Llicenciats a Espanya

Primer de tot, demanar disculpes als seguidors d' aquest blog per no haver-lo actualitzat en bastant de temps...

Aprofitaré aquest medi a l' abast de tothom, per expressar la meva opinió damunt un fet que m' afecta a mi, i a molts dels meus col·legues. Així que podeu deixar comentaris i crear un petit fòrum de discussió, per que m' agradaria compartissiu la vostra opinió.

Per (de)formació professional, aplicaré el cas al camp de l' Enginyeria, però és extensible a moltes altres professions (metges i d' altres).

La pregunta és, quin és el paper d' un enginyer a Espanya? I més concretament, d'un enginyer tecnlògeg...

Durant un any en el sector professional he pogut contrastar els següents fets:

a) La formació que rebem a Espanya, tot i no tenir un model equivalent Europeu (això és un tema Bolònia, que no vull entrar), és molt bona. Almenys en el camp de l' Enginyeria, i evidentment, depenent de l' Escola.

b) Un enginyer a Espanya no és ningú. No és que ho hagi de ser, no em malinterpreteu, però actualment, cobram menys que un paleta. No és raonable que una persona que es passa 6 anys estudiant, que afronta i supera bastantes dificultats tengui la mateixa o menor categoria professional-econòmica que una persona que no. Sense anar més enllà, a paissos veïns com França o Alemanya, en les mateixes condicions un enginyer cobra el doble o el triple que aquí

c) Hi ha un pensament autòcton que sembla que el que està fet a Espanya és dolent, el que és estranger és el bó. Realment els paissos que funcionen, tenen un sentiment oposat: si no és seu, no és bó.

d) Les universitats de cada vegada estàn més buides i és un senyal d' alarma dins la societat. Normal, tothom es fa lampista als 16 i als 30 estàs millor situat que una persona amb un doctorat.

e) Degut a aquesta "Spanish-way-of-thinking", de no recompensar els esforços i de seguir creient-se un pais de toros i paella, hi ha un emigració gran de professionals a altres paissos (és un fet contrastat). La gent que decideix quedar-se és per causes personals que pesen més que les inquietuds professionals i salarials.

Resumint si la teva professió a Espanya no té a veure amb la construcció o el turisme, ets un primo.

L' altre dia vaig llegir un article a El País, que em va alegrar el matí. Una empresa de videojocs sueca va montar un seu a Barna, precissament per aquest fet: hi ha un potencial molt gran a Espanya. Les paraules del conseller delegat de l' empresa, francès, al CEO (suec) són les següents:

"Cuando éste le propuso abrir un nuevo estudio, Emmanuel no dudó en poner como condición un emplazamiento en el sur de Europa, alegando la comodidad de contar con más horas de luz solar y asegurando que en España hay mucho talento, buena formación y profesionales en el extranjero con ganas de volver a su país si hay un proyecto que merezca la pena."

No ho dic jo, també ho diuen els Europeus.

Aquests fets, juntament amb la crisi econòmica, em fan pensar (possiblement de manera massa optimista) que hi pot haver una inversió en la manera de pensar d' aquest pais.

M' agradaria pensar que la gent se n' adonés que no tot és totxo, ciment i turisme i que un motor molt sòlid de l' economia és el progrés, l' innovació i la tecnologia (en tots els seus camps). Evidentment és un projecte a molt llarg plaç, una inversió amb un retorn també distant. Però si no ho feim, sempre serem la cua d' Europa.

Desgraciadament, llegeixo als diaris d' ahir que Zapatero impulsa la creació de llocs de treball de la manera més populista que es pot fer: inversió en construcció pública.
De manera que tota aquesta gent que s' ha fet excessivament rica a base de timar a la gent de a peu (noltros), gent majoritariàment sense estudis amb poc sentit moral, es seguirà omplint les butxaques. I els paletes seguiràn cobrant més que els llicenciats.

Ahir dinava amb un company de feina, Enginyer de Telecomunicació de 30 anys. I em va dir:

"Si el meu padrí (avi) s' aixequés de la tomba i ma mare li digues que el seu nét és Enginyer es posaria molt content. Quan li digues que avui en dia, tenir aquest títol/professió no et dona per poder pagar-te la vida de manera individual, possiblement es tornari a morir del susto".

