Patim patam patum

Stay hungry, stay foolish

2009-12-27T13:13:00.006+01:00

Per aquest dies de Nadal, tenc sa tradició des de fa anys d' anar a fer un cafè amb es meu padrino, just abans des sopar de nit de Nadal.

Solem xerrar de moltes coses, i sempre acaba sortit el mallorqueta, s' economia i es mercat laboral.

Com a bon enginyer jove, li explic que sa situació a Espanya és bastant deplorable, ses companyies t' ofereixen poc doblers, i que damunt, per la caracterització del nostre PIB, també és escasa.

Me diu, "idò, ves-te'n a s' estranger, si cobrau més allà"

A llavors, li vaig procurar fer entendre dues coses:

1) Que ell, amb els seus impostos ha finançat s' educació de molts de joves arquitectes, metges, enginyers, advocats...que, vist el panorama han de marxar. Per l' estranger és perfecte, et reben amb els braços oberts: que se gasti sa pasta Espanya, formant sa seva gent i que venguin a produïr aquí.

2) Per què has de renunciar a la teva casa, la teva terra, tradició, etc...No vols vendre armes, vols implicar-te en la producció del país, d'una manera més sòlida que no el turisme o la construcció.

Ses coses estàn canviant, sa gent se connecta a Internet, té notícies en milisegons del que està passant al món, la gent està totalment relacionada socialment amb les xarxes i això implica una cerca conciència social que, esper i crec, en un futur pot arribar a canviar ses coses.

Me diu:

"jejejeje (rialla irònica), això no ho pots canviar, és molt difícil"

"I per que sigui difícil, no ho he d' intentar?. Precissament és quan ses coses són divertides, pots fracassar (i és una cosa que la cultura d' aquí no accepta gaire bé) però només fracassa el que ho ha intentat. Si fós així, no hagués ni estudiant, pq. és difícil".

Sense molt de convenciment, varem matar sa conversació, però por lo manco, una persona més sap coses que abans no sabia. I crec que, encara que no del tot, ara té una visió diferent del mercat laboral i de la possible situació d' Espanya en un futur.

Just ahir vespre vaig veure un vídeo d' Steve Jobs, el conegudíssim CEO d' Apple, que deia precissament això: "pots fracassar, però intenta-ho, no t' arruguis" "Segueix amb fam i segueix un poc loco". ( "Stay hungry, stay foolish").

Per mi aquesta persona ho ha aconseguit tot, el que s'ha proposat i fet és que ha estat nombrat "CEO del deceni". I evidentment, va cometre errors com explica al vídeo.

Us deix el vídeo, però està en anglès:

També el podeu trobar a TED, aquí.

Diamonds on the inside

2009-11-08T12:05:00.003+01:00

No sé voltros, però jo moltes vegades he volgut ser com en Danny Ocean, lo que se coneix com un "ladrón de guante blanco". Més que res, pq. tenen una professió amb un benefici important; bàsicament es tracta de montar un negoci: aconseguir finançament extern, contractar gent, tenir un any o dos per desenvolupar un prototipus o parescut i després obtenir beneficis. Amb la pecularitat de que s' activitat de s'empresa és ilegal pel codi civil, però amb la gràcia que no és moralment inacceptable (robes a gent rica, que s'ha fet rica a saber com, e.g. diamants de Sierra Leona...).

A més, aquesta gent de ses pelis, suda glamour.

Doncs navegant por ahí, m'he trobat s' historia d' un robatori d' aquest tipus, d'un personatge que se nom Leonardo Notarbartolo.

Resulta que es tio va començar un pla 3 anys abans per poder robar fins a 100M$ en dimants, i ho va aconseguir! Però, el vam pillar pq. va cometre un error: deixar una pista que era un sandwich, del qual van poder derivar l' ADN i pillar-lo. A més, segur que tenia a gent de molt poder, furiosa i ficant pasta per poder pillar-lo.

Resultat: 100M$, en tres anys. Te trinquen, et condemnen 10 anys a pressó i una multa de 1.3M$. O sigui, en 13 anys guanyes 98.3 M$. No és tan mal negoci no?

PD. Sa foto és de com va quedar sa càmara de diamants després des robatori.

Quan t'ha costat a tu es Palma Arena?

2009-10-21T22:45:00.009+02:00

Reflexionant amb el cas Millet a Barcelona, una persona em va fer caure amb la següent relació que trasladaré al cas Palma Arena, per raons de magnitud i proximitat.

Ho farem usant una equació fonamental, una divisió.

Dades econòmiques

Agafaré les dades d' aquest article, de les declaracions de l' ex-arquitecte del Palma Arena, el Sr. Schürman. Sintetitzant:
Preu d' un velodrom, a Panevezys (Lituania) de característiques similars, 35 millons d' euros, per arrodonir direm 50 millons d' euros; Preu del Palma Arena, 110 millons d' euros.

Com que a aquestes altures sa trama de corrupció és bastant òbvia, me basaré en s'hipotesi de que han volat 60 M€, a ses butxaques dels espabilats aquests (no pos enllaç per mantenir una certa neutralitat, sic).

Dades demogràfiques

Habitants censats de ses Illes: 1.070.000 habitants (segons wikipedia). Suposem que totes paguen impostos.

Resultat

Doncs fent numeros grossos i amb un error considerablement alt (ja de concepte en sí). Podem fer la següent relació:

60 M€ / 1 M persones = 60 €/persona.

És com si t'haguessin vengut sa panda aquesta de lladres i t'haguessin fotut 60 euros de sa cartera!

For every serious challenge (...)

2009-10-09T17:25:00.008+02:00

Algunes xarles de TED, quan acaben mostren un anunci d' Autodesk, que realment m'inspira molt. Jo diria que és motivador, por lo menos per una persona que li agrada la tecnologia i el disseny.

Europa comença als Pirineus. Desgraciadament.

2009-10-07T15:47:00.007+02:00

"Si creen que la investigación y la educación son caras, prueben con la ignorancia y la mediocridad."

Amb aquesta frase, extreta d' aquí, voldria afegir la meva repugnància a la decisió del govern actual de retallar el pressupost de I+D+i de cara a l' exercici de l'any que ve.
La premsa d' avui ve carregada de "merda espanyola", de fet, els dos ítems significatius de portada són els següents:

- Més implicats i més merda en el cas Gürtel. Fet que demostra que Espanya és un pais de lladres.
- Retallar el pressupost de I+D+i. Seguim igual, un pais on només es vol a promotors i paletes (vegi's el Plan E) i es fa de menys al sector del coneixement.

O sigui que la gent amb una carrera se n' haurà d' anar d' Espanya per fer algo de bo, si no vol malviure amb un sou de 17K anuals (dada de El Periódico). Això si que és preocupant en una economia: si enguixes parets te pots comprar un deportiu, però si et dediques a treballar amb cèl·lules mare has de llogar un pis de 40 m2. I gracis.

Això em reafirma diguen que fa vergonya dir que ets espanyol quan treballes en una comunitat internacional. Precissament per aquestes coses.

Nins, no estudieu, posau-vos a arreglar tuberies, pintar parets o ficau-vos a política/robar a la gent. En aquest país, pareix que la gent llesta i honrada no hi cap.

PD: M' emprenyen molt aquestes coses.

Arquitectura com a referència de les coses

2009-09-27T13:15:00.010+02:00

Ahir vaig arribar d'un viatge de feina+oci a Copenhaguen. Vaig anar-hi per uns assumptes del projecte SWARM, i vaig decidir retrassar sa tornada dos dies per poder disfrutar de sa ciutat i de sa seva arquitectura.

Ja havia estat a CPH, així que més o menys me coneixia ses zones més turístiques de Nyhavn, Strogget, Tivoli, City Hall, Kastellet, Cristiania; vaig decidir fer una ruta no-turística per la nova arquitectura que s' està construint per allà. Anava sol, així que ningú em va poder dir que no volia anar a veure un complexe residencial a les afores :-)

Realment els danesos són una gent amb un gust exquisit per l' estètica.

Vaig visitar els barris de Orestad (nou), la zona nord de Verterbro, Cristianshawn i algunes noves construccions més cèntriques; realment són impresionants.

I la pregunta va ser òbvia...perquè no podem fer coses similars a Espanya/Mallorca?

No tenim bons arquitectes? Descartadíssim! Precissament Espanya té uns arquitectes envejats i que serveixen i han servit com a font d' inspiració molts d'anys: Gaudí, Miralles, Calatrava (amb perdó dels meus amics arquitectes), Elias Torres, Mateo...

No tenim promoció immobiliaria? Aquesta serà que definitivament no.

La resposta és que Espanya està plena de cutres, mangantes i gent que no pot concebre una idea a llarg termini (duros ràpids!!)

Exemple #1: Housing.

Quantes vegades heu vist una promoció immobiliaria? Massa. I quantes vegades o heu pensat com una contrucció bella? Cap.

Al barri de Orestad estàn construint unes finques exquisites: The Mountain, VM house...A Espanya tenim les cases del Pocero.

Example #2: Edificis Públics.

Només puc pensar en la diferència brutal que hi ha entre el nou Playhouse de CPH (referent mundial, fet per danesos) i les noves construccions a Palma: Palma Arena i el centre Joan Crespí. Inflades de pressupost, sense funcionar i amb una estètica dudosa.

Sincerament, quan algú diu que està orgullós de ser espanyol, que ho pensi dues vegades. Que viatgi un poc pel món i que vegi com es poden fer les coses per allà, aquí tendrem un bon clima però no es pot viure de la mare sempre. A mi, particularment, me fa vergonya i me toca sempre quan coneixo gent d'altres païssos, cosa que faig sovint, explicar-lis que Espanya és més que sol, plaja, toros (quin oi) i paella.

En fí, aviam si amb un grapat de gent que pensa com jo se pot arribar a canviar això en 25 anys.

:-)

PS: La foto és meva d'una residència d' estudiants a Orestad (guanyadora d' algun premi d' arquitectura)

PS2: +info de CPH

PS3: Sa capçalera des blog és la real blibioteca de CPH, la vaig fotografiar fa dos anys.

EDIT: Dissabte, dia 3 d' octubre trob aquesta reflexió d' un Premi Nobel d' economia, que està bastant en linia amb el que escric en el post. S' article sencer xerra de sa recuperació de sa crisi econòmica, i posa s' exemple de Dinamarca per pura coincidència:

"Dinamarca es un magnífico ejemplo de cómo hacer las cosas: ellos te complican la vida si no trabajas, te empujan a espabilarte. En España, cuando pierdes tu trabajo, no hay problema, todo va bien, coges una especie de vacaciones, el sol sigue brillando". "

http://www.diariodecadiz.es/article/economia/529987/espana/cuando/estas/paro/sol/brilla/y/te/coges/unas/vacaciones.html

Reminders del pas del temps

2009-06-07T16:11:00.003+02:00

S' altre dia pensant, caus en que ja no ets un nin de 18 anyets, descobrint sa vida. Hi ha coses, per tontes que siguin que te recorden que tornes vell.

- Que els futbolistes siguin més joves que tu.
- Viatjar per feina.
- Prendre cafès sense sucre.
- Que un amic es casi i esperi un fill (joer, aquesta és contundent).
- Fer la declaració de la Renda.
- Amics que usen crecepelo (not my case)
- Que siguis capaç de respondre ses preguntes des Trivial de color rosa.
- Pensar en hipoteques.
- Fer una cervessa se converteix en un fet social rutinari.

Sé que me'n deix una (de les que tenia pensades), però no m' enrecord. Ja la posaré si s' encén sa llumeta. Igual és cosa de s' edat també.

Simplement

2009-05-16T00:22:00.005+02:00

Simples. Així és com haurien de ser les coses, senzilles, sense complicacions. I, a vegades ho són, i som noltros mateixos qui les complicam.

Crec que és hereditari de mamare, i també un poc de monpare, i certament sa meva germana pateix aquesta mateixa virtud. Pensam massa vegades les coses, lis donam voltes i voltes, una i una altra vegada intentant empatitzar amb entorns que mai arribarem a sintetitzar, perque ens falten variables per jugar. Cada persona és un món, però ens agrada pensar que tothom pensa com nosaltres.

Quan surgeix aquest alter ego genètic que duc, procur tirar de la meva part racional i actuar analíticament. La majoria de vegades sempre acab en el mateix lloc: La navalla d' Occam.

A part de curiositats històriques, que podeu trobar a Wikipedia, vos puc dir que la navalla d' Occam és un principi que s' aplica en el camp científic, però que és vàlid pel dia a dia: si entre un ventall d' alternatives no sabem quina triar, escull la més simple.

No sé si existeix, i certament no sé si val la pena escriure una demostració matemàtica basada en fórmules i coses rares, perque tots sabem com van les coses. O quantes vegades t' has preocupat perque algú no t' agafa el mòbil i resulta que no tenia bateria?

Sóc el primer que m' agradaria tenir aquest principi hard-wired en el meu cap, sincerament crec que seria més feliç, o almenys m' estalviaria mal de caps. Tampoc vull dir que les decisions s' hagin de prendre sense pensar, no s'ha de ser ximple, però si simple.

Res, dissertacions en el blog d'un divendres a mitjanit a Palma que m'he quedat a casa. Potser tenia certa carència avui de vida social i havia d' escapar per alguna banda. O potser li he donat massa voltes i simplement tenia ganes d' escriure.

Terrorista musical

2009-03-06T22:17:00.002+01:00

Avui tornava de currar tota sa setmana a Madrid i anava cap a Barcelona. Tenia un mal de cap gros de tota sa setmana estar ficat a una sala de reunions arreglant detallets i històries del processador de SMOS.

