Llicenciats a Espanya

Primer de tot, demanar disculpes als seguidors d' aquest blog per no haver-lo actualitzat en bastant de temps...

Aprofitaré aquest medi a l' abast de tothom, per expressar la meva opinió damunt un fet que m' afecta a mi, i a molts dels meus col·legues. Així que podeu deixar comentaris i crear un petit fòrum de discussió, per que m' agradaria compartissiu la vostra opinió.

Per (de)formació professional, aplicaré el cas al camp de l' Enginyeria, però és extensible a moltes altres professions (metges i d' altres).

La pregunta és, quin és el paper d' un enginyer a Espanya? I més concretament, d'un enginyer tecnlògeg...

Durant un any en el sector professional he pogut contrastar els següents fets:

a) La formació que rebem a Espanya, tot i no tenir un model equivalent Europeu (això és un tema Bolònia, que no vull entrar), és molt bona. Almenys en el camp de l' Enginyeria, i evidentment, depenent de l' Escola.

b) Un enginyer a Espanya no és ningú. No és que ho hagi de ser, no em malinterpreteu, però actualment, cobram menys que un paleta. No és raonable que una persona que es passa 6 anys estudiant, que afronta i supera bastantes dificultats tengui la mateixa o menor categoria professional-econòmica que una persona que no. Sense anar més enllà, a paissos veïns com França o Alemanya, en les mateixes condicions un enginyer cobra el doble o el triple que aquí

c) Hi ha un pensament autòcton que sembla que el que està fet a Espanya és dolent, el que és estranger és el bó. Realment els paissos que funcionen, tenen un sentiment oposat: si no és seu, no és bó.

d) Les universitats de cada vegada estàn més buides i és un senyal d' alarma dins la societat. Normal, tothom es fa lampista als 16 i als 30 estàs millor situat que una persona amb un doctorat.

e) Degut a aquesta "Spanish-way-of-thinking", de no recompensar els esforços i de seguir creient-se un pais de toros i paella, hi ha un emigració gran de professionals a altres paissos (és un fet contrastat). La gent que decideix quedar-se és per causes personals que pesen més que les inquietuds professionals i salarials.

Resumint si la teva professió a Espanya no té a veure amb la construcció o el turisme, ets un primo.

L' altre dia vaig llegir un article a El País, que em va alegrar el matí. Una empresa de videojocs sueca va montar un seu a Barna, precissament per aquest fet: hi ha un potencial molt gran a Espanya. Les paraules del conseller delegat de l' empresa, francès, al CEO (suec) són les següents:

"Cuando éste le propuso abrir un nuevo estudio, Emmanuel no dudó en poner como condición un emplazamiento en el sur de Europa, alegando la comodidad de contar con más horas de luz solar y asegurando que en España hay mucho talento, buena formación y profesionales en el extranjero con ganas de volver a su país si hay un proyecto que merezca la pena."

No ho dic jo, també ho diuen els Europeus.

Aquests fets, juntament amb la crisi econòmica, em fan pensar (possiblement de manera massa optimista) que hi pot haver una inversió en la manera de pensar d' aquest pais.

M' agradaria pensar que la gent se n' adonés que no tot és totxo, ciment i turisme i que un motor molt sòlid de l' economia és el progrés, l' innovació i la tecnologia (en tots els seus camps). Evidentment és un projecte a molt llarg plaç, una inversió amb un retorn també distant. Però si no ho feim, sempre serem la cua d' Europa.

Desgraciadament, llegeixo als diaris d' ahir que Zapatero impulsa la creació de llocs de treball de la manera més populista que es pot fer: inversió en construcció pública.
De manera que tota aquesta gent que s' ha fet excessivament rica a base de timar a la gent de a peu (noltros), gent majoritariàment sense estudis amb poc sentit moral, es seguirà omplint les butxaques. I els paletes seguiràn cobrant més que els llicenciats.

Ahir dinava amb un company de feina, Enginyer de Telecomunicació de 30 anys. I em va dir:

"Si el meu padrí (avi) s' aixequés de la tomba i ma mare li digues que el seu nét és Enginyer es posaria molt content. Quan li digues que avui en dia, tenir aquest títol/professió no et dona per poder pagar-te la vida de manera individual, possiblement es tornari a morir del susto".

Jo, però, tenc la tonta esperança de que hi ha un inversió en el model ecònomic, i que d' aqui a 20 anys possiblement o més, la gent com jo, que ha viscut aquesta situació, voldrà canviar-l. I un enginyer, podrà guanyar-se la vida de manera còmoda, disfrutant de la seva professió. I que Espanya en aquest cas, aporti el seu granet d' arena en el progrés.

Ja em direu si compartiu la meva opinió.

Salut per tots!