Jo, però, tenc la tonta esperança de que hi ha un inversió en el model ecònomic, i que d' aqui a 20 anys possiblement o més, la gent com jo, que ha viscut aquesta situació, voldrà canviar-l. I un enginyer, podrà guanyar-se la vida de manera còmoda, disfrutant de la seva professió. I que Espanya en aquest cas, aporti el seu granet d' arena en el progrés.

Ja em direu si compartiu la meva opinió.

Salut per tots!

Robot eficient, més intel·ligent que sa gent i de molt...

Anant cap a la feina aquest matí he estat llegint al bus la IEEE spectrum (una publicació d' enginyeria) del mes passat i he trobat un article profundament interessant...

Com si sortís d' una cançó d' Antònia Font o d' una peli de ciència ficció, imaginau un magatzem ple de petits robots que duen trastos d' una banda a una altra, ballant de manera caòtica a primer cop d' ull, però que amb una segona mirada s' aprecia una moviment en conjunt totalment ordenat . Isaac Asimov estaria encantat.

El sistema ho van concebre dos amics del MIT i un altre italià que van estar uns anys barallant-se amb teoria de cues i altres frondositats matemàtiques fins que van arribar a una solució, la qual han creat i ara venen.
El sistema consta d'uns 500 robots, o més, governats per una unitat central amb un algorisme (aquesta és la part que m' agrada) capaç de manejar-los òptimament per que no xoquin i ho facin amb el temps més ràpid possible. El terra està marcat amb uns codis que els robots llegeixen i així es poden ubicar dins el magatzem. No us ampliaré més informació per que crec que és millor que ho llegiu (si en teniu ganes).

Us deix un video per que ho disfruteu i l' enllaç a la pàgina de kiva systems. Hi ha un video que és com un documental. Imagineu 500 robots dançant a l'hora en el mateix espai sense molestar-se uns amb els altres.

Ells ja tenen els seus clients. Qui s' anima a montar una start-up amb mi?

Slow Ray

Acab de trobar un video xulísim (via meneame) i he pensat que seria interessant compartir-ho aqui amb voltros.

Mai heu pensat com es propaga un raig en una tormenta? A les tormentes el núbols es carreguen de voltatge positiu, creant una gran diferència de potencial amb la terra (assumida 0 volts). Arriba un moment que la diferència de potencial és tan gran que s' ha de descarregar de qualque manera, just com quan fiques un cable en un endoll a prop de terra...

Reciclar o no reciclar

Dissertació inicial / Excusa
Mantenir un blog és una feina. Bueno, és divertit fins a cert punt, però clar, amb les obligacions de cada dia i tota la pesca no tens temps mai de contar historietes. I a més, moltes de les historietes que em passen són bastant frikis així que no las contaré per no baixar el meu catxé (si es que en tenc). Així que perdonau l' espera i esper que vos serveixi d' excusa.

Historieta en si mateixa
Ja fa temps, vaig passar per Sants (Estació) i vaig veure una papelera. Amb compartiments de reciclatge. Vaig pensar. Uoh, aquestes iniciatives són made-in-Barcelona.

Vaig aprofitar per anar a tirar un paper.

Mir sa papelera (ara ve quan mirau sa foto).

I pens...aquí hi ha algo raro no?

Torn mirar-la. Doncs, sí, també ho heu vist. Una sola bossa davall. Ni reciclatge ni res. FAIL, com diria en ferpe. És a dir, una pista més de que el tema del reciclatge en realitat és una mentira com una casa, i que els ajuntaments realment ho mesclen tot.

En fin. O ets en Botín o ets un ciutadà d' a peu i te menges amb patates aquestes coses. Un altre dia us xerraré del "state of fear". Si puc.

Bombes, Martells i Religió

Després d'un recés de més d' un mes, he trobat un ratet per escriure qualque xorrada en es blog que, por lo menos, pugui entretenir a algun dels meus col·legues en el típic moment que et ratlles quan estàs treballant.

Us contaré el diàleg que vaig sentir s' altre dia a barajas, just en el control de seguretat.

Davant jo, un home (~50 anys), mallorquí (innegable l' accent quan xerrava castellà). L' individu passa el control, i la senyora que mira la pantalla dels rajos X (~35 anys), de Madrid l' atura.

• Operària: Puede abrir la maleta.