Total, que arribo a l' aeroport, pas el control i vaig directe a la porta d'embarque i en res ja era a dins l' avió. Perquè? Doncs pq. tenia la fila 23 de 24, i primer embarquen els darrers.
I sí. Com si no anyorés en Murphy, el model de l' avió és d' aquests que tenen dues turbines darrera. Total, que tenia una turbina capaç de moure un avió d' unes 20 tonelades a menys d' 1 metre. Inquietant.

No només és la poca gràcia que et fa que si passa qualsevol cosa tens una probabilitat nul·la de supervivència, es que foten un renou que ho flipes. M' enrecordava d'un altre vol des de Palma em va passar el mateix i vaig tenir mal de cap i tot. El que passava aquesta vegada és que el mal de cap ja el tenia abans.

Així que he decidit ficar-me música amb els meus nous auriculars que aïllen un munt del soroll estern (no són actius ni res, però estàn molt ben fets) i així escoltar algo de música i menos motor.

Quan esteim rodant per agafar pista em ve l' azafato i me demana -amb cara de perro de presa- que llevi la música. Li dic que ok, però que si no li importa puc tenir els auriculars posats per llevar soroll del motor. Me diu que vale.

Lo millor és que s'ha canviat la zona -imagino- amb s' altre azafata i li ha dit -sense que jo ho sentís-: "Vigila a este que se dejará los auriculares puestos y dice que va a tener la música apagada"

...

...

...

M' he sentit tot un terrorista: "Que nadie se mueva, tengo un iPod!!"

Sa veritat és que ses companyies aèries podrien posar una mica de la seva part. Pots tenir un aparell electrònic dins l' avió. Si vols posar seguretat limita l' ús de mòbils (els transmissors), wi-fi o walkie-talkies. Però un iPod, no té antena. No és que no emeti a la freqüència de transmissió del avió. Ni tan sols un armònic. No emet res. No signal - No problem. Paraula d' enginyer.

I el pitjor és la psicosi de la gent. Jo reconec que sóc un ignorant en molts de temes -medicina, arquitectura, dret...- però crec que en el segle XXI, i tan rodejats de circuits com estam, tothom sap més o meny que fan les coses. O estic molt deformat professionalment? Igualment, fixau-vos quanta gent apaga al mòbil a l' avió. Flight-mode com a molt, i si no en silenci i ja està.

Vagi bé

Llicenciats a Espanya

2008-11-29T13:39:00.003+01:00

Primer de tot, demanar disculpes als seguidors d' aquest blog per no haver-lo actualitzat en bastant de temps...

Aprofitaré aquest medi a l' abast de tothom, per expressar la meva opinió damunt un fet que m' afecta a mi, i a molts dels meus col·legues. Així que podeu deixar comentaris i crear un petit fòrum de discussió, per que m' agradaria compartissiu la vostra opinió.

Per (de)formació professional, aplicaré el cas al camp de l' Enginyeria, però és extensible a moltes altres professions (metges i d' altres).

La pregunta és, quin és el paper d' un enginyer a Espanya? I més concretament, d'un enginyer tecnlògeg...

Durant un any en el sector professional he pogut contrastar els següents fets:

a) La formació que rebem a Espanya, tot i no tenir un model equivalent Europeu (això és un tema Bolònia, que no vull entrar), és molt bona. Almenys en el camp de l' Enginyeria, i evidentment, depenent de l' Escola.

b) Un enginyer a Espanya no és ningú. No és que ho hagi de ser, no em malinterpreteu, però actualment, cobram menys que un paleta. No és raonable que una persona que es passa 6 anys estudiant, que afronta i supera bastantes dificultats tengui la mateixa o menor categoria professional-econòmica que una persona que no. Sense anar més enllà, a paissos veïns com França o Alemanya, en les mateixes condicions un enginyer cobra el doble o el triple que aquí

c) Hi ha un pensament autòcton que sembla que el que està fet a Espanya és dolent, el que és estranger és el bó. Realment els paissos que funcionen, tenen un sentiment oposat: si no és seu, no és bó.

d) Les universitats de cada vegada estàn més buides i és un senyal d' alarma dins la societat. Normal, tothom es fa lampista als 16 i als 30 estàs millor situat que una persona amb un doctorat.

e) Degut a aquesta "Spanish-way-of-thinking", de no recompensar els esforços i de seguir creient-se un pais de toros i paella, hi ha un emigració gran de professionals a altres paissos (és un fet contrastat). La gent que decideix quedar-se és per causes personals que pesen més que les inquietuds professionals i salarials.

Resumint si la teva professió a Espanya no té a veure amb la construcció o el turisme, ets un primo.

L' altre dia vaig llegir un article a El País, que em va alegrar el matí. Una empresa de videojocs sueca va montar un seu a Barna, precissament per aquest fet: hi ha un potencial molt gran a Espanya. Les paraules del conseller delegat de l' empresa, francès, al CEO (suec) són les següents:

"Cuando éste le propuso abrir un nuevo estudio, Emmanuel no dudó en poner como condición un emplazamiento en el sur de Europa, alegando la comodidad de contar con más horas de luz solar y asegurando que en España hay mucho talento, buena formación y profesionales en el extranjero con ganas de volver a su país si hay un proyecto que merezca la pena."

No ho dic jo, també ho diuen els Europeus.

Aquests fets, juntament amb la crisi econòmica, em fan pensar (possiblement de manera massa optimista) que hi pot haver una inversió en la manera de pensar d' aquest pais.

M' agradaria pensar que la gent se n' adonés que no tot és totxo, ciment i turisme i que un motor molt sòlid de l' economia és el progrés, l' innovació i la tecnologia (en tots els seus camps). Evidentment és un projecte a molt llarg plaç, una inversió amb un retorn també distant. Però si no ho feim, sempre serem la cua d' Europa.

Desgraciadament, llegeixo als diaris d' ahir que Zapatero impulsa la creació de llocs de treball de la manera més populista que es pot fer: inversió en construcció pública.
De manera que tota aquesta gent que s' ha fet excessivament rica a base de timar a la gent de a peu (noltros), gent majoritariàment sense estudis amb poc sentit moral, es seguirà omplint les butxaques. I els paletes seguiràn cobrant més que els llicenciats.

Ahir dinava amb un company de feina, Enginyer de Telecomunicació de 30 anys. I em va dir:

"Si el meu padrí (avi) s' aixequés de la tomba i ma mare li digues que el seu nét és Enginyer es posaria molt content. Quan li digues que avui en dia, tenir aquest títol/professió no et dona per poder pagar-te la vida de manera individual, possiblement es tornari a morir del susto".

Jo, però, tenc la tonta esperança de que hi ha un inversió en el model ecònomic, i que d' aqui a 20 anys possiblement o més, la gent com jo, que ha viscut aquesta situació, voldrà canviar-l. I un enginyer, podrà guanyar-se la vida de manera còmoda, disfrutant de la seva professió. I que Espanya en aquest cas, aporti el seu granet d' arena en el progrés.

Ja em direu si compartiu la meva opinió.

Salut per tots!

Robot eficient, més intel·ligent que sa gent i de molt...

2008-08-29T20:31:00.005+02:00

Anant cap a la feina aquest matí he estat llegint al bus la IEEE spectrum (una publicació d' enginyeria) del mes passat i he trobat un article profundament interessant...

Com si sortís d' una cançó d' Antònia Font o d' una peli de ciència ficció, imaginau un magatzem ple de petits robots que duen trastos d' una banda a una altra, ballant de manera caòtica a primer cop d' ull, però que amb una segona mirada s' aprecia una moviment en conjunt totalment ordenat . Isaac Asimov estaria encantat.

El sistema ho van concebre dos amics del MIT i un altre italià que van estar uns anys barallant-se amb teoria de cues i altres frondositats matemàtiques fins que van arribar a una solució, la qual han creat i ara venen.
El sistema consta d'uns 500 robots, o més, governats per una unitat central amb un algorisme (aquesta és la part que m' agrada) capaç de manejar-los òptimament per que no xoquin i ho facin amb el temps més ràpid possible. El terra està marcat amb uns codis que els robots llegeixen i així es poden ubicar dins el magatzem. No us ampliaré més informació per que crec que és millor que ho llegiu (si en teniu ganes).

Us deix un video per que ho disfruteu i l' enllaç a la pàgina de kiva systems. Hi ha un video que és com un documental. Imagineu 500 robots dançant a l'hora en el mateix espai sense molestar-se uns amb els altres.

Ells ja tenen els seus clients. Qui s' anima a montar una start-up amb mi?

Slow Ray

2008-08-08T13:12:00.002+02:00

Acab de trobar un video xulísim (via meneame) i he pensat que seria interessant compartir-ho aqui amb voltros.

Mai heu pensat com es propaga un raig en una tormenta? A les tormentes el núbols es carreguen de voltatge positiu, creant una gran diferència de potencial amb la terra (assumida 0 volts). Arriba un moment que la diferència de potencial és tan gran que s' ha de descarregar de qualque manera, just com quan fiques un cable en un endoll a prop de terra...

Reciclar o no reciclar

2008-08-01T13:07:00.003+02:00

Dissertació inicial / Excusa
Mantenir un blog és una feina. Bueno, és divertit fins a cert punt, però clar, amb les obligacions de cada dia i tota la pesca no tens temps mai de contar historietes. I a més, moltes de les historietes que em passen són bastant frikis així que no las contaré per no baixar el meu catxé (si es que en tenc). Així que perdonau l' espera i esper que vos serveixi d' excusa.

Historieta en si mateixa
Ja fa temps, vaig passar per Sants (Estació) i vaig veure una papelera. Amb compartiments de reciclatge. Vaig pensar. Uoh, aquestes iniciatives són made-in-Barcelona.

Vaig aprofitar per anar a tirar un paper.

Mir sa papelera (ara ve quan mirau sa foto).

I pens...aquí hi ha algo raro no?

Torn mirar-la. Doncs, sí, també ho heu vist. Una sola bossa davall. Ni reciclatge ni res. FAIL, com diria en ferpe. És a dir, una pista més de que el tema del reciclatge en realitat és una mentira com una casa, i que els ajuntaments realment ho mesclen tot.

En fin. O ets en Botín o ets un ciutadà d' a peu i te menges amb patates aquestes coses. Un altre dia us xerraré del "state of fear". Si puc.

Bombes, Martells i Religió

2008-06-29T18:14:00.006+02:00

Després d'un recés de més d' un mes, he trobat un ratet per escriure qualque xorrada en es blog que, por lo menos, pugui entretenir a algun dels meus col·legues en el típic moment que et ratlles quan estàs treballant.

Us contaré el diàleg que vaig sentir s' altre dia a barajas, just en el control de seguretat.

Davant jo, un home (~50 anys), mallorquí (innegable l' accent quan xerrava castellà). L' individu passa el control, i la senyora que mira la pantalla dels rajos X (~35 anys), de Madrid l' atura.

Operària: Puede abrir la maleta.

( S' home se com asusta i mira a sa tia)

Home: Claro, a lo mecor buscaba esto usted.

(I treu un tester, o multímetre, per lo que vaig deduïr que era un tècnic de qualque companyia).

O: Mmmm, si puede ser, a ver la maleta.

H: Que no llevo nada más yo, eh? A ver que busca?

O: Esto

(I li mostra la pantalla).

H: Ah sí, esto es esto, claro.

(Sa tia rebosteja i no troba res més, amb lo qual conclou que efectivament és lo que cercava).

O: Sí es esto, no sabe usted lo que se parece a a una bomba. Con los cables i así cuadrado.

H: Bomba? Yo? Caa. Estas máquinas que no funsionan bien...Per l' amor de Déu...usted lo que tiene que haser es darle con una martillo, una martellada i ya está.

O: Claro claro, y nos quedamos sin trabajo entonces

(Sa dona riu)

H: Ahh ido, se mete a monja que viven muy bien.

O: Cierto, cierto, pero no soy sudamericana, no sé si me aceptarían...

H: Ah si si, es verdad. Bueno señorita, hasta luego.

Amb lo que jo, per lo cansat que estava, no vaig poder contenir un somriure a lo graciós-curiós de sa situació.

Res, vist, es poc respecte de cap a sa iglèsia, i com que jo ja m' he guanyat el cel, després de 12 anys en es capellans, vos deix un video la mar de caxondo, que he trobat pes YouTube ( vía meneame ) damunt el tema religiós.
Es video a YouTube té sa traducció, així que ho podeu mirar allà també
http://es.youtube.com/watch?v=7DnHDcUBHpY

Au, fins una altra (que no sé quan sirà).

Amen.

Mon Dieu! Quin cotxassos

2008-05-17T20:32:00.004+02:00

Supòs que ja tots a aquestes altures sabeu que vam anar a fer un Road-trip pes sud de França (es francesos són tope seus) i vam arribar a Mónaco.

Com no hi ha molt que veure a Mónaco (és vera, hi ha una densitat de pasta brutal però poc a veure) varem fer lo que més ganes ens feia...fer el circuit de F1. De fet, l' estaven montant, i casi nos treuen d' on estavem (als boxes), però varem poder passar per la Rascasse o com s' escrigui (aquell gir de 180º) i el famós túnel.

Xulo per que ho haviem vist a sa tele, per que si no....

En fin, vos deix una foto d' un Ferrari amb ses grades des gran premi de la setmana que ve en es fondo. Lo de ses grades sí que es xungo, veiem tres punt d' apoio (no sé com s' escriu), i fotien una grada per 100 persones. Brutal.

