Moltes vegades, des de que entrat a fer feina a GMV, la gent que em coneix em demana de què va la meva feina. La feina és realment interessant, però us diré el que dic sempre, que és feina, és a dir, és capaç de convertir una cosa divertida en una altra de no tant (més que res per l' acumulació d'hores).De totes maneres, ja dic, és bastant interessant. No em puc queixar ;)
Jo ara mateix, estic lligat a un projecte de la ESA, que per concurs va guanyar Indra, i en la qual la oferta figurava que GMV estava subcontractada per fer el processador de nivell 1, entre altres coses. Us explic.
Quan envien un satèl·lit a l' espai, passa molt temps des de que ho pensen i realment l' envien. Una vegada enviat, la vida útil del satèl·lit és de 3 a 5 anys, per que se li acaba la benzina. Hi ha moltes coses a fer total. El satèl·lit en si, només du l' electrònica bàsica, ja que enviar a l' espai 1 Kg d' algo és molt costós. A la terra, el que es coneix com "Payload Data Segment" és l' estació que reb les dades i les processa per obtenir el resultat final.
En el projecte SMOS de la ESA, el satèl·lit mesura la radiació ( temperatures de brillantor) en una banda de freqüència determinada per poder tenir una estimació raonable de la humitat del sòl i de la salinitat de la terra ( Soil Moisture and Ocean Salinity). Aquest satèl·lit incorpora un instrument de teledetecció que implementa una tecnologia usada en la radioastronomia, l' apèrtura sintètica.
Heu vist Contact? Surten unes antenes parabòliques enormes en un desert mexicà en forma de Y...aquestes antenes estàn "escoltant" l' espai en busca d' alguna radiació interessant. L' instrument principal de SMOS es diu MIRAS (Microwave Imaging Radiometer through Synthetic Aperture ) i es una Y d'uns 2 metres cada braç on hi ha disposades un total de 69 antenes. El fet de que hi hagi tantes antenes és que usant combinacions de les seves mesures es pot emular una antena molt més gran, necessària per tenir una resolució més gran.
El satèl·lit ha estat construit per vàries empreses espanyoles, entre d' altres, com ara EADS CASA, Mier... GMV s' encarrega més de la part de software de DPGS (Data Processing Ground Segment).
El satèl·lit tardarà uns 100 minuts en fer una volta sencera a la terra, i cada vegada que passi per damunt de l' estació de terra, situada a Villafranca, a les afores de Madrid, enviarà totes les dades.
Les dades bàsicament són de dos tipus: telemetries i mesures de l' aparell. A més, l' aparell també executa campanyes de calibració, on el propi MIRAS emet soroll per mesurar lo bé o malament que funciona. En el nivell 0 de processat, el més baix, les dades s' ordenen per semi-òrbites. En el nivell 1 ja s' arriben a tenir mapes geo-localitzats de les temperatures.
Jo estic al nivell 1A i el que fem és desenvolupar correcions software de l' instrument. Per exemple, si el satèl·lit ha mesurat "x+1" quan sabem que hauria d' haver mesurat "x" sabem que s' ha de restar 1 a la mesura. Tot aixó, és més complicat i el procés passa per complexitats matemàtiques per modelar el soroll que s' estima, altres correccions degudes a la tècnica, etc, etc...
Si voleu podeu obtenir més informació.
Pàgina de la ESA del projecte
Així que a "grosso-modo" ja sabeu el que faig. Esper.
Au idò.¡!
PS: Si voleu saber més, contactau-me. Però crec que ja us ha bastat ;)