( S' home se com asusta i mira a sa tia)

• Home: Claro, a lo mecor buscaba esto usted.

(I treu un tester, o multímetre, per lo que vaig deduïr que era un tècnic de qualque companyia).

• O: Mmmm, si puede ser, a ver la maleta.

• H: Que no llevo nada más yo, eh? A ver que busca?

• O: Esto

(I li mostra la pantalla).

• H: Ah sí, esto es esto, claro.

(Sa tia rebosteja i no troba res més, amb lo qual conclou que efectivament és lo que cercava).

• O: Sí es esto, no sabe usted lo que se parece a a una bomba. Con los cables i así cuadrado.

• H: Bomba? Yo? Caa. Estas máquinas que no funsionan bien...Per l' amor de Déu...usted lo que tiene que haser es darle con una martillo, una martellada i ya está.

• O: Claro claro, y nos quedamos sin trabajo entonces

(Sa dona riu)

• H: Ahh ido, se mete a monja que viven muy bien.

• O: Cierto, cierto, pero no soy sudamericana, no sé si me aceptarían...

• H: Ah si si, es verdad. Bueno señorita, hasta luego.

Amb lo que jo, per lo cansat que estava, no vaig poder contenir un somriure a lo graciós-curiós de sa situació.

Res, vist, es poc respecte de cap a sa iglèsia, i com que jo ja m' he guanyat el cel, després de 12 anys en es capellans, vos deix un video la mar de caxondo, que he trobat pes YouTube ( vía meneame ) damunt el tema religiós.
Es video a YouTube té sa traducció, així que ho podeu mirar allà també
http://es.youtube.com/watch?v=7DnHDcUBHpY



Au, fins una altra (que no sé quan sirà).

Amen.

Mon Dieu! Quin cotxassos

Supòs que ja tots a aquestes altures sabeu que vam anar a fer un Road-trip pes sud de França (es francesos són tope seus) i vam arribar a Mónaco.

Com no hi ha molt que veure a Mónaco (és vera, hi ha una densitat de pasta brutal però poc a veure) varem fer lo que més ganes ens feia...fer el circuit de F1. De fet, l' estaven montant, i casi nos treuen d' on estavem (als boxes), però varem poder passar per la Rascasse o com s' escrigui (aquell gir de 180º) i el famós túnel.

Xulo per que ho haviem vist a sa tele, per que si no....

En fin, vos deix una foto d' un Ferrari amb ses grades des gran premi de la setmana que ve en es fondo. Lo de ses grades sí que es xungo, veiem tres punt d' apoio (no sé com s' escriu), i fotien una grada per 100 persones. Brutal.

No me das miedo, Carmen Consuelo!

Ara mateix estic meditant que fer si anar al gimnàs ara o més tard, si anar a cercar un paquet de MRW (això ho hauré de fer) o si fer net sa casa o es dinar....brrrr tantes coses a fer, que he decidit encendre s' ordenador (que es de casa el tenc abandonat) i escriure en es blog. Coses que passen.

S' altre dia vaig veure una promoció de Movistar, de que si enviaves un missatge (cost, 35c ) podies anar a veure un concertet d' Antònia Font en s' espacio Movistar. I vaig dir...provem-ho...i si, tot d' una me van retornar un codi...Aha!

Convocatòria ràpida entre amics i ja ho tenim montat. Sa putada és que molts eren Vodafones o Oranges i vam haver de fer es truco:

Un col·lega de Movistar envia es missatge, després me l' envia jo, i després jo canvi es nom des meu col·lega per 7212. De manera que als misstages posa 7212 i la info del codi...

Arribam allà, jo es primer (aforo limitado, i he tret sa inpuntualitat suïssa de mamare d' arribar prest). Era sa festa des club TR3SC, així que també tocaven altres grups.

Arriba es físic amb dos col·legas, cap d' ells de Movistar, de fet:

Es físic va literalment arrancar una peça des telefono que posava Amena (arrancada si).
I en Tomeu diuia un puta mòbil amb un logo de Vodafone més gran que sa torre Agbar, i un paper escrit a boli bic amb es mòbil de s' amic que ho va enviar i es codi.