No me das miedo, Carmen Consuelo!

2008-04-26T12:10:00.003+02:00

Ara mateix estic meditant que fer si anar al gimnàs ara o més tard, si anar a cercar un paquet de MRW (això ho hauré de fer) o si fer net sa casa o es dinar....brrrr tantes coses a fer, que he decidit encendre s' ordenador (que es de casa el tenc abandonat) i escriure en es blog. Coses que passen.

S' altre dia vaig veure una promoció de Movistar, de que si enviaves un missatge (cost, 35c ) podies anar a veure un concertet d' Antònia Font en s' espacio Movistar. I vaig dir...provem-ho...i si, tot d' una me van retornar un codi...Aha!

Convocatòria ràpida entre amics i ja ho tenim montat. Sa putada és que molts eren Vodafones o Oranges i vam haver de fer es truco:

Un col·lega de Movistar envia es missatge, després me l' envia jo, i després jo canvi es nom des meu col·lega per 7212. De manera que als misstages posa 7212 i la info del codi...

Arribam allà, jo es primer (aforo limitado, i he tret sa inpuntualitat suïssa de mamare d' arribar prest). Era sa festa des club TR3SC, així que també tocaven altres grups.

Arriba es físic amb dos col·legas, cap d' ells de Movistar, de fet:

Es físic va literalment arrancar una peça des telefono que posava Amena (arrancada si).
I en Tomeu diuia un puta mòbil amb un logo de Vodafone més gran que sa torre Agbar, i un paper escrit a boli bic amb es mòbil de s' amic que ho va enviar i es codi.

Passam endins després de fer cua. Mos demanen es codis. Quan jo ( s' únic legal allà) vaig a donar-lo me diuen que es meu codi no és legal...jarl? Que ja l'han empleat...Donc es meu numero i no se qué i esper que me confirmim es codi...i jo mentres esper...veig en Tomeu que arriba tot nerviós i sa tiu li diu :

Su código?

(Ara imaginau sa típica persona llegint un discurs amb un paper mig amagat tremolant)

Errr...Seis...Errr...Cuatro...

Su código empieza por dos nueve....

Ah si...29 (i lo que sigui)...

Es tiu li llegia es mòbil des paio que li va deixar. I va i entra!! Bueno...Després arriba sa meva confirmació i passam.

Una vegada dins sa carpa vam haver de xupar-nos dos concerts abans, un rapero-psedo chill out que se diu Facto de la Fé o algo així i un grup on es cantant s' aferrava tant es micrófono que no se sentia lo que deia.

Es cap de 4 hores d' estar allà arriba Antònia Font. Brutals en directe. Boníssims. I de sa terra. Me comenten en Tomeu i es Físic que els hi fa cosa sentir als catalans cantar Antònia Font, per que ho catalanitzen...i és que gran part de s' encant d' aquest grup és que es en Mallorquí.

Bé, un molt bon concert per 35c. Ja torn tenir ganes de veurel's again.

PD: Sa tia que demanava es codis debia ser na Carmen Consuelo, per si no sabeu d'on ve lo des títol des post.

A la 3era va la vençuda

2008-04-08T22:53:00.003+02:00

A la fí, ha arribat a les meves mans un trastet que me feia molta il·lusió: l' iPhone.
Vaig haver de montar una xarxa logística internacional per poder dur-lo fins aquí, una amiga del curro m'ho va comprar a San Francisco, ja que hi va anar per Semana Santa allà. El problema és que és de Tres Cantos i per tant el trastet estava a Madrid. Un altre col·lega de gmv Barcelona anava a Tres Cantos dos dies i li vaig dir si m'ho podia dur, i després resulta que no coincidia amb l' amiga i una tercera persona va haver de fer d' intermediaria...total, un trui que t'hi cagues, m' estic plantejant ser traficant de drogues.

Lo de que a la 3era va la vençuda ve de que he hagut de restaurar l' iPhone 3 vegades, ja que fent-li putadetes casi me l' he carregat. 2 vegades. Us poso els meus errors més grans per si en qualque moment, us trobeu en la situació i no voleu quedar-vos amb un "pisapapeles deluxe".

La primera cagada gran: Traduïr al castellà. L' instal·lador peta. Em vaig quedar fins les 5 del matí arreglant-ho, i ni tan sols era en mallorquí. Me'l deix en anglès.

La segona cagada gran: Instal·lar un servidor de SSH (si no ho has entès, és igual, és una cosa friki). I canviar la password del root. Si ho has pensat: no ho facis!

Ja de pas, un repàs de les cagades que té aquest bitxo:

S' ha d' instalar un parxe per que reconegui qui t' envia un missatge.

El tema del diccionari en anglès arriba a molestar.

Assegura't de que si no tens un plà wifi contractat no envii res per EDGE.

Dins tot, és una passada que te cagues.
Us deix una foto que vaig fer al zoo aquest diumenge amb l' aparell.

Au idò

28-IF

2008-03-18T16:46:00.008+01:00

L' altre dia vaig arribar a casa (Palma) i vaig estar escoltant un disc que només tenc en CD, el Double White dels Beatles, de fet, no té nom, però tothom el coneix com el Doble Blanc. I això em va fer recordar uns història curiosa que vaig llegir a un llibre de llegendes urbanes. Si tenc temps, compartiré alguna coseta musical d' aquest disc, que és una joia anticipada al seu temps.

Amb aquest títol tan estrany voldria compartir la dita llegenda urbana que ronda al voltant dels The Beatles, i de'n Paul McCartney. La llegenda en sí, és simple, el Paul McCartney de veritat va morir als principis dels 60 (el primer éxit dels Beatles és del 63) i per seguir amb l' estirada, van agafar un altre tio que es pareix molt, i que fins ara ha adoptat la seva identitat.

Realment, així dit, és tremendament absurd, però és interessant veure quins arguments ha donat la gent per que així sigui són, com a mínim, interessantísims.

Afrontem que el rumor està estés (no sé realment l' origen) i que aquests són els arguments:

"I buried Paul"
A la cançó "Strawberry Fields Forever" es pot sentir, al final del tot, a John Lennon dir "I buried Paul".

La revista i la linia horitzontal
La portada d' una revista, que justament quan la posaves a contrallum havia una linia horizontal (de la impressió de darrera) que li tallava el cap...

La portada del Sgt's Pepper.

Aquí diuen que hi ha varies coses que fan suggerir que Paul era mort. Entre les més divertides, que Paul és l' únic que no està en angle amb la càmara.
Una de les més guais és la del bombo de la bateria, si us fixeu, posa "Lonely Hearts", amb un efecte mirall (és totalment simètric respecte a un central horitzontal). La cosa fa que en realitat pareixi que posa "I ONEIX HE DIE", la cual cosa es va interpretar com la fetxa de la mort, és a dir 11 de Setembre...
També l' adornament de la camisa que posa O.P.D. que són les sigles de "Officially Pronnounced Dead".També molt interessant la mà que el beneix, a sobre del seu cap.

La portada d' Abbey Road

Aquesta és la meva favorita...Aquí hi ha varios fets que indiquen que Paul era mort (la foto és la del pas de peatons)

L' escena representa l' enterrament de Paul, així John Lennon va de blanc i és el capellà, Ringo Starr és l' enterrador, George Harrisson el sepulturer i evidentment Paul és el mort.
Paul és l' únic que du el pas girat, fuma, du la ratlla del pel a l' altre costat i a més va descalç (això s' interpreta com que és el mort).
El cotxe de darrera té la matricula 28-IF que sería l' edat que tendría Paul si fós viu en aquell moment.

I com aquestes un munt de coses, que a un, por lo menos, el fan entretenir.

Au idò!

Back to 70's

2008-02-22T12:28:00.002+01:00

Idoi, ahir vam anar de Carnaval Caducat, de fet, haviem d' anar a Sitges fa dues setmanes, però va diluviar...així que bueno...vam tornar als 70.

Lo més aconseguit, evidentment, el físic, que va arribar tard, i va dir...de què me puc disfrassar? Idò, se va posar un xandal i unes deportives (per ell es tot un canvi).

PD: En Fernando, que anava de playboy dels 70, duia una cadena d' or pur que posava **SEXY** uhh.

Lost in Translado

2008-02-05T23:35:00.000+01:00

Idoi si, passen es dies i sa vida en es piset continua. Aquesta vegada el que passa és que hem topat amb una data crítica per a la convivència: toca fer translado d' habitacions.

Les rotacions han quedat així :

Físic passa a sa d'en Fernando (***): tendrà un poc de soroll del bany i una pèrdua d' espai considerable. De fet, es planteja com un problema irresoluble de "volume fitting", és a dir, intentar ficar tots els trastos ( -> inf ) en una habitació petita. Ara no el despertarem per posar la rentadora ni l' aspiradora a les 12 del matí.

LoFalet és el gran guanyador: habitació gran i llit doble ( ***** ). És tan gran i té tan poques coses que ja em guarda el baix i l' ampli.

Fernando surt guanyant un poc (passa a la meva, ****). Pràcticament el mateix que la que tenia.

Jo surt perdent (**). Habitació mini, llit d' 1.80, però molt acollidora.

Resulta que vam haver de pensar un algorisme eficient per fer el translado, que va resultar en que en Fernando i en Falet, que tenen menys coses, fiquessin els seus trastos al menjador ( buffer) i fer després directe el trasllat de les altres habitacions.

Tot va anar bé. L' aspiradora va fer una feinada (2000 watts, donen per tot): el físic va descobrir que el seu terra era de parquet. (Físic, sé que no llegeixes es meu blog, així que te puc ficar canya).

Us deix la foto per que busqueu en Wally, estam els 4 (nivell fàcil).

Au idò!

PS: Els parèntesi indiquen la qualitat en estrelles (com els hotels ;)

En què consisteix la meva feina

2008-01-19T16:38:00.000+01:00

Moltes vegades, des de que entrat a fer feina a GMV, la gent que em coneix em demana de què va la meva feina. La feina és realment interessant, però us diré el que dic sempre, que és feina, és a dir, és capaç de convertir una cosa divertida en una altra de no tant (més que res per l' acumulació d'hores).

De totes maneres, ja dic, és bastant interessant. No em puc queixar ;)

Jo ara mateix, estic lligat a un projecte de la ESA, que per concurs va guanyar Indra, i en la qual la oferta figurava que GMV estava subcontractada per fer el processador de nivell 1, entre altres coses. Us explic.

Quan envien un satèl·lit a l' espai, passa molt temps des de que ho pensen i realment l' envien. Una vegada enviat, la vida útil del satèl·lit és de 3 a 5 anys, per que se li acaba la benzina. Hi ha moltes coses a fer total. El satèl·lit en si, només du l' electrònica bàsica, ja que enviar a l' espai 1 Kg d' algo és molt costós. A la terra, el que es coneix com "Payload Data Segment" és l' estació que reb les dades i les processa per obtenir el resultat final.

En el projecte SMOS de la ESA, el satèl·lit mesura la radiació ( temperatures de brillantor) en una banda de freqüència determinada per poder tenir una estimació raonable de la humitat del sòl i de la salinitat de la terra ( Soil Moisture and Ocean Salinity). Aquest satèl·lit incorpora un instrument de teledetecció que implementa una tecnologia usada en la radioastronomia, l' apèrtura sintètica.

Heu vist Contact? Surten unes antenes parabòliques enormes en un desert mexicà en forma de Y...aquestes antenes estàn "escoltant" l' espai en busca d' alguna radiació interessant. L' instrument principal de SMOS es diu MIRAS (Microwave Imaging Radiometer through Synthetic Aperture ) i es una Y d'uns 2 metres cada braç on hi ha disposades un total de 69 antenes. El fet de que hi hagi tantes antenes és que usant combinacions de les seves mesures es pot emular una antena molt més gran, necessària per tenir una resolució més gran.

El satèl·lit ha estat construit per vàries empreses espanyoles, entre d' altres, com ara EADS CASA, Mier... GMV s' encarrega més de la part de software de DPGS (Data Processing Ground Segment).

El satèl·lit tardarà uns 100 minuts en fer una volta sencera a la terra, i cada vegada que passi per damunt de l' estació de terra, situada a Villafranca, a les afores de Madrid, enviarà totes les dades.

Les dades bàsicament són de dos tipus: telemetries i mesures de l' aparell. A més, l' aparell també executa campanyes de calibració, on el propi MIRAS emet soroll per mesurar lo bé o malament que funciona. En el nivell 0 de processat, el més baix, les dades s' ordenen per semi-òrbites. En el nivell 1 ja s' arriben a tenir mapes geo-localitzats de les temperatures.

Jo estic al nivell 1A i el que fem és desenvolupar correcions software de l' instrument. Per exemple, si el satèl·lit ha mesurat "x+1" quan sabem que hauria d' haver mesurat "x" sabem que s' ha de restar 1 a la mesura. Tot aixó, és més complicat i el procés passa per complexitats matemàtiques per modelar el soroll que s' estima, altres correccions degudes a la tècnica, etc, etc...

Si voleu podeu obtenir més informació.

Pàgina de la ESA del projecte

Així que a "grosso-modo" ja sabeu el que faig. Esper.

Au idò.¡!

PS: Si voleu saber més, contactau-me. Però crec que ja us ha bastat ;)

(ab)Ús del llenguatge

2008-01-06T12:42:00.001+01:00

S' altre dia, i ja deu fer un parell, en Lofa va escriure al seu blog que un professor d' anàlisi matemàtic li va dir que els periodistes, i en general les persones, sempre confonien els punts d' inflexió. Quan deien: "Represento un punto de inflexión en su vida" volien dir un màxim o mínim. Llegiu l' entrada.

