi hagués una flamarada molt gran que sortís per un dels foradets. El problema ve quan li poses una paella gran a sobre, de fet una planxa, així aconsegueixes traslladar la flamarada per davall de la paella.

Així que torrant carn vam posar la planxa i pim pam sense más ni menos, fa allò PATAPAM!!! i vidrets per tota la cuina. Què havia passat? Doncs que la flamarada havia anat al vidre de protecció dels fogons. Una tapa de vidre, vamos, que tapa els fogons quan no els uses. I clar el vidre es va anar escalfant fins que no va poder més.

Res cal dir de que vam haver de tirar tot el menjar que estava infestat de vidrets. Excepte pels spaguettis que ja estaven lluny i la salsa que haviem decidit tapar-la per tal de no esquitar. Hi havia vidrets fins a la sal. Un desastre.

Per aquesta raó, hem decidit unànimament que al nostre pis se li concedirà un paco honorífic, que sumarem a tots els que tenim ja a la sala, per la pel·lícula "La jungla de cristal" per que, efectivament la cuina va quedar feta una jungla i a més tota de vidres.

PS: El vidre era de 60x60 cm. Hi havia molts més vidres que els de la foto.

Volant amb Guguel Erz

S' altre dia vaig descobrir que el nou Google Earth té un simulador de vol amagat. Sí senyor, pots aterrar i fer totes les filigranes que vulguis, tens motors, flaps, acceleròmetres...de tot. Això sí, només tens dos models per pilotar: un F16 i un avió d' aquests petits que planejen (estil Cessna).

Per iniciar el simulador basta amb apretar Ctrl+Alt+A (a Windows) i Command+Alt+A (als Mac) i surt un diàleg que et permet iniciar el vol: escollir l' avió, escollir on volar i si tens joystick doncs usar-lo.

Mola també el fet de que puguis començar a volar allà on estàs, sense necessitat d' enlairar-te, lo qual no és del tot fàcil. Els controls de l' avió els podeu trobar en aquest enllaç.

I lo millor de tot, que el que veus als teus peus és real, ja que evidentment són les fotos del Google Earth.

Si no el teniu el podeu descarregar aquí. Val la pena, en serio.

PS: També podeu volar per l' espai, és a dir, han inclòs les constel·lacions, galaxies i tot el material recollit pel Hubble. Meravellós, i impossible no perder-se.

PS.2: La foto del començament és es Trenc des de l' aire.

Xapant síndries

Aquest estiu, com de costum, varem anar a celebrar es nostro particular festival de música a Son Estrany. On per cert, es veinats no es queixen pel renou (està devora el cementiri, es xiste no és meu). La cosa està en que al matí del dia següent, és a dir, després de la festa, ens varem aixecar i per berenar en Xisco i en Nestor van tenir sa gran idea de menjar síndria.

Sa veritat, va ser bonísiima.

Però lo que jo vull resaltar aquí és la manera en que ho van fer per obrir-la. No senyor, no van emprar un ganivet, ho van fer al estil Matrix, amb la mà. De fet, en Xisco que és i va molt fort la volia obrir amb es cap, però...en Nestor (que es molt amic seu, ja m'enteneu) no li va deixar per si es feia mal.

Us deix el vídeo.

PS: Fixau-vos en el segon 13 la postura dels dos individus...

Angines al cub

Per ser sincer, aquest estiu jo l'esborrava de la meva vida. Els més propers sabreu que han passat moltes coses, però una de les que més toca els ous han estat les angines.

Et diuen, "tenir angines és fotut a l' estiu", i jo dic, "vees si ho són, però encara més fotut és passar-les tres vegades en un mes". Doncs, aquest és el meu record de l' estiu 2007 : 3 angines en un mes. També he de dir que no és el record més dolorós.