Passam endins després de fer cua. Mos demanen es codis. Quan jo ( s' únic legal allà) vaig a donar-lo me diuen que es meu codi no és legal...jarl? Que ja l'han empleat...Donc es meu numero i no se qué i esper que me confirmim es codi...i jo mentres esper...veig en Tomeu que arriba tot nerviós i sa tiu li diu :

• Su código?

(Ara imaginau sa típica persona llegint un discurs amb un paper mig amagat tremolant)

• Errr...Seis...Errr...Cuatro...

• Su código empieza por dos nueve....

• Ah si...29 (i lo que sigui)...

Es tiu li llegia es mòbil des paio que li va deixar. I va i entra!! Bueno...Després arriba sa meva confirmació i passam.

Una vegada dins sa carpa vam haver de xupar-nos dos concerts abans, un rapero-psedo chill out que se diu Facto de la Fé o algo així i un grup on es cantant s' aferrava tant es micrófono que no se sentia lo que deia.

Es cap de 4 hores d' estar allà arriba Antònia Font. Brutals en directe. Boníssims. I de sa terra. Me comenten en Tomeu i es Físic que els hi fa cosa sentir als catalans cantar Antònia Font, per que ho catalanitzen...i és que gran part de s' encant d' aquest grup és que es en Mallorquí.

Bé, un molt bon concert per 35c. Ja torn tenir ganes de veurel's again.


PD: Sa tia que demanava es codis debia ser na Carmen Consuelo, per si no sabeu d'on ve lo des títol des post.

A la 3era va la vençuda

A la fí, ha arribat a les meves mans un trastet que me feia molta il·lusió: l' iPhone.
Vaig haver de montar una xarxa logística internacional per poder dur-lo fins aquí, una amiga del curro m'ho va comprar a San Francisco, ja que hi va anar per Semana Santa allà. El problema és que és de Tres Cantos i per tant el trastet estava a Madrid. Un altre col·lega de gmv Barcelona anava a Tres Cantos dos dies i li vaig dir si m'ho podia dur, i després resulta que no coincidia amb l' amiga i una tercera persona va haver de fer d' intermediaria...total, un trui que t'hi cagues, m' estic plantejant ser traficant de drogues.

Lo de que a la 3era va la vençuda ve de que he hagut de restaurar l' iPhone 3 vegades, ja que fent-li putadetes casi me l' he carregat. 2 vegades. Us poso els meus errors més grans per si en qualque moment, us trobeu en la situació i no voleu quedar-vos amb un "pisapapeles deluxe".

• La primera cagada gran: Traduïr al castellà. L' instal·lador peta. Em vaig quedar fins les 5 del matí arreglant-ho, i ni tan sols era en mallorquí. Me'l deix en anglès.
  

• La segona cagada gran: Instal·lar un servidor de SSH (si no ho has entès, és igual, és una cosa friki). I canviar la password del root. Si ho has pensat: no ho facis!

Ja de pas, un repàs de les cagades que té aquest bitxo:

• S' ha d' instalar un parxe per que reconegui qui t' envia un missatge.

• El tema del diccionari en anglès arriba a molestar.

• Assegura't de que si no tens un plà wifi contractat no envii res per EDGE.

Dins tot, és una passada que te cagues.
Us deix una foto que vaig fer al zoo aquest diumenge amb l' aparell.

Au idò

28-IF

L' altre dia vaig arribar a casa (Palma) i vaig estar escoltant un disc que només tenc en CD, el Double White dels Beatles, de fet, no té nom, però tothom el coneix com el Doble Blanc. I això em va fer recordar uns història curiosa que vaig llegir a un llibre de llegendes urbanes. Si tenc temps, compartiré alguna coseta musical d' aquest disc, que és una joia anticipada al seu temps.

Amb aquest títol tan estrany voldria compartir la dita llegenda urbana que ronda al voltant dels The Beatles, i de'n Paul McCartney. La llegenda en sí, és simple, el Paul McCartney de veritat va morir als principis dels 60 (el primer éxit dels Beatles és del 63) i per seguir amb l' estirada, van agafar un altre tio que es pareix molt, i que fins ara ha adoptat la seva identitat.

Realment, així dit, és tremendament absurd, però és interessant veure quins arguments ha donat la gent per que així sigui són, com a mínim, interessantísims.

Afrontem que el rumor està estés (no sé realment l' origen) i que aquests són els arguments:

"I buried Paul"
A la cançó "Strawberry Fields Forever" es pot sentir, al final del tot, a John Lennon dir "I buried Paul".