Idò ara m'he trobat una altra d' aquestes virgueries, en es diari Marca (se suposa que és de rigor, però claro, essent del Madrid...), diu que el Madrid "experimentó un giro de 360 grados en tan sólo 1 año"...

A mem.

Ángulo llano ( extret de Wikipedia )

Un ángulo llano o plano es igual a 180º, o Rad.). En un ángulo llano los dos lados están alineados uno a continuación de otro dividiendo el plano en dos semiplanos.

Ángulo perigonal o completo

Un ángulo perigonal es igual a 360º, esto es Rad.). Este ángulo se obtiene al hacer girar la semirrecta hasta colocarla en su posición inicial.

Bàsicament, idò segons el que diuen és que el Madrid està igual.

ACTUALITZACIÓ: Ara ho han modificat al diari i posen "cambio radical"...això ja sí està bé...

Signes d' identitat (II)

2007-12-11T09:05:00.000+01:00

Justament després de s' episodi de ses quelitas, vaig veure que hi ha coses que no es poden transportar.

Resulta que jo casi sempre estava en es mateix hotel aquí a Madrid, i es matí per berenar hi ha pà i jamón i formatge i aquestes coses. Però claro, un espera trobar tomàtigues per fregar o tallar. Error. Estàs a Madrid. No n'hi ha d' això.

I com ho mengen? Pues a pà aixut, a vegades si demanes un bocadillo te pregunten si vols un poc d' oli. Jo he vist gent que li han demanat i posava cara d' oi, rollo "Oli?, puaj! no!". I tu devora, pensant "cagondell no saps lo que te perds, pecador".

Total, que els hotels sempre tenen ganes d' agradar a la gent i com que saben que tenen clients de la vorera mediterrània, posen devora el pà un poc de tomàtiga per fer-te un pamboli.

Lo que jo creia que era total, era que posen dins un bol, "tomate triturado" d' aquest que compres per fer pasta i tal. I tu dius, guau, no ho tenen molt clar.

Però ja es la hostia, en aquest hotel on estic ara, que per fer-te es pamboli, te posen un bol amb salsa bolognesa devora es pà!!

Pamboli a Madrid?, com diria en Fernando: "Esto va a ser más díficil que hacer un fuera de juego en un futbolín"

PS: No tenc foto, perque me fa palo treure sa càmara en es berenar davant tothom.

Signes d' identidad

2007-12-05T00:06:00.000+01:00

S' altre dia vaig rebre un correu de sa meva germana, molt divertit que xerrava de sa manera de veure ses coses dels mallorquins. Com que no tenc ganes de mirar el correu ara us poso un parell d' entrades de lo que hi havia.

No te sorprens per noms com Nofre, Pixedis, Catalina, Apolònia...

Tens total confusió dels verbs subir/bajar/ir/volver. Així per exemple dius, "ahora vengo" quan te'n vas...

Te costa pronunciar paraules com "semana" o "caramelo" sense geminar la m o la l (semmana, caramel·lo).

Afegeixes però al final de totes les paraules.

Bueno, n'hi havia moltes, i de molt divertides. N'hi havia una que deia:

"Creus que ses quelitas amb sobrassada són un menjar digne de deus (ho són)"

Doncs, resulta, que ara estant a Madrid, vaig dur unes quelys i una sobrassada per que ho provassin i tal...Jo tot il·lusionat...pues resulta que tampoc han caigut en massa gràcia.

Tot s' ha d' especificar, com que ningú lis ha xerrat abans de ses quelytas i sa sobrassada, pues no ho coneixen i no en van enrera, com de ses ensaïmades. Per que algun si que les coneixia i se les menja que dona gust.

Però bueno, jo ho mir, i pens "cony però si estàn que te cagues" Pues millor per a mi.

I res, algú lis hauria de dir qui és el senyor Tomeu Quely per poder apreciar bé lo que és aquest menjar diví.

Que divertit lo que escric quan estic avorrit...

2007-12-01T12:45:00.000+01:00

A part de que és totalment vera...això és una cançó d' un grup, que encara que el coneixia d' abans mai li vaig prestar atenció. Un grup de sa terra, mallorquí, que de qualque manera m' agrada per que me fa sentir com a casa, i això que ses lletres no són especialment tradicionals. Per si encara no ho havieu adivinat, es grup és Antònia Font.

No explicaré gran cosa de com sa van formar i tot això, per saber-ho anau directament a sa seva pàgina web o a sa wikipedia i trobareu lo que volgueu.

Millor vos explic per que els trob interessants, por lo menos, per jo. És un grup de pop, però que sel's hi en va sa pinsa. I això, és fantàstic. Amb aquestes historietes que conten, que t' obliguen a escoltar les lletres 2 i 3 vegades per entendre algo, per que al principi no té sentit, però després te la seva cosa.

La seva música, totalment fora de patrons. Prova és, una pista que es diu "tonto" que és únicament un diàleg de 2.5 minuts, totalment surrealista. Va i ho inclous en el disc.

Personalment me mola es fet de que siguin mallorquins, i tractin temes com robots i l' espai. Tema que me toca d' aprop.

Bé, com que sa gent me diu que a vegades escric massa, per que volen un fotolog i no un blog, aprofitaré ses avantatges des blog per penjar contingut multimèdia d' Antònia Font.

Au, a disfrutar.

Video de Wah Yeah! (on surt lo de "Que divertit lo que escric quan estic avorrit..")

Lo que són les coses

2007-11-27T20:25:00.000+01:00

Resulta que aquest cap de setmana passat vaig tenir el plaer de gaudir de la companyia de na Marga (crec que tots la coneixeu) a Madrid.

Durant un cap de setmana molt intens vam veure el Madrid de los Austrias, el Retiro, un musical, el rastro i vam probar tapes, canyes i bocadillos de calamares.

Un apunt: es bocadillos aquests, tot i que vam anar a un dels millors puestos, no té res a veure amb un pa amb oli. De fet un pa amb oliet i formatge li dona mil no, millons de voltes a un bocadillo de calamars.

Per altra banda, jo me deman...per què putes són típics els bocadillos de calamares a Madrid, si no en tenin ni un, de calamar (a on a les piscines?).

Bé, idò també vam anar el dissabte a veure un musical, que recoman, "We will rock you". El diumenge vam tornar a la plaça Jacinto Benavente, que és on estava el Teatre Häagen Dasz i vam aprofitar per fer una foto de recordatori.

Lo que passa és que na Marga, que va fer la foto, me va dir: "Joer he tret es jeto d' aquests dos que passaven i no s' han llevat".

Jo vaig creuar unes mirades amb els que vam passar i me vam mirar amb cara d' extranyessa.

Jo li vaig dir a na Marga: "millor per que acabes de fer una foto "en off" en el Javier Cámara, de Siete Vidas i tantes pelicules"

I ni ho sabíem...normal que el tio em mirés raro. Qui fotografia un teatre i de paso un actor?

Petites diferències

2007-11-13T22:06:00.000+01:00

Encara que sé que no tenc una gran audiència, demanaré perdó pel retrás en aquesta entrega. Ja sabeu quina és la meva situació i tal...de totes maneres si l' aerport tengués internet gratis hauria escrit un llibre en el blog.

Doncs, bé, us vull contar unes petites diferències que hi ha entre Barcelona i Madrid. A part de les típiques d' idioma, cultura, mar, etc...em fixaré en una que pareix una tonteria pero no ho és: el transport públic.

I no faré broma en el fet de que a Madrid, rodalies funciona, i a Barcelona no.

Doncs bé la principal diferència en la xarxa de metro és que la de Madrid és bastant més gran i completa, si mirau el gràfic adjunt veureu que és bastant dens. Sí, hi ha un ou de linies.

Un altre punt interessant de la xarxa de Madrid es que va al revés de la de Barcelona. Va com els anglesos. És a dir, a Barcelona, el tren entra per l' esquerra (que si ho pensau és el sentit de circulació dels cotxes a Espanya), i a Madrid entren per la dreta. Això també provoca un altre fet important: s' entra i es surt per l' altra banda.

A més, també passa que sents entrar el tren i et quedes mirant la part esquerra de l' estació i no el veus. Després ve quan el veus des de darrera teu i t' asustes.

A Madrid tenen una linia de metro circular. No té un principi i un final. Jo, particularment, he procurat evitar-la fins ara per que tenc por amb el tema sentit. Clar, a les linies normals és direcció "Pinar de Chamartín" per exemple, o dirección "Hospital del Norte", però en el cas de la circular en el mapa el sentit que he d' agafar no em queda clar.

Salut!

PS: No tenc cap cable aquí per passar les fotos ni del mòbil ni de la càmara per posar-les al blog. Així que pos el gràfic aquest, encara que sé que és bastant cutre.

Miro

2007-11-04T11:58:00.000+01:00

Aquesta vegada us vull presentar una eina que val realment la pena. L' altre dia ja vaig xerrar dels avantatges de la web 2.0, doncs ara us presentaré un altra avantatge que acab de descobrir. Realment útil. Sí senyor.

Primer un poc de vocabulari:

Podcast: Programa de radio pregravat en format mp3 que et baixes i escoltes.

Videocast: Programa de televisió gravat que et baixes i veus.

Demanau-vos: Quantes vegades heu volgut veure alguna cosa interessant per la tele i no heu pogut?

O d' una altra manera: Quantes vegades fent zapping heu acabat mirant un documental de cotxes, construccions, animals raros, robots o l' espai? I heu disfrutat...

Sí, són realment interessants. No són aquells documentals de la 2 ni res parescut són coses que disfrutes quan les veus.

Doncs, vaig trobar un programet que se diu Miro, Open Source, que fa això a la demanda.
Sí, baixa videocasts a la demanda. Només et cal subscriure't a un canal: National Geographic, Nasa, ESA, Wired...i cada vegada mires de que van els documentals o videos que s' ofereixen. Si en veus un que t' interessa, doncs el poses a baixar i el veus quan s' acaba amb el mateix programa.

Lo millor, el preu: Gratis!

La foto de l' inici era un screenshot de Miro en el meu Windows, també està en Mac i per Linux (en moltes distros).

Preguntes:

Com obtenir Miro?
A la seva pàgina oficial, http://www.getmiro.com, trobareu tota la informació necessària.

Una vegada que tenc Miro instal·lat com obtenc nous canals?
Doncs anau a la pàgina guia de miro: https://www.miroguide.com i feis una cerca amb la paraula que volgueu buscar. Quan ho tengueu, posau subscribe, i el link que us dona, l' afegiu al Miro (Options>Add Channel)

On es fiquen els videocasts?
Ho podeu triar, per defecte et crea una carpeta en el teu home, Mis Documentos o on sigui.

Quan es borren?
Es pot programar. Quan els heu vist, es borren al cap de 6 per defecte, però es programable. També els podeu eliminar manualment, o mantenir-los.

A disfrutar!

Gent & Global Warming

2007-11-02T15:19:00.000+01:00

Aquests dies són dies de canvi climàtic, encara que hi ha gent que no s´ho creu. Una de les coses que contribuiria bastant a millorar aquest aspecte és l' ús del transport públic. Tohtom pensa, si claro claro, transport públic...és tan còmodo anar amb cotxe propi...i tan car.

Aquí, arrel d' un gràfic que he extret del meneame, us donaré varies raons per usar transport públic.

És realment útil. Sobretot a les grans cuitats. Jo, per exemple, no era un gran usuari de la EMT a Palma...però...a Barcelona no puc pensar en anar a una altra banda que no sigui usant Metro, Bus, Tram, FGC...

És més "barat". Bueno, no és que sigui barat, és car. Però és que tenir un cotxe és molt més car: el cotxe, seguro, benzina, daditos pel cotxe...

Contribueix al medi ambient: Mireu la foto de sota (feis click per ampliar-la). És un estudi de la mateixa quantitat de gent si usa cotxes, bus o bici. Jutjau vosaltres mateixos si val la pena o no.

Panoramio

2007-10-30T17:45:00.000+01:00

Arriba un dia en que te n' adones de que la web 2.0 és en realitat útil. Realment útil. I si no demanau-vos quans de vosaltres usa el Gmail i no té un altra client de correu instal·lat (Thunderbird, Kmail, Outlook...). Ho veis no?

El problema està en que comences a ficar-te en coses i coses i acabes per no saber on cony t'has donat d' alta.

Més o menys ve a ser una mica el que em va passar a mi l' altre dia, quan vaig recordar que tenc un compte de Panoramio. La història d' aquesta web és un autèntic compte de fades. Dos tios, a part de treballar tenen una idea, monten la web. La web es fa famosa. Com que es nutreix d' un servei de Google, Google hi posa l' ull i la compra. El resultat és que aquestes dos nois, espanyols, ara són tremendament rics i a més treballen a Google fent alguna cosa que els hi agrada.

Doncs bé, Panoramio és un servei on pots penjar les teves fotografies i les pots compartir amb la resta del món, amb la peculiaritat de que les pots geo-localitzar en el mapa usant Google Maps. A més també s'han incorporat a Google Earth i pots veure les millors fotos en el mateix programa.

Un bon dia jo vaig penjar fotos al Panoramio, i com que arribes a tenir de tot 2.0 (un dia faré una llista) ho vaig deixar una mica així. Pues ara intentaré actualitzar-lo sovint, quan tengui una foto maca.

La foto que veis aquí està penjada al Panoramio i ubicada a la Colònia de Sant Jordi. Si voleu veure més fotos meves us deix el meu link

http://www.panoramio.com/user/126769

I si voleu posar les vostres fotos haureu de crear un compte nou.

http://www.panoramio.com

Au idò!

