Robot eficient, més intel·ligent que sa gent i de molt...

Anant cap a la feina aquest matí he estat llegint al bus la IEEE spectrum (una publicació d' enginyeria) del mes passat i he trobat un article profundament interessant...

Com si sortís d' una cançó d' Antònia Font o d' una peli de ciència ficció, imaginau un magatzem ple de petits robots que duen trastos d' una banda a una altra, ballant de manera caòtica a primer cop d' ull, però que amb una segona mirada s' aprecia una moviment en conjunt totalment ordenat . Isaac Asimov estaria encantat.

El sistema ho van concebre dos amics del MIT i un altre italià que van estar uns anys barallant-se amb teoria de cues i altres frondositats matemàtiques fins que van arribar a una solució, la qual han creat i ara venen.
El sistema consta d'uns 500 robots, o més, governats per una unitat central amb un algorisme (aquesta és la part que m' agrada) capaç de manejar-los òptimament per que no xoquin i ho facin amb el temps més ràpid possible. El terra està marcat amb uns codis que els robots llegeixen i així es poden ubicar dins el magatzem. No us ampliaré més informació per que crec que és millor que ho llegiu (si en teniu ganes).

Us deix un video per que ho disfruteu i l' enllaç a la pàgina de kiva systems. Hi ha un video que és com un documental. Imagineu 500 robots dançant a l'hora en el mateix espai sense molestar-se uns amb els altres.

Ells ja tenen els seus clients. Qui s' anima a montar una start-up amb mi?

Slow Ray

Acab de trobar un video xulísim (via meneame) i he pensat que seria interessant compartir-ho aqui amb voltros.

Mai heu pensat com es propaga un raig en una tormenta? A les tormentes el núbols es carreguen de voltatge positiu, creant una gran diferència de potencial amb la terra (assumida 0 volts). Arriba un moment que la diferència de potencial és tan gran que s' ha de descarregar de qualque manera, just com quan fiques un cable en un endoll a prop de terra...

Reciclar o no reciclar

Dissertació inicial / Excusa
Mantenir un blog és una feina. Bueno, és divertit fins a cert punt, però clar, amb les obligacions de cada dia i tota la pesca no tens temps mai de contar historietes. I a més, moltes de les historietes que em passen són bastant frikis així que no las contaré per no baixar el meu catxé (si es que en tenc). Així que perdonau l' espera i esper que vos serveixi d' excusa.

Historieta en si mateixa
Ja fa temps, vaig passar per Sants (Estació) i vaig veure una papelera. Amb compartiments de reciclatge. Vaig pensar. Uoh, aquestes iniciatives són made-in-Barcelona.

Vaig aprofitar per anar a tirar un paper.

Mir sa papelera (ara ve quan mirau sa foto).

I pens...aquí hi ha algo raro no?

Torn mirar-la. Doncs, sí, també ho heu vist. Una sola bossa davall. Ni reciclatge ni res. FAIL, com diria en ferpe. És a dir, una pista més de que el tema del reciclatge en realitat és una mentira com una casa, i que els ajuntaments realment ho mesclen tot.

En fin. O ets en Botín o ets un ciutadà d' a peu i te menges amb patates aquestes coses. Un altre dia us xerraré del "state of fear". Si puc.