Tot va començar a l' agost tornant d'una festa i tal, el dia després vaig sentir que tenia el coll inflamat i a la tarda ja tenia febre, com que jo sóc de raça d'aquests que tenim molta molta febre us diré que vaig arribar als 40º.
3 dies al llit, i al sofà. Tothom em mimava (pa que negal·lo), antibiòtic a punta pala i una suada de campió (gràcies als gens de mon pare, vaig mullar fins el matalàs) i ja estava llest. Com que l' antibiòtic era molt fluixet vaig prendre 2 capses. Mentida, vaig prendre 1 i mitja. I després ja estava corrent, nadant i fent exercici.

Passen 10 dies, tenc una festa i moltes ganes de veure una persona amb la que passaré el cap de setmana, sé que tenc un principi d' angines però l' oportunitat d' estar amb aquella persona pot més que el dolor físic i me'n vaig. Conseqüència: Angines, 38 i mig de febre i un nou antibiòtic més fort. Passen 3 dies i ja estic, bé. Aquesta vegada em resguard 2 setmanes (just in case) i crec que he aconseguit tombar els meus paràsits.

10 dies i molts de disgustos emocionals més tard, me tornen a venir. Aquesta vegada acompanyades de una congestió que m' obliga a respirar per la boca, i la meva angina dreta ara mateix està deformadíssima, tant que em toca la campaneta de la gola. Evidentment, menjar i enviar és per mi un calvari. Vaig al metge i em dóna antibiòtics, vitamines i defenses, ah! i antiinflamatoris.

Un apunt a sobre la immigració
Com que ja estic fins els ous, avui he anat a l'hospital a veure que em passa. M'he trobat un metge cubà, sincerament, he de dir que la seva professionalitat era evident i encantadora. Aquí un avís a tots aquells que pensen que qualsevol tipus d' immigració s'ha d'aturar. Hi ha immigrants que mereixen les feines que estan fent, i que la fan de manera més humil i més professional que els natius. També és cert que no es pot generalitzar. Però aquell home es mereix el seu lloc de treball sense cap tipus de dubte.

Seguint amb el meu diagnòstic. Ens ho ha explicat tot beníssim, dibuixos inclosos. M'han fet analítiques, han descartat la mononucleosi, i m'han donat un antiinflamatori intravenós al cul que m'ha fet tope mal. De fet, la infermera li diu a ma mare:
"Agafa'l que potser s' acuba", jo ginyat, però en el fons no ha fet més mal del que em fa la meva germana quan em veu a la esquena un... no seguiré.

Total que ara estic aquí escrivint, que no puc enviar res. I de passada us poso una llista de tots els medicaments que m'he fotut aquest darrer mes.

• Augmentine 500

• Neobrufen 400

• Paracetamol vario: Eferalgan (500 i 1 gram) i altres

• Klacid Unidia

• Augmentine plus 1 gram.

• Inmunoferon

• Algidril 600

• Redoxon Complex

• Rinelon

• Respirol

Total que estic fet una puuuuta merda.

P.S.: El metge de Cuba m'ha dit que un antisèptic super-bo és aigua, sal i vinagre, i amb tot això gàrgares. Grrrr . Fa un poc d' oi, però sí aquest home ho diu, jo m'ho crec.

Airtap!

Si heu passat pel blog alguna que altra vegada durant aquests mesos que l' he posat en marxa, haureu vist que vaig començar amb unes recomonacions musicals de l' estil "El podcast de la setmana", que al següent episodi ja s' havia convertit en "La ràdio per Internet de la setmana" i a la que va seguir la recomanació d' un disc.

Avui vull també fer una recomanació musical, en aquest cas es tracta d'una persona que s'ha feta famosa a través del youtube (i no és en Pedrito de Campanet). Un bon dia en Xiscu me va mostrar un dels videos més vists a Youtube, i era un concert acústic, però la guitarra no la tocava com sempre, sinó que usava una tècnica coneguda com tapping.

El tapping consisteix en pulsar la corda en el traste on vols que soni per després alliberar-la, és a dir, la mà dreta ja no toca les cordes a sobre de la boca del cos, sinó que ho fa igual que la mà esquerra, copejant els trastes (com putes se diu això?: traste). Una altra referència que va sorprendre a tothom va ser en els 80, en el jazz, Stanley Jordan. Evidentment, Van Halen i companys d' aquests roqueros també ho van fer popular.