La revista i la linia horitzontal
La portada d' una revista, que justament quan la posaves a contrallum havia una linia horizontal (de la impressió de darrera) que li tallava el cap...

La portada del Sgt's Pepper.

Aquí diuen que hi ha varies coses que fan suggerir que Paul era mort. Entre les més divertides, que Paul és l' únic que no està en angle amb la càmara.
Una de les més guais és la del bombo de la bateria, si us fixeu, posa "Lonely Hearts", amb un efecte mirall (és totalment simètric respecte a un central horitzontal). La cosa fa que en realitat pareixi que posa "I ONEIX HE DIE", la cual cosa es va interpretar com la fetxa de la mort, és a dir 11 de Setembre...
També l' adornament de la camisa que posa O.P.D. que són les sigles de "Officially Pronnounced Dead".També molt interessant la mà que el beneix, a sobre del seu cap.




La portada d' Abbey Road

Aquesta és la meva favorita...Aquí hi ha varios fets que indiquen que Paul era mort (la foto és la del pas de peatons)

• L' escena representa l' enterrament de Paul, així John Lennon va de blanc i és el capellà, Ringo Starr és l' enterrador, George Harrisson el sepulturer i evidentment Paul és el mort.
• Paul és l' únic que du el pas girat, fuma, du la ratlla del pel a l' altre costat i a més va descalç (això s' interpreta com que és el mort).
• El cotxe de darrera té la matricula 28-IF que sería l' edat que tendría Paul si fós viu en aquell moment.

I com aquestes un munt de coses, que a un, por lo menos, el fan entretenir.

Au idò!

Back to 70's

Idoi, ahir vam anar de Carnaval Caducat, de fet, haviem d' anar a Sitges fa dues setmanes, però va diluviar...així que bueno...vam tornar als 70.

Lo més aconseguit, evidentment, el físic, que va arribar tard, i va dir...de què me puc disfrassar? Idò, se va posar un xandal i unes deportives (per ell es tot un canvi).

PD: En Fernando, que anava de playboy dels 70, duia una cadena d' or pur que posava **SEXY** uhh.

Lost in Translado

Idoi si, passen es dies i sa vida en es piset continua. Aquesta vegada el que passa és que hem topat amb una data crítica per a la convivència: toca fer translado d' habitacions.

Les rotacions han quedat així :

• Físic passa a sa d'en Fernando (***): tendrà un poc de soroll del bany i una pèrdua d' espai considerable. De fet, es planteja com un problema irresoluble de "volume fitting", és a dir, intentar ficar tots els trastos ( -> inf ) en una habitació petita. Ara no el despertarem per posar la rentadora ni l' aspiradora a les 12 del matí.
  

• LoFalet és el gran guanyador: habitació gran i llit doble ( ***** ). És tan gran i té tan poques coses que ja em guarda el baix i l' ampli.

• Fernando surt guanyant un poc (passa a la meva, ****). Pràcticament el mateix que la que tenia.

• Jo surt perdent (**). Habitació mini, llit d' 1.80, però molt acollidora.

Resulta que vam haver de pensar un algorisme eficient per fer el translado, que va resultar en que en Fernando i en Falet, que tenen menys coses, fiquessin els seus trastos al menjador ( buffer) i fer després directe el trasllat de les altres habitacions.

Tot va anar bé. L' aspiradora va fer una feinada (2000 watts, donen per tot): el físic va descobrir que el seu terra era de parquet. (Físic, sé que no llegeixes es meu blog, així que te puc ficar canya).

Us deix la foto per que busqueu en Wally, estam els 4 (nivell fàcil).

Au idò!

PS: Els parèntesi indiquen la qualitat en estrelles (com els hotels ;)

En què consisteix la meva feina

Moltes vegades, des de que entrat a fer feina a GMV, la gent que em coneix em demana de què va la meva feina. La feina és realment interessant, però us diré el que dic sempre, que és feina, és a dir, és capaç de convertir una cosa divertida en una altra de no tant (més que res per l' acumulació d'hores).

De totes maneres, ja dic, és bastant interessant. No em puc queixar ;)

Jo ara mateix, estic lligat a un projecte de la ESA, que per concurs va guanyar Indra, i en la qual la oferta figurava que GMV estava subcontractada per fer el processador de nivell 1, entre altres coses. Us explic.