Cartells i cartells (VI)

2007-10-24T13:02:00.000+02:00

Aquesta vegada no és un cartell, sinó una etiqueta. Una autèntica xorrada, però bé, ho he pensat i m' ha fet gràcia.

Resulta que s' altre dia, en Fernando va dir que anava a comprar coses, i va arribar amb un paquet de jamón york i 20 euros en cervesses d' importació. Després nos toquen Wii's i coses d' aquestes amb les birres i tal.

Bueno, jo li vaig dir que em dugués una coronita, i em va dir que no n'hi havia que m' havia duit una Miller, que és lo mateix però en americà.

Lo bó, és que a l' etiqueta té un revers, que posa: " Contains no additives or preservatives".

I jo vaig pensar: putes, menos mal que ho posen, per que si mentres estàs allà amb sa botella a sa boca trobes una gometa surant...ho passaries puta!

PS: Sempre pensant en lo mateix...

~ Minority Report

2007-10-22T17:56:00.000+02:00

Dir que molta gent m'ha demanat veure el video del PFC seria una mica soberbi, però...sí que hi ha hagut gent que s' ha interessat per veure com funcionava el tema del seguiment de la punta del dit sense cap tipus de Hardware.

Aps! Perdò, primer de tot he de dir que no puc actualitzar el blog per que no tenim internet al pis. Sí, com pot ser? Un pis amb quatre frikis sense internet? Doncs és així, i com és. Doncs per que els senyors d' Orange diuen que en 10 dies són a casa teva per que firmis, però, després tarden 30 dies en venir. Quan ja has firmat.

Si, a part de tot això li sumes que les xarxes de les quals estavem essent uns vampirs han deixat de funcionar (linksys ara du WEP i onenet no assigna IP), doncs no tenim cap medi per conectar-me.

Així que he anat al Regi, he fet un cafè, i li he usurpat el nom d' usuari i contrassenya a un novato de segon (gràcies) i així estic actualitzant el blog.

Perdò, el video...

En quan al video, he de dir que en cap moment he tocat el ratolí ni un joystick ni res, el que veis és el que hi ha. Suposo que cap de vosaltres vol entrar dins equacions, però el tema és que les matemàtiques deixen fer coses d' aquestes.

No és minority report ni res tan espectacular però, alguna cosa sí que és. I a l' Escolta els hi va agradar molt.

PS: Sí no ho sabeu, el meu camí més pròxim de la vida passa per Madrid, on estaré dos mesos treballant amb satèl·lits, i després torno a Barna el 2008. Idò, farem tapetes!

El camí de la vida

2007-10-14T00:22:00.000+02:00

Record un llibre, el món de Sofía, que deia que la màgia dels nins petits és que són capaços de sorprendrer-se per qualsevol cosa, i això fa que a la vegada no es sorprenguin per res. M' explic, quan ets petit, t' acostumes a descobrir coses cada dia, un darrera l' altre, descobreixes la televisió, descobreixes el gust dels gelats, descobreixes la música, i tot, fa que si et trobessis una vaca volant et sorprendries igual, i l' afegiries al calaix de les coses descobertes. És aquesta capacitat de sorpresa, part de la màgia de la infància? Que fa tant divertida aquesta etapa?. No hi ha preocupacions, només sorpreses...

La infància es sense cap tipus de dubte, una de les parts més boniques de la nostra vida. Almenys ho ha estat per a mi, he crescut en un ambient immillorable, que m'han fet com a la persona que soc ara.

Arriba un moment en les nostres vides, en que un ha de prendre decissions, decissions que el marcaràn per sempre, fins al final de la seva vida. El cert és que aquestes decissions mai són equivocades, per que només et deixen recòrrer un camí, el·liminant la possibilitat de comparar-lo amb un altre camí, ja que aquest no passarà mai. Així és la vida.

El problema és que a l'hora de valorar les opcions, intentes imaginar-te el futur, si agafes o no agafes aquella o l'altra opció. Que és millor? Al final tot es resumeix en, amb decidir amb quina seré més feliç?

Ara estic en un d' aquests moments de dubte en la meva vida. En poc més de dos mesos la meva vida ha canviat de blanc a negre, o de negre a blanc (segons es miri). I se'm presenta un ventall de possibilitats bastant abrupte, que pot marcar la resta de la meva aportació en aquesta petita part de la història. O millor dit, en la vostra vida.

No sé per quins camins em durà la vida. No sé on acabaré, ni quan, ni com ni amb qui. Només sé el que he viscut fins ara, i no em puc queixar. Tots els que llegiu aquesta parida de blog, em coneixeu i certament, m'apreciau, ja que si no fós així no perdrieu el temps llegint les tonteries que escric. A molts us he conegut en aquesta etapa de Barcelona, a altres ja us coneixia i hem aconseguit fer sobreviure la nostra amistat a través del temps, altres són mon pare i ma mare; una de les raons més grans per escriure aquest quadernet són ells, així poden seguir una mica la meva vida i fer que el pes de l'anyorança, que sé que no és poc, sigui una mica més lleuger.

A tots voltros gràcies per tot, per aparèixes a la meva vida i donar-li color. I a molta altra gent, que no llegeix això, també, saben que sempre els duré a l'ànima, d'una manera més o menys intensa, però també hi seran.

La vida no és fàcil, no és com a la infància. Però al final tothom està d'acord en lo bonic que es recòrrer aquest camí.

Haurem de fer cas a la gent que ja l'ha recorregut.

Cartells i cartells (V)

2007-10-12T13:53:00.000+02:00

I una altra entrada de cartells guais que me trob pel carrer!!

Aprofitant aquest tema, també voldria fer una reflexió respecte la manera de parlar en anglès que te la gent. Molta gent que parla castellà necessita ajudar-se d' altres eines per poder pronunciar correctament l' idioma anglosaxó.

Exemple: El camarer de bar turístic

Aquest home té un post-it a darrera la barra on posa les frases que ha de dir, sense saber que putes diu, però que funciona. Cas pràctic.

(Entra turista al bar)
Good morning!
(Camarer el mira, i automàticament pega una ullada al post-it, primera frase)
Gud mornin, güat guld llu laic to jav?
(Punt important, no deixar que parli el client)
Güi recomendllu auer fantastic bred güiz jam or spanisch omelet
(Al client per norma general li pareix bé)
Ok, that's fine. I'll take both.

Per això quan m' he trobat aquest supermercat he flipat de veure-ho escrit tal qual, el tema va molt bé per ajudar-se amb la fonètica...però fer un cartell...

Per la gent que no ho hagi pillat:

/Superservis/ = Superservice = Superservei

PS: El local està per devora l' ajuntament de Barcelona, per allà perdut al voltant de les Rambles.

Motiu d' orgull

2007-10-11T12:37:00.000+02:00

Hi ha coses de les que un es sent orgullós, o al menys, el fan sentir útil. Una cosa pot ser acabar una carrera, trobar una feina, aprendre a tocar un instrument (per dir coses que m'estan passant darrerament...), però n'hi ha algunes que semblen fàcils i no ho són. Són situacions de cada dia, coses que en cap moment haguessis pensat que serien tan difícils.

Us vull parlar de lo complicadament xungo que és planxar una camisa.

Ma mare me'n va ensenyar una dia, me'n va tornar a ensenyar un altre dia i així. Sempre amb ella. I tu penses, fàcil...

El problema ve, com tantes altres coses, quan ta mare no està davant per guiar-te. Tú, la planxa i la camisa, i si vols un bon disc de jazz de fons (Robert Glasper en el meu cas...que per cert, torna a Barcelona al novembre).

Mires la planxa, mires la camisa... (Música de el bueno, el feo y el malo ara...rollo duelo...)
Tornes a mirar-les i dius. Au idò, al ataquerl !!!

Primer round: El coll...es supera ràpidament...

Segon round: El canesú (que cursi aquest nom)...putes això és més complicat ja...com putes pos la camisa...

Tercer round: Mànigues...fàcil...

Quart round: Esquena i davant...gran problema, com putes posar la camisa per que no se t' arrugui l' altra part...

Total, que jo inverteixo en planxar camises unes 4 vegades lo que tarda ma mare o mon pare (planxa ell a casa, ma mare el té a ses ordres). Però se fa.

També m'han dit que una tintoreria (que no tintorera) ho fa net i planxa per 1.80 €...Vale, però no te sents tan orgullós.

El següent pas, que no en tenc ni idea: Fer-se el nu de la corbata.
PS: A la foto, la camisa planxada, a que mola la làmpara, que pareix un caperrot...

Freak's Kitchen

2007-10-03T23:48:00.000+02:00

Bueno bueno, després d'un petit silenci al blog ja era ara de comentar alguna cosa del pis més freaky de tota Barcelona, encara que també és un pis des puto rollo.
Avui us contaré els invents i peripècies que tenim a la cuina del pis per arreglar-nos...Realment bastant interessant...

1. Riiiiing...Heeeelp!!

Com que hem instal·lat una Wii al nostre pis, i el senyor Ferpe va comprar el Padrino, tenim a 3 viciats màxims a aquest joc. El que més hores ha acumulat en el pis en una setmana és el físic...i com que el menjar no es fa sol...doncs, a vegades necessitem ajuda els que cuinam (sigui el que sigui). Per això hem instal·lat un timbre de bicicleta a la cuina. L' equivalència seria:

Riing!!: Deixau de fer el capullo davant la tele/ordinador i veniu a ajudar-me.
Riing Riing!!: Voleu venir d' una puta vegada!!!

2. Ulleres anti-llàgrimes

Tallar ceba és una mica delicat al pis. A ningú li agrada i tots ploram. Som uns tios sensibles. I per això pelam la ceba amb ulleres de nadar. Així no ploram. És verídic.

PS: En pròximes ocasions us contaré mé coses de la nostra cuina. Però com que ma mare no se creu que menjam bé i se pensa que menjam congelats tot lo dia, deixaré un parell de fotos de l' evidència.

PS2: Guiem, fes un comentari per ma mare i contar¡-li que és vera això de que menjam de puta mare.

Refrits humorístics

2007-10-01T17:49:00.000+02:00

S' altre vespre, es físic, que és un tros de friki, ja ho sabeu tots, ens va mostrar uns vídeos que són uns refrits de Star Wars. Són una xorrada màxima, però no he pogut més que riure.

El primer video, mostra a Darth Vader jugant amb un dels seus generals, aquest li intenta donar un informe i no el deixa.

El segon video correspon a l' escena famosa de : "Luke, you soy tu padre"...però una mica canviat...

Mirades assassines

2007-09-29T16:27:00.000+02:00

Es meu colega de pis, en Fernando, nos va fer descoionar s' altre dia quan nos va mostrar un vídeo des Youtube. En ell, algú, amb un parell d' ous va filmar al senyor Aznar a l' avió mentres disfrutava d' una botella de vi i repassava uns papers. Quan aquest els enganxa...els mata amb la mirada, i el càmara té tanta por que intenta amagar-se.

Realment bó...Aznar da miedo...Uhhh!!!

I aquest episodi per aquells que encara no es creuen lo de que Aznar da miedo.

Dobles significats

2007-09-26T10:48:00.000+02:00

Resulta que s' altre dia anava per Diagonal, era un dimarts tarda i estava bastant ple de gent. Com que anava tot sol, vaig decidir telefonar a mon pare, ja que xerram cada dia. Com és habitual no es va posar mon pare si no ma mare. Me va demanar per tot, com sempre, i després mon pare se queixa de que no te res que contar-me ni demanar-me per que ja ho ha sentit tot i acabam xerrant den Fernando Alonso o del Barça i el Mallorca.

Com que encara estic liat amb el procés anginal, ma mare me demana per les angines. Jo li dic que només n'hi ha una que està inflada i com que la comunicació no era molt bona, ma mare demanava "eh? eh?" tot es rato.

Resumeixo la conversació:

Mama : Com tens s' angina, te trobes bé?

Jo : Bé, estic de puta mare, lo únic que encara la tenc grossa.

Mama: Eh?

Jo: Que la tenc molt grossa, Mamà !!!

Al darrer comentari no vaig poder més que riure i esperar a que ningú, de la concurrida diagonal, m' hagués sentit...

La teoria de la cultura iconoclasta

2007-09-21T13:50:00.000+02:00

Au idò, ja hi tornam a ser! Bé darrerament m'han dit que a sa gent li mola es tema de que es blog sigui en mallorquí, així que me sap greu pels puristes però si faig alguna falta, simplement diré: "en mallorquí se diu així", i au, per avall.

Avui vos vull contar una teoria que no és meva, però que faré ús de la llicència copyleft per poder distribuir-la. Els autors d' aquesta teoria són els germans Riera, i a mi me la va contar el senyor Toni Riera.

La teoria demostra per què putes a sa gent d' Andalusia li mola tant es tema de posar figuretes per tot, damunt sa tele, a ses estanteries, toreros, bailaoras, toros...i bueno ja sabeu, tantes coses.
Els fets es remunten a l' any 1492, a la Reconquesta, Granada era la darrera ciutat ocupada pels musulmans (l' heroi del metro: musul-man) (perdó) i els reis catòlics van anar a conquerir-la. Us resumiré 10 anyets d' història: Van guanyar els reis catòlics.

Si la historieta fos més futurista serien algo així com els reis catòdics. Com en Cálico. És igual.

Vale idò, aquí ve l' enllaç. Que caracteritza la religió cristiana?: Icones, icones i més icones. Pintures, creus, estàtues, esglésies de tot. I com diuen els castellans. "Y cuanto más mejor".

