Signes d' identitat (II)

Justament després de s' episodi de ses quelitas, vaig veure que hi ha coses que no es poden transportar.

Resulta que jo casi sempre estava en es mateix hotel aquí a Madrid, i es matí per berenar hi ha pà i jamón i formatge i aquestes coses. Però claro, un espera trobar tomàtigues per fregar o tallar. Error. Estàs a Madrid. No n'hi ha d' això.

I com ho mengen? Pues a pà aixut, a vegades si demanes un bocadillo te pregunten si vols un poc d' oli. Jo he vist gent que li han demanat i posava cara d' oi, rollo "Oli?, puaj! no!". I tu devora, pensant "cagondell no saps lo que te perds, pecador".

Total, que els hotels sempre tenen ganes d' agradar a la gent i com que saben que tenen clients de la vorera mediterrània, posen devora el pà un poc de tomàtiga per fer-te un pamboli.

Lo que jo creia que era total, era que posen dins un bol, "tomate triturado" d' aquest que compres per fer pasta i tal. I tu dius, guau, no ho tenen molt clar.

Però ja es la hostia, en aquest hotel on estic ara, que per fer-te es pamboli, te posen un bol amb salsa bolognesa devora es pà!!

Pamboli a Madrid?, com diria en Fernando: "Esto va a ser más díficil que hacer un fuera de juego en un futbolín"

PS: No tenc foto, perque me fa palo treure sa càmara en es berenar davant tothom.

Signes d' identidad

S' altre dia vaig rebre un correu de sa meva germana, molt divertit que xerrava de sa manera de veure ses coses dels mallorquins. Com que no tenc ganes de mirar el correu ara us poso un parell d' entrades de lo que hi havia.

• No te sorprens per noms com Nofre, Pixedis, Catalina, Apolònia...

• Tens total confusió dels verbs subir/bajar/ir/volver. Així per exemple dius, "ahora vengo" quan te'n vas...

• Te costa pronunciar paraules com "semana" o "caramelo" sense geminar la m o la l (semmana, caramel·lo).

• Afegeixes però al final de totes les paraules.

Bueno, n'hi havia moltes, i de molt divertides. N'hi havia una que deia:

"Creus que ses quelitas amb sobrassada són un menjar digne de deus (ho són)"

Doncs, resulta, que ara estant a Madrid, vaig dur unes quelys i una sobrassada per que ho provassin i tal...Jo tot il·lusionat...pues resulta que tampoc han caigut en massa gràcia.

Tot s' ha d' especificar, com que ningú lis ha xerrat abans de ses quelytas i sa sobrassada, pues no ho coneixen i no en van enrera, com de ses ensaïmades. Per que algun si que les coneixia i se les menja que dona gust.

Però bueno, jo ho mir, i pens "cony però si estàn que te cagues" Pues millor per a mi.

I res, algú lis hauria de dir qui és el senyor Tomeu Quely per poder apreciar bé lo que és aquest menjar diví.

Que divertit lo que escric quan estic avorrit...

A part de que és totalment vera...això és una cançó d' un grup, que encara que el coneixia d' abans mai li vaig prestar atenció. Un grup de sa terra, mallorquí, que de qualque manera m' agrada per que me fa sentir com a casa, i això que ses lletres no són especialment tradicionals. Per si encara no ho havieu adivinat, es grup és Antònia Font.

No explicaré gran cosa de com sa van formar i tot això, per saber-ho anau directament a sa seva pàgina web o a sa wikipedia i trobareu lo que volgueu.

Millor vos explic per que els trob interessants, por lo menos, per jo. És un grup de pop, però que sel's hi en va sa pinsa. I això, és fantàstic. Amb aquestes historietes que conten, que t' obliguen a escoltar les lletres 2 i 3 vegades per entendre algo, per que al principi no té sentit, però després te la seva cosa.

La seva música, totalment fora de patrons. Prova és, una pista que es diu "tonto" que és únicament un diàleg de 2.5 minuts, totalment surrealista. Va i ho inclous en el disc.

Personalment me mola es fet de que siguin mallorquins, i tractin temes com robots i l' espai. Tema que me toca d' aprop.

Bé, com que sa gent me diu que a vegades escric massa, per que volen un fotolog i no un blog, aprofitaré ses avantatges des blog per penjar contingut multimèdia d' Antònia Font.

Au, a disfrutar.

Video de Wah Yeah! (on surt lo de "Que divertit lo que escric quan estic avorrit..")