Es paio aquest se nom Eric Mongrain, disfrutau de la peça,

Nous iPod

Doncs, sí pareix que els senyor Jobs no es cansa de fer bé la seva feina i segueix enamorant a tots els frikis (i no tan frikis) aportant classe al tema tecnòleg.

Ja corrien rumors per tot internet (macrumors, engadget...) de que es traurien nous iPod. Apple els havia convidat a un event on la tarja de presentació era el famós Cover Flow amb el lema "The beat goes on"...I així va ser...nous iPod.

Ara la tendència són els iPod més gruixats i amb pantalles més grans. Ara el nano és més gros, i se l' anomena al carrer "fatty"...

Lo millor és que han tret un model nou, que s'anomena iPod Touch, bàsicament és un iPhone però capat. Té totes les pijades de música, vídeo, navegador d' internet, fotos...tot, és un reproductor multimedia molt complet. El seu preu : 289 €. No està mal. Una mica gros a lo millor...


I encara millor la baixada de preu del iPhone, de 599$ a 399$ en un sol dia...jo estic esperant a que surti ja d'una vegada, ja que l' opció PDA queda totalment tancada si puc tenir aquest bitxet.

Sé que ja han aconseguit desbloquejar l' iPod, que el poden fer anar amb qualsevol operador, i que també s'hi pot instal·lar software, però..jo me deman unes preguntes:

• Es podrà instal·lar Skype a l' iPhone, o al iPod Touch. Seria una autèntica bomba.

• Les aplicaciones basades en AJAX, com ara Gmail, Google Calendar, Google Maps (que són les que jo uso ) corren bé damunt el Safari, és a dir, està capat?...

Si les resposet són sí i sí. Jo he trobat un nou gadget per a la meva colecció.

Chistemas

Avui recopilació de xistes freaks...de matemàtiques, informàtica i coses d' aquestes. Els posaré en castellà tal i com els he llegit o m'han contat.



¿Cuál es el animal con más de tres ojos y menos de cuatro?
...
El Pi-ojo.

Que es un oso polar? Un oso rectangular cambiado de coordenadas...

Qué es un niño complejo?
Un niño con una madre real y un padre imaginario

Que pasa cuando la variable x tiende a infinito? Que infinito se seca.

Un informático le dice a otro:
- ¿Cúantos eran los dálmatas?
- 101
- Por el culo te la hinco.

Qué le dice un seno a un coseno en un botellón? Tío, no bebas más que ya vas muy desfasado.

Qué le dice una impresora a otra?
Esta hoja es tuya...o es impresión mía?

Qué hacen ocho bocabits en una bolsa? Un bocabyte

Au idò!!

Cartells i Cartells (IV)

Doncs sí, seguim amb l' exitosa (?) sèrie de cartells que he anat trobant i que per alguna raó m' han fet gràcia.

De fet això que present aquí no és estrictament un cartell, sinó que és una marca que vaig trobar a unes cadires. Veureu, com molts sabeu jo tenc una cama de Ses Salines (meravellós poble del sud de Mallorca), al qual també incorpora la Colònia de Sant Jordi.

A Ses Salines hi ha una banda de música que fa concertets a l' estiu, al port. Aquests concerts són a l' aire lliure i la gent necessita cadires per seure, clar, i això qui les posa?, doncs l' Ajuntament. Com que les cadires no són gratis, no està ben vist que l' agafis i la fotis a sa terrassa de casa teva, i per tant les han hagut de marcar amb les inicials de l' Ajuntament: Ajuntament de Ses Salines.

Doncs sí, les inicials són ASS. I qualsevol persona que té uns mínims coneixements d' anglès sap que "ASS" té un significat...sí, el cul.

Així que en una jugada perfecta de l' ajuntament de Ses Salines, no només marquen les cadires de la seva propietat sinó que també donen instruccions del seu ús. A l' estil dels avions, però més fàcil, ja que el seu funcionament no és tan complexe: S' ha de posar el cul a la base.
D' això se'n diu eficiència, sí senyor: 3 lletres, 2 significats.