I què caracteritza l' Islam?: Que és totalment iconoclasta. Res de figuretes, i si no enrecordeu-vos de com la van liar uns periodistes quan van dibuixar una caricatura de Mahoma.

Llavors que van pensar els cristians? Ara que ho hem reconquerit tot, i que ha costat tant. I com que a més aquí al sud és la part més propera a l' Àfrica (que és on van anar)...lis fotrem icones fins que no puguin més.

Vols brou? Tassa i mitja!

I així ara a Andalusia tenen les processons de setmana santa, i tenen tantes figuretes de toreros, bailaoras i de tot. Per demostrar que són cristians.

És bona o no?

PS: A jo me pareix tremendament hortera. Ja em coneixeu

Free falling

2007-09-17T12:56:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he tengut l' oportunitat d' anar a Port Aventura. Com que no hi vaig molt sovint (de fet el període estimat és de 11 anys) vaig decidir pujar a totes les atraccions. A totes, sí. El que passa és que el Dragon Khan no és res comparat amb una nova atracció (té un any o dos) que tenen montada allà...Hurakan Kondor.

Que és ? Doncs és una torre de 100 metres d' altura a on et pugen, i quan estàs a dalt t' amollen, de manera que experimentes una caiguda lliure. S' agafen 115 Km/h.

Lo millor de tot això és que no vas assegut, bueno hi pots anar, però a mi em va tocar anar dret.

Explicaré la situació amb tot detall:

Arribes allà i fas un ou de cua. Quan et toca et fan posar dret amb una cosa al mig de les cames (com si anessis a cavall) i et tanquen amb els ferros aquells de seguretat. Després es bitxo aquest comença a pujar i a pujar, tu el que veus és una panoràmica de Tarragona que te cagues, molt guai, el que passa és que no sent res als peus. Vas dret!. Us resumeixo un diàleg entre en Rafel i jo allà a dalt:

-Lofa : Tio, tio mira abaix!!
-Jo: No
-Lofa: Mira mira!!
-Jo: Que no!!

No fa falta dir que estava acollonat. No vols mirar a dalt ni a baix, només enfora...fins que arribes a dalt de tot i fa clack!. Ja està, no puges més. Però...Quan estàs a dalt et roten uns 15 graus de manera que quedes penjant mirant cap a baix. Glups.

No penses. El cap es bloqueja. Ni tan sols veus res, la caiguda és tan ràpida que ni t' enteres. De cop sents que frenes (detall important) i ja ets baix.

Quan ja ets a terra i caminant, mires cap a dalt i penses orgullós: Coions, sí que hi ha una bona caiguda, por lo menos no estaré jo a la cadira quan es rompi.

PS: És la torre que veis al fons de la foto.
PS2: El pare den Rafel ens va demanar si no feia mal als ous aquella cosa al mig de les cames, li vaig dir que no, que tanmateix els ous els tens al coll.

La jungla de cristal

2007-09-14T13:12:00.001+02:00

I voltros pensareu, ja està ara es tio nos xerrarà de sa nova peli de'n Bruce Willis, que fan en es cine, que a més és del gènere de les que li agraden a ell.

Pues no.

Me refereixo a l' incident que va tenir lloc el dijous al nostre pis. El tema és el següent:
La cuina és vella, i a més tenia un fogó romput, bé, de fet en tenia dos, però d'un varem trobar recanvi i de l' altre no. Així que teniem un fogó que no tirava, i clar, el que feia era fer que hi hagués una flamarada molt gran que sortís per un dels foradets. El problema ve quan li poses una paella gran a sobre, de fet una planxa, així aconsegueixes traslladar la flamarada per davall de la paella.

Així que torrant carn vam posar la planxa i pim pam sense más ni menos, fa allò PATAPAM!!! i vidrets per tota la cuina. Què havia passat? Doncs que la flamarada havia anat al vidre de protecció dels fogons. Una tapa de vidre, vamos, que tapa els fogons quan no els uses. I clar el vidre es va anar escalfant fins que no va poder més.

Res cal dir de que vam haver de tirar tot el menjar que estava infestat de vidrets. Excepte pels spaguettis que ja estaven lluny i la salsa que haviem decidit tapar-la per tal de no esquitar. Hi havia vidrets fins a la sal. Un desastre.

Per aquesta raó, hem decidit unànimament que al nostre pis se li concedirà un paco honorífic, que sumarem a tots els que tenim ja a la sala, per la pel·lícula "La jungla de cristal" per que, efectivament la cuina va quedar feta una jungla i a més tota de vidres.

PS: El vidre era de 60x60 cm. Hi havia molts més vidres que els de la foto.

Volant amb Guguel Erz

2007-09-11T12:28:00.000+02:00

S' altre dia vaig descobrir que el nou Google Earth té un simulador de vol amagat. Sí senyor, pots aterrar i fer totes les filigranes que vulguis, tens motors, flaps, acceleròmetres...de tot. Això sí, només tens dos models per pilotar: un F16 i un avió d' aquests petits que planejen (estil Cessna).

Per iniciar el simulador basta amb apretar Ctrl+Alt+A (a Windows) i Command+Alt+A (als Mac) i surt un diàleg que et permet iniciar el vol: escollir l' avió, escollir on volar i si tens joystick doncs usar-lo.

Mola també el fet de que puguis començar a volar allà on estàs, sense necessitat d' enlairar-te, lo qual no és del tot fàcil. Els controls de l' avió els podeu trobar en aquest enllaç.

I lo millor de tot, que el que veus als teus peus és real, ja que evidentment són les fotos del Google Earth.

Si no el teniu el podeu descarregar aquí. Val la pena, en serio.

PS: També podeu volar per l' espai, és a dir, han inclòs les constel·lacions, galaxies i tot el material recollit pel Hubble. Meravellós, i impossible no perder-se.

PS.2: La foto del començament és es Trenc des de l' aire.

Xapant síndries

2007-09-10T11:17:00.000+02:00

Aquest estiu, com de costum, varem anar a celebrar es nostro particular festival de música a Son Estrany. On per cert, es veinats no es queixen pel renou (està devora el cementiri, es xiste no és meu). La cosa està en que al matí del dia següent, és a dir, després de la festa, ens varem aixecar i per berenar en Xisco i en Nestor van tenir sa gran idea de menjar síndria.

Sa veritat, va ser bonísiima.

Però lo que jo vull resaltar aquí és la manera en que ho van fer per obrir-la. No senyor, no van emprar un ganivet, ho van fer al estil Matrix, amb la mà. De fet, en Xisco que és i va molt fort la volia obrir amb es cap, però...en Nestor (que es molt amic seu, ja m'enteneu) no li va deixar per si es feia mal.

Us deix el vídeo.

PS: Fixau-vos en el segon 13 la postura dels dos individus...

Angines al cub

2007-09-08T12:41:00.000+02:00

Per ser sincer, aquest estiu jo l'esborrava de la meva vida. Els més propers sabreu que han passat moltes coses, però una de les que més toca els ous han estat les angines.

Et diuen, "tenir angines és fotut a l' estiu", i jo dic, "vees si ho són, però encara més fotut és passar-les tres vegades en un mes". Doncs, aquest és el meu record de l' estiu 2007 : 3 angines en un mes. També he de dir que no és el record més dolorós.

Tot va començar a l' agost tornant d'una festa i tal, el dia després vaig sentir que tenia el coll inflamat i a la tarda ja tenia febre, com que jo sóc de raça d'aquests que tenim molta molta febre us diré que vaig arribar als 40º.
3 dies al llit, i al sofà. Tothom em mimava (pa que negal·lo), antibiòtic a punta pala i una suada de campió (gràcies als gens de mon pare, vaig mullar fins el matalàs) i ja estava llest. Com que l' antibiòtic era molt fluixet vaig prendre 2 capses. Mentida, vaig prendre 1 i mitja. I després ja estava corrent, nadant i fent exercici.

Passen 10 dies, tenc una festa i moltes ganes de veure una persona amb la que passaré el cap de setmana, sé que tenc un principi d' angines però l' oportunitat d' estar amb aquella persona pot més que el dolor físic i me'n vaig. Conseqüència: Angines, 38 i mig de febre i un nou antibiòtic més fort. Passen 3 dies i ja estic, bé. Aquesta vegada em resguard 2 setmanes (just in case) i crec que he aconseguit tombar els meus paràsits.

10 dies i molts de disgustos emocionals més tard, me tornen a venir. Aquesta vegada acompanyades de una congestió que m' obliga a respirar per la boca, i la meva angina dreta ara mateix està deformadíssima, tant que em toca la campaneta de la gola. Evidentment, menjar i enviar és per mi un calvari. Vaig al metge i em dóna antibiòtics, vitamines i defenses, ah! i antiinflamatoris.

Un apunt a sobre la immigració
Com que ja estic fins els ous, avui he anat a l'hospital a veure que em passa. M'he trobat un metge cubà, sincerament, he de dir que la seva professionalitat era evident i encantadora. Aquí un avís a tots aquells que pensen que qualsevol tipus d' immigració s'ha d'aturar. Hi ha immigrants que mereixen les feines que estan fent, i que la fan de manera més humil i més professional que els natius. També és cert que no es pot generalitzar. Però aquell home es mereix el seu lloc de treball sense cap tipus de dubte.

Seguint amb el meu diagnòstic. Ens ho ha explicat tot beníssim, dibuixos inclosos. M'han fet analítiques, han descartat la mononucleosi, i m'han donat un antiinflamatori intravenós al cul que m'ha fet tope mal. De fet, la infermera li diu a ma mare:
"Agafa'l que potser s' acuba", jo ginyat, però en el fons no ha fet més mal del que em fa la meva germana quan em veu a la esquena un... no seguiré.

Total que ara estic aquí escrivint, que no puc enviar res. I de passada us poso una llista de tots els medicaments que m'he fotut aquest darrer mes.

Augmentine 500

Neobrufen 400

Paracetamol vario: Eferalgan (500 i 1 gram) i altres

Klacid Unidia

Augmentine plus 1 gram.

Inmunoferon

Algidril 600

Redoxon Complex

Rinelon

Respirol

Total que estic fet una puuuuta merda.

P.S.: El metge de Cuba m'ha dit que un antisèptic super-bo és aigua, sal i vinagre, i amb tot això gàrgares. Grrrr . Fa un poc d' oi, però sí aquest home ho diu, jo m'ho crec.

Airtap!

2007-09-07T10:43:00.000+02:00

Si heu passat pel blog alguna que altra vegada durant aquests mesos que l' he posat en marxa, haureu vist que vaig començar amb unes recomonacions musicals de l' estil "El podcast de la setmana", que al següent episodi ja s' havia convertit en "La ràdio per Internet de la setmana" i a la que va seguir la recomanació d' un disc.

Avui vull també fer una recomanació musical, en aquest cas es tracta d'una persona que s'ha feta famosa a través del youtube (i no és en Pedrito de Campanet). Un bon dia en Xiscu me va mostrar un dels videos més vists a Youtube, i era un concert acústic, però la guitarra no la tocava com sempre, sinó que usava una tècnica coneguda com tapping.

El tapping consisteix en pulsar la corda en el traste on vols que soni per després alliberar-la, és a dir, la mà dreta ja no toca les cordes a sobre de la boca del cos, sinó que ho fa igual que la mà esquerra, copejant els trastes (com putes se diu això?: traste). Una altra referència que va sorprendre a tothom va ser en els 80, en el jazz, Stanley Jordan. Evidentment, Van Halen i companys d' aquests roqueros també ho van fer popular.

Es paio aquest se nom Eric Mongrain, disfrutau de la peça,

Nous iPod

2007-09-06T15:08:00.000+02:00

Doncs, sí pareix que els senyor Jobs no es cansa de fer bé la seva feina i segueix enamorant a tots els frikis (i no tan frikis) aportant classe al tema tecnòleg.

Ja corrien rumors per tot internet (macrumors, engadget...) de que es traurien nous iPod. Apple els havia convidat a un event on la tarja de presentació era el famós Cover Flow amb el lema "The beat goes on"...I així va ser...nous iPod.

Ara la tendència són els iPod més gruixats i amb pantalles més grans. Ara el nano és més gros, i se l' anomena al carrer "fatty"...

Lo millor és que han tret un model nou, que s'anomena iPod Touch, bàsicament és un iPhone però capat. Té totes les pijades de música, vídeo, navegador d' internet, fotos...tot, és un reproductor multimedia molt complet. El seu preu : 289 €. No està mal. Una mica gros a lo millor...

I encara millor la baixada de preu del iPhone, de 599$ a 399$ en un sol dia...jo estic esperant a que surti ja d'una vegada, ja que l' opció PDA queda totalment tancada si puc tenir aquest bitxet.

Sé que ja han aconseguit desbloquejar l' iPod, que el poden fer anar amb qualsevol operador, i que també s'hi pot instal·lar software, però..jo me deman unes preguntes:

Es podrà instal·lar Skype a l' iPhone, o al iPod Touch. Seria una autèntica bomba.

Les aplicaciones basades en AJAX, com ara Gmail, Google Calendar, Google Maps (que són les que jo uso ) corren bé damunt el Safari, és a dir, està capat?...

Si les resposet són sí i sí. Jo he trobat un nou gadget per a la meva colecció.

Chistemas

2007-09-04T21:47:00.000+02:00

Avui recopilació de xistes freaks...de matemàtiques, informàtica i coses d' aquestes. Els posaré en castellà tal i com els he llegit o m'han contat.

¿Cuál es el animal con más de tres ojos y menos de cuatro?
...
El Pi-ojo.