Quan envien un satèl·lit a l' espai, passa molt temps des de que ho pensen i realment l' envien. Una vegada enviat, la vida útil del satèl·lit és de 3 a 5 anys, per que se li acaba la benzina. Hi ha moltes coses a fer total. El satèl·lit en si, només du l' electrònica bàsica, ja que enviar a l' espai 1 Kg d' algo és molt costós. A la terra, el que es coneix com "Payload Data Segment" és l' estació que reb les dades i les processa per obtenir el resultat final.

En el projecte SMOS de la ESA, el satèl·lit mesura la radiació ( temperatures de brillantor) en una banda de freqüència determinada per poder tenir una estimació raonable de la humitat del sòl i de la salinitat de la terra ( Soil Moisture and Ocean Salinity). Aquest satèl·lit incorpora un instrument de teledetecció que implementa una tecnologia usada en la radioastronomia, l' apèrtura sintètica.

Heu vist Contact? Surten unes antenes parabòliques enormes en un desert mexicà en forma de Y...aquestes antenes estàn "escoltant" l' espai en busca d' alguna radiació interessant. L' instrument principal de SMOS es diu MIRAS (Microwave Imaging Radiometer through Synthetic Aperture ) i es una Y d'uns 2 metres cada braç on hi ha disposades un total de 69 antenes. El fet de que hi hagi tantes antenes és que usant combinacions de les seves mesures es pot emular una antena molt més gran, necessària per tenir una resolució més gran.

El satèl·lit ha estat construit per vàries empreses espanyoles, entre d' altres, com ara EADS CASA, Mier... GMV s' encarrega més de la part de software de DPGS (Data Processing Ground Segment).

El satèl·lit tardarà uns 100 minuts en fer una volta sencera a la terra, i cada vegada que passi per damunt de l' estació de terra, situada a Villafranca, a les afores de Madrid, enviarà totes les dades.

Les dades bàsicament són de dos tipus: telemetries i mesures de l' aparell. A més, l' aparell també executa campanyes de calibració, on el propi MIRAS emet soroll per mesurar lo bé o malament que funciona. En el nivell 0 de processat, el més baix, les dades s' ordenen per semi-òrbites. En el nivell 1 ja s' arriben a tenir mapes geo-localitzats de les temperatures.

Jo estic al nivell 1A i el que fem és desenvolupar correcions software de l' instrument. Per exemple, si el satèl·lit ha mesurat "x+1" quan sabem que hauria d' haver mesurat "x" sabem que s' ha de restar 1 a la mesura. Tot aixó, és més complicat i el procés passa per complexitats matemàtiques per modelar el soroll que s' estima, altres correccions degudes a la tècnica, etc, etc...

Si voleu podeu obtenir més informació.

Pàgina de la ESA del projecte

Així que a "grosso-modo" ja sabeu el que faig. Esper.


Au idò.¡!

PS: Si voleu saber més, contactau-me. Però crec que ja us ha bastat ;)

(ab)Ús del llenguatge

S' altre dia, i ja deu fer un parell, en Lofa va escriure al seu blog que un professor d' anàlisi matemàtic li va dir que els periodistes, i en general les persones, sempre confonien els punts d' inflexió. Quan deien: "Represento un punto de inflexión en su vida" volien dir un màxim o mínim. Llegiu l' entrada.

Idò ara m'he trobat una altra d' aquestes virgueries, en es diari Marca (se suposa que és de rigor, però claro, essent del Madrid...), diu que el Madrid "experimentó un giro de 360 grados en tan sólo 1 año"...

A mem.

Ángulo llano ( extret de Wikipedia )

Un ángulo llano o plano es igual a 180º, o Rad.). En un ángulo llano los dos lados están alineados uno a continuación de otro dividiendo el plano en dos semiplanos.

Ángulo perigonal o completo

Un ángulo perigonal es igual a 360º, esto es Rad.). Este ángulo se obtiene al hacer girar la semirrecta hasta colocarla en su posición inicial.

Bàsicament, idò segons el que diuen és que el Madrid està igual.

ACTUALITZACIÓ: Ara ho han modificat al diari i posen "cambio radical"...això ja sí està bé...