Que es un oso polar? Un oso rectangular cambiado de coordenadas...

Qué es un niño complejo?
Un niño con una madre real y un padre imaginario

Que pasa cuando la variable x tiende a infinito? Que infinito se seca.

Un informático le dice a otro:
- ¿Cúantos eran los dálmatas?
- 101
- Por el culo te la hinco.

Qué le dice un seno a un coseno en un botellón? Tío, no bebas más que ya vas muy desfasado.

Qué le dice una impresora a otra?
Esta hoja es tuya...o es impresión mía?

Qué hacen ocho bocabits en una bolsa? Un bocabyte

Au idò!!

Cartells i Cartells (IV)

2007-09-03T13:43:00.000+02:00

Doncs sí, seguim amb l' exitosa (?) sèrie de cartells que he anat trobant i que per alguna raó m' han fet gràcia.

De fet això que present aquí no és estrictament un cartell, sinó que és una marca que vaig trobar a unes cadires. Veureu, com molts sabeu jo tenc una cama de Ses Salines (meravellós poble del sud de Mallorca), al qual també incorpora la Colònia de Sant Jordi.

A Ses Salines hi ha una banda de música que fa concertets a l' estiu, al port. Aquests concerts són a l' aire lliure i la gent necessita cadires per seure, clar, i això qui les posa?, doncs l' Ajuntament. Com que les cadires no són gratis, no està ben vist que l' agafis i la fotis a sa terrassa de casa teva, i per tant les han hagut de marcar amb les inicials de l' Ajuntament: Ajuntament de Ses Salines.

Doncs sí, les inicials són ASS. I qualsevol persona que té uns mínims coneixements d' anglès sap que "ASS" té un significat...sí, el cul.

Així que en una jugada perfecta de l' ajuntament de Ses Salines, no només marquen les cadires de la seva propietat sinó que també donen instruccions del seu ús. A l' estil dels avions, però més fàcil, ja que el seu funcionament no és tan complexe: S' ha de posar el cul a la base.
D' això se'n diu eficiència, sí senyor: 3 lletres, 2 significats.

Una fotografia en un marc

2007-08-31T13:36:00.000+02:00

A vegades hi ha persones que sobresurten en alguna cosa. Ben Harper és una d' aquestes persones, per a mi, és un poeta del segle XXI. La seva música atrapa i conquesta, de fet se l' anomena el nou Jimi Hendrix (amb perdó) per la seva manera innovadora de tocar la guitarra. A més les lletres són reals i moltes vegades cruels. Problemes del segle XXI, cançons o poemes del segle XXI. Aquí present una de les seves cançons del darrer disc. La cançó és preciossa, no perdeu l' oportunitat d'escoltar-la.

Now you can sell your soul
Pots vendre la teva ànima
But you can't buy it back
Però no la podràs recomprar
I've spent my whole life
He estat tota la vida
Working to give you
Treballant per donar-te
Everything you lack
Tot el que no tenies.

Now I wish you were here
I ara desig que estiguis aquí
So we could walk and talk
Així podríem caminar i parlar
In the soft rain
Sota la pluja suau
In the soft rain
Sota la pluja suau
Now all that's left of us
I ara tot el que queda de nosaltres
Is a picture sitting in a frame
És una fotografia en un marc

I would gladly trade
Canviaria encantat
All of my sympathy
Tota la meva simpatia
For sorrow
Pel dolor
If I could have you
Si et pogués tenir
If i could have you
Si et pogués tenir
Here with me tomorrow
Aquí amb mi demà

Everything I wish for
Tot el que vull
Is everything I see
Es tot el que veig
I remember when your kisses were for me
I recordo quan els teus petons eren per mi

So many wasted days
Tants dies gastats
The past is so hard to get out from under
És tan difícil desfer-se'n del passat
So many words that I wish I could say
Tantes paraules que m' agradaria dir
The future rattles my bones weak, weak like thunder
I el futur em fa tremolar els ossos dèbils com un tro.

Autor: Ben Harper
Cançó: Picture in a Frame
Disc: Both Sides of the Gun (2006)

Cartells i Cartells (III)

2007-08-28T11:14:00.000+02:00

Resulta que aquest estiu vaig anar a ses festes de Pollença. A L' alborada (lauborada), total que estavem per allà i tal i sa meva vista se va fixar en una carretera fosca. Molt fosca. Era una sortida d' una rotonda, així que vaig mirar el cartell informatiu.

Sorpresa! Acabava de descubrir un mite : "Road to Nowhere". O a lo millor era la "Highway to Hell" dels AC/DC. Pels escèptics he de dir que les lletres no estaven despintades o eren enganxines que s' havien llevat, no, no hi havia res, la superfície era plana i llisa.

Sa veritat és que és un gran cartell informatiu, si senyor, útil i tal... De fet, jo li veig una gran utilitat: un dia d' aquests que estàs deprimit vas amb so cotxo i penses: "Ara on putes vaig, me vull perdre..." Voilà! Ja ho tens, agafa la ruta anònima, i si no laconeixes no saps on te du.

Finiquitant, que no sé de que putes serveix aquest cartell.

P.S.: Me donc s' enhorabona a jo mateix per posar el primer cartell xungo que no té res a veure amb guarrades.

Primeres impressions

2007-08-27T12:06:00.000+02:00

He hagut de re-editar l' entrada del blog per que m'he adonat de que hi ha un salt temporal bastant gran entre la darrera entrada a aquesta i aquesta. Bueno, ja ho sabeu, he estat de vacacions. Relax, pim pam, ja me feia falta, ara aniré a por el asalto del mercado laboral. També he pasat (estic passant, de fet) per un procés d' angines que s' allarga ja fins a la tercera setmana...o sigui que el mes d' agost l'he vist de passada. Bueno, és igual, per rompre el gel, escriuré alguna tonteria, i ja aniré contant les coses més divertides que m'han passat aquest estiu.

Ehem...Ara comença la tonteria per rompre el gel.

No sé per quina raó, però tota la gent que ha vengut al pis ha pensat el mateix: "Aquesta és la famosa taula del metro?". Resposta òbvia, sí. Següent comentari :"Doncs si que és gran, no? no pensava que fós tan gran".
Ja us ho vaig dir que era tope gran sa tauleta dels ous! Com que sóc un paio de números vos donaré les mides exactes del taulell: 200 x 85 cm. Tela, jo també pens moltes vegades, encara m'en faig creus de com varem poder dur sa puta taula dins es metro...Algo per contar en es nets.

Sa tauleta en sí queda tope bé, ja us ho vaig dir.jejeje. Vos deix una foto.

Cartells i cartells (II)

2007-07-03T20:41:00.000+02:00

Mira tu, s' altra dia anava per Palma i vaig trobar aquest cartell... No, no es veritat, ja el tenia vist i només em faltava la foto per posar al blog, i ara ja tenc la foto...jeje

Referint-me a la primera entrada de "Cartells i cartells", vaig expressar les meves idees respecte a que es posin o no noms i rètols amb un nom més o menys sexual. Per exemple: "El doctor del conejo...hurón, loro, camaleón".

Doncs, ara tinc un altre cartell, en aquest cas d' animals. Què tenen els animals que sigui tan sexual? Ara es tracta d'una perruqueria canina. El negoci té molts anys, diria que més de 20 així que igual abans tenia un altre sentit i ara es veu d' altra manera. El nom en sí és: "Cuatro patas y un rabo"

Anem a fer un poc de braimstorming, el primer que li vé al cap a un és:

Sexe. Doggy style. El perrito -si al final resulta que no anam tan malament-.
Variacions del nom amb el mateix tema, podem afegir una "A" a l' inici: "A cuatro patas..."

Al final, llegim "peluqueria canina"...Ahhhh...així que lo del Perrito no anava tan malament no? Vos heu fixat, ara reconeixem el nom primari a través del secundari, ja que el perrito vé de la postura dels canins i no al revés. O si?

Següent pregunta: Com putes li poses "Cuatro patas" i després "y un rabo"?
Lo de les quatre pates encara, però posar un rabo té tela o no?

Res més. Ja us diré coses més interessant quan en trobi.

PS: ...Brut...

Internet i la cultura - Day of Silence -

2007-06-26T10:45:00.000+02:00

Avui matí he anat a escoltar l' emissora aquesta que us comentava ahir mateix. GrooveSalad. I m' he trobat que avui està tancada!!

Avui és un dia de protesta en contra de tots els cànons estúpids que els hi fan pagar i no emetran cap programa. Si avui encara és dia 26 de juny ho podreu veure a la mateixa web.

En cas contrari us deixo una captura per si no em creieu.

Més informació aquí i aquí

Internet i la cultura - El podcast de la setmana -

2007-06-25T17:12:00.000+02:00

Aquesta setmana no linkaré un podcast. Linkaré un enllaç a una ràdio per internet. Sons tranquils, groove -com diu el seu nom-, mescla d' estils, i sobretot innovació. Aquesta emissora es diu GrooveSalad i pertany al grup somafm.com.

Aprofito per recordar que les emissores per Internet estan en crisi, ja que hi ha institucions que els hi declaren la guerra clamant que són una lacra per la cultura -no només a Espanya. En la meva opinió, són una lacra per aquelles persones que es volen fer famoses i riques amb l' espectacle musical - que no són poques a Espanya, mirau sino Factor X o OT - i tenen un efecte més que positiu per a la difusió de la cultura. I si no fós per les emissores d' Internet, els podcast o la música baixada d' internet, quans grups, autors i estils coneixerieu?

Us ho diré en nombres: Cada disc no me costa 20 €. Jo no me puc pagar tota la música que voldria. Que faig? Doncs no la compro i em veig obligat a ser un ignorant per que la cultura té un preu massa elevat.

Però no era al revés? No era internet que estava en contra de la cultura?

Els artistes més vius ja saben que els doblers estan en el directe. Internet és un medi que no aturaràn mai del tot i que de fet, els hi està fent una gran publicitat.
Una altra cosa, és que no tenguin directe, veáse triunfitos, etc... i llavors, ja directament no mereixen guanyar pasta amb la música, o cultura com ells diuen.

Em va fer particularment ràbia, el senyor Donés, dels Jarabe de Palo, que amb la seva actitud hippy i bohèmia es va referir a robatori a les baixades d' internet, ja que li lleven pasta. No comment. Entrevista aquí.

I després la SGAE...no en parlarem. Encara em pregunto per què putes els he de pagar cada vegada que em vull fer un backup dels meus projectes, o les meves fotos. I el govern -que es suposa que ha d' ajudar a la joventut- calla.

I ja per acabar, resaltar que si ets enginyer, com és el meu cas, científic, arquitecte... a Espanya cobres poc - a no ser que ja diguis 20 anys en la professió. Ara si ets artista cobres que fa por, i a sobre tens a la meitat de la població espanyola esperant a que aterris a la seva ciutat per anar a saludar-te amb una pancarta a l' aeroport i fer-te un fill. This is Spain.

I després no sabem el perquè de que la gent no estudii a la universitat.

En fí. Disfrutau d' aquesta emissora mentres pogueu.

De com portar una taula en el metro

2007-06-19T19:02:00.000+02:00

Seguint amb la història i tal com vaig prometre avui vos contaré la segona part de les peripècies que estàn vivint els integrants del pis més tecnòleg i des rollo de Barna.

Tot comença amb un mail des Físic. Per si no ho sabíeu som tan frikis que vam crear un googlegroup amb el nom del pis, que és el mateix que la direcció, però que no publicaré per raons òbvies. Bé, un googlegroups és com un fòrum privat per les persones que tu dónes accés, en aquest cas, quatre: Falet, Fernando, Físic i jo.

Arriba el mail diguent que ha trobat per loquo una ganga. Una taula que ja teniem mirada d' Ikea, rebaixada 60 euros.

Fot-tre. 60 euros són 15 per hom. Da-li da-li telefonal's!

Següent mail, segueix la conversació: Ja ha telefonat i nos guarden la taula, excepte que hi hagi algun altre interessat, però que en aquest cas ens ho comunicaràn...por lo menos són bona gent.

Res, que acordam un dia per anar-hi i tal. I arriba el dia, i ens plantejam una qüestió bàsica: Com putes durem una taula de 2 m. x 0.85 m. de vidre i metal ??

Solució #1: Llogar una furgoneta. Desetimada per excés d' €.

Solució #2: En metro.

Solució #3: No hi ha més solucions.

Betuadell. Tenim un poblema. La següent ilustració mostra l' itinerari. En verd l' anada, en vermell la tornada. Clar, la tornada amb una taula a sobre.

I tot això en metro!

Total que hi anam i de camí, pel Born mateix ens trobam a una al·lota amiga nostra des Col·legi Major, ens diu que li farà gràcia veure-ho i que ve amb noltros. Perfecte, menos pes per cada un.

Arribam allà i tenen la taula montada, és molt guapa i tal però no tenim cap caixa per dur-la. Total, baixam al carrer i trobam una tenda de coses de fang, entram, i li demanam si ens ven un tros (bastant gran) de paper de bimbolles. Ens diu que no, però que a la papereria de la vora el venen. Anam a la papereria i en tenen. Bé!. Impressionant com mesura el paio 8 metres. Amb el clàssic mètodes de mesura conegut com "A ojo de buen cubero".

Tornam a casa dels venedors. Desmontam la taula i començam a enrrodillar-la dins el paper de 8 metres x 1 d' ample. Tot va bé. Bueno, va dur el seu temps, i a més hi havia un rotweiller de 50 kilos, por lo menos, que intentava passar per damunt de la taula a lo que la venedora intentava frustrar cada vegada.

Ah! Ens van oferir un cornetto. Eren bona gent.

Pagam. Sortim al carrer i pensam la ruta.

Opció A: La linia groga queda més aprop...però hi ha transbordo...i a més dels llargs...Ufff...

Opció B: La linia verda a Drassanes, haurem de caminar un poc.

Escollim la linia 3, que suposa 30 minuts de caminar amb una taula que pesa un quintal. Iniciam la marxa. A davant jo, a darrera en Falet, al mig es Físic - per favor, abstenir-se de fer la típica brometa del tren - .

El següent diàleg resumeix els aconteixements:

Jo: (Amb els braços tremolant de la força, bé resistència) Tio, no puc més...descansam un poc o què?

Falet: (Igual que jo, però menos, clar...) Va una mica més i arribam.

Físic: Pues jo estic bé.

I tots sabem que es Físic no és el tio més fort del món. Bé, després vam girar posicions i tal, tot s'ha de dir, i la cosa se va equilibrar de manera que ens vam assegurar de que es físic estigués esbraonat -agujetas-.

Lo millor: entrar-la dins el metro. La gent flipant. Nosaltres estavem per vestir-nos de manteniment per no cridar l' atenció. Conseguim maniobrar dins l' estació de drassanes i esperam el tren. Tots esperavem el segurata que ens digués que no podiem dur allò en metro.

Arriba el tren. I...la taula cap justa horitzontal!! Jo ja passava pena no hi capigués i haguessim montat el show allà per res.

Arribam a Maria Cristina. El segurata ens veu i ens ajuda a obrir la porta! - igual sí que es pot fer això al metro- i ens diu algo, que cap va entendre, però que va parèixer molt cordial. Duim la taula cap a la residència on la guarden amablement fins que ens donin les claus.

I així, ara la taula ja està montada al pis i ben curra que és. Des puto rollo!

P.S.: Comentant-li l' aventura a un amic, em va dir que ficar coses al metro està prohibit. De fet, ell va intentar dur un colchón -que no sé com es diu en català- i el segurata li va dir que no el podia dur i el van fotre fora.

P.S.2.:Gracis a na Carme per dur-nos ses pates de sa taula, que no pesen poc i acompanyar-nos en aquesta aventura.

Cartells i cartells

2007-06-15T18:03:00.000+02:00

No sé si és cosa dels homes, o en general de l' espècie humana, el fet de que qualsevol cosa, si pot tenir una lectura de contingut sexual, és graciosa.
Basta veure els xistes verds, que tant agraden a tots. Els dels homes són més bruts; diuen, per que jo no sé quin tipus d' acudits surgeixen en una reunió femenina 100%.

Això per una banda, i per una altra, el màrketing. Hi ha campanyes molt agressives, però també n'hi ha moltes que venen un producte utilitzant el reclam sexual com a contingut de fons. El gran exemple són les "Teletiendas", on surten un paio super-quadrat i una famella d' escàndol anunciant un producte per reduir greix. Cert que el motiu aquí es millorar la figura, però que ningú es cregui que a base d' impulsos elèctrics li sortiràn uns pectorals com el del sonrisitas de la tele, ni tendrà un cul de pedra com el de la seva amiga. Encara que aquest és l' exemple més clar.

N' hi ha d' altres que són més subtils; ara mateix se m' ocorre el darrer de Renault que surten una mà de dones en bicicleta - que li encanta a mon pare, per cert - . Dones + bikini + Bicicleta no té res a veure amb el cotxe, però com que l ' anunci va enfocat a públic masculí pensen: "Ara no sé perquè, però aquest cotxe m' agrada". Fotre, menos mal que no era un anunci d'una empresa de reunificació de deutes...

Tota aquesta disquisició per mostrar-vos el cartell que ha posat el veterinari de prop de casa meva, a Palma. Ull a la foto del principi. Podeu apreciar el detall del canvi de linia, just per deixar una primera frase que llegeix: "El doctor del ... conejo"

A mi, a priori, em venen al cap un parell de coses.

És impossible que no se n'hagi adonat. I si el tio no hi ha caigut, no hi confiaria la vida de la meva mascota.
Va moooolt fort i és un caxondo.
El tio de l' empresa que va montar l' invent li va presentar tal qual i després no hi havia manera de quadrar el texte. El veterinari és un estoic mallorquí: I què hem de fer?

Igualment...el tema és que una clínica veterinaria té aquest cartell a la seva façana. Jo aquí li propós uns altres títols.

El canvi correcte: "Clínica veterinaria".

El canvi lògic: canviar l' ordre, "El doctor del loro, hurón, conejo...".

El canvi més conservador: no operar conills, per si de cas. "El doctor de todos los animales, menos el conejo".

El canvi aclaridor: "El doctor del...conejo (el animal), hurón, loro..."

De totes maneres, si el que el tio volia, era fer gràcia, ho ha aconseguit, encara que la riallada hagués pogut ser més gran amb frases com aquesta:

"El doctor del ...conejo, almeja, mejillón..." - que també són animals no? - .

"Ginecólogo - tratamos conejos" - Però aquí hi ha trampa evident - .

I es que a vegades, una segona lectura, si és de tipus sexual, pot resultar molt graciosa...

PS: Per cert, la tipografia (Comic Sans) deixa entreveure que l' hipòtesi més factible és la de que el tio té un gust nefast pels cartells...

El podcast de la setmana

2007-06-14T11:08:00.000+02:00

Amb la ressaca de l' entrada d' ahir - després de publicar-la em vaig adonar de que era massa friki - he decidit tornar a la terra i escriure coses que interessin a tothom.

De totes maneres, coincidireu que té la seva gràcia...i no vaig perdre més de 15 minuts escrivint, ni pensant. No vull que penseu que sóc un tio que va perdent el temps...

Avui us parlaré de música, de fet us presentaré un podcast. Pels qui no sapigueu que és un podcast us diré que són programes pre-gravats, parescuts als de la ràdio, però que et pots baixar en MP3 o bé pots escoltar-los on-line. Avui us presentaré un que a mi m' agrada moltíssim i que escolt regularment...Smooth Groovers Review.

De què va? Doncs de Jazz, Soul, Funk...no us ho podeu perdre si us agraden James Brown, Earth, Wind & Fire, George Benson, Kool & the Gang... a més sempre presenta noves propostes, com ara Marc Ronson, un paio anglès que m'ha sorprès gratament versionant en clau de jazz el tema "God Put a Smile on Your Face" de Coldplay.

Doncs això, avui, de retorn a la terra, us deixo un episodi de Smooth Groovers Review que esper que disfruteu, i recordau que també el podeu escoltar amb iTunes, WinAmp, Windows Media, Amarok, XMMS...el que sigui. I també us hi podeu subscriure per que no us perdeu cap episodi.

El reproductor de música enllaça al darrer episodi, que no és el més recent, però que apareix el tema de Mark Ronson, versió de Coldplay (és la primera cançó).

Ah, el reproductor de música és aquest d' aqui, clickeu sobre "play"...

Salut!!

Aloz con toltilla

2007-06-12T15:00:00.000+02:00

Amb tota sa història aquesta del blog, ara estic tot lo dia pensant "uala, això seria guapo per publicar". Així que aquesta curiositat bloggera recent estrenada ha fet que pegui una ullada a una carpeta rollo pou - ja sabeu, calaix desastre - que rarament s' anomena "Miscel·lània" allà he trobat una foto ben divertida que vaig fer, ja fa bastant de mesos, a Palma...

Resulta que havia acabat d' aparcar amb un amic a prop d' Avingudes i quan vaig sortir del cotxe vaig veure una tenda de xinos. Com que el meu amic va voler canviar el cotxe per que estava una mica mal aparcat jo vaig anar a veure s' escaparate - en català estàndard no sé com se diu -.

Ho vaig mirar, i ho vaig tornar a mirar. Finalment va venir en Marcos - el col·lega - i li vaig demanar si allò posava lo que posava.

Efectivament. No ho havia llegit malament. El tòpic era cert. Però com pot ser? Jo pensava que els xinessos no parlaven amb la "l", que era un tòpic inventat, suposo per que al xinès no hi ha la lletra -ni el fonema- "r".

Igualment és estrany, ja que la primera lletra del cartell és una "R" de "rebajas"...No entenc el motiu encara, però suposo que algunes paraules es veuen clares i d' altres no. Jo mateix he de confessar que de petit deia "sangle" en lloc de "sangre", no sé, me sonava millor...

Així que ja sabeu, si anau a un restaurant xino, demanau " Telnela al culi", "Celdo con almendlas" ( que xunga aquesta ) o "Chop Suey", que no té "R" i és més fàcil per tu i per ell.

No només són cotxes pegant voltes i voltes.

2007-06-12T09:46:00.000+02:00

Els qui vau veure el GP de F1 de Canadà d' aquest diumenge passat coincidireu amb mi que va ser una locura de carrera. Hi va haver de tot, el qui més va còrrer, va ser el Safety Car.
De totes maneres, el que més va impactar - mai millor dit - va ser el cotxe de Robert Kubica, que pobre xaval, jo pensava que s' havia matat allà. L' accident va ser super fort i no li va passar res... Ja pot dir que ha tornat a nèixer, de fet vol còrrer aquest diumenge a Indianápolis. Sobre aquest accident ara la COPE diu que ha estat obra i miracle de Juan Pablo II, per que el pilot té escrit el seu nom en el casc. La foto la trobareu aquí.
Us deixo l' accident per que és per veure'l un parell de vegades: Recordeu, no s'ha fet res, bé una cama una mica fotuda, però res més.

Ara us deixo dos videos més del mateix GP de Canadà. El primer va dedicat a totes les persones que deien que un F1 no podia volar. Doncs sí. I taant, i a més en Sutil ho va demostrar. Fiuuuuu

I aquest darrer video és per concienciar del canvi climàtic. Ja que nosaltres no som suficientment capaços de cuidar la natura, la natura ha de cuidar d' ella mateixa. I si no demanau-li en el Xop o el Xip, que ha de cedir el pas a Ralph Schumacher.

Fins una altra.

2+2 = 5 (si m'ho justifiques)

2007-06-11T15:54:00.000+02:00

Ara estava fent temps per anar a veure els meus ~~amics~~ de la immobiliaria i surfejava per Internet ( com en Mike O'neill del laboratori ;) ) i he trobat una foto d' examens de matemàtiques que m' han fotut a riure. Sa veritat és que si jo hagués de puntuar, li posava bé sa pregunta per

L' enunciat no és clar i pot donar lloc a confusions.

La lògica és aplastant i ha superat a la del professor.

O bé, per que he rigut tant que m'ha caigut bé el pobre xaval que ha escrit això.

Bé, poso la foto, que reconec que l' he robada d'un altre blog, i us deixo que rigueu un rato.

PS: Per cert, Xavi s' està gestant el post del decàleg del friki, i a més també me compromet a fer-ne un altre de la corba alcohol-fortor, tot un tractat científic.

Sóc una platja, ok?

2007-06-10T11:57:00.000+02:00

S' altre dia anava jo amb sa xurri passejant per la Barceloneta, Port Olímpic, etc...Em va cridar l' atenció la nova -bé no sé si és nova, però jo no l' havia vist- campanya per mantenir la platja neta. Com tots sabeu, sa gent és bastant bruta i té una certa tendència a tirar tot tipus de cosa a s' arena - la sorra - . El procediment de l' autèntic "guarro dominguero" té una analogia molt parescuda a la dels felins.

Me menjo un albercoc o me fumo un cigarret.

Faig un clot a s' arena, fico la llosca o deixalla.

Tapo el forat amb arena.

I...Ualaaa, la platja està neta.

Això ho hem fet tots, alguna que altra vegada, amb les excuses de "no passa res, això és orgànic, reciclable, etc...", vale però no pensaràs que sortirà un cirerer si fots a dins s' arena un pinyol de cirera no? Home, jo de botànica no en tenc gaire idea, però no crec que el sól sigui el més fèrtil...
Total que s' ajuntament ( suposo ) de Barna s'ha proposat eliminar aquest fems "underground" de la platja i ha ficat un cartells molts curiosos a la platja.

A la foto us deix el cartell en qüestió, per si no ho llegiu, posa: "Sóc una platja, no pas un cendrer enorme, ok?".

Caxondo, por lo menos no?

El famós estat metaestable

2007-06-09T16:06:00.000+02:00

Mirau, al·lots, que he aconseguit xerrar amb es Físic i m'ha donat un parell d' URLs que mostren l' estat metaestable de l' aigua. A més, també m'ha enviat un escrit d'una dona que va haver de dur el seu fill a l' hospital.

Bueno, primer els videos que són bastant espectaculars:

Aquest primer és d' aigua calenta ( superheating ).

Aquest segon, m' agrada més, són els rusos famosos amb l' aigua que es congela instantàniament ( de pel·lícula ):

L' explicació de perquè passa això no vos la contaré, per que no en tenc ni idea. Quan es Físic me la conti ( condició 1 ) i jo l' entengui ( condició 2). Ja la penjaré.

Au idò!

Vale, re-edit l' entrada i poso l' explicació que en Xiscu va trobar de l' estat meta-estable, aquí

Ara, sí que ho podem entendre...

De com portar un microones amb una bici

2007-06-09T11:26:00.000+02:00

Només volia compartir amb vosaltres una experiència recent pels carrers de Barcelona. Resulta que amb uns amics ens estem montant un piset per la zona de les Corts. I com que encara som estudiants i tenim uns inputs baixos vam decidir estirar de les eines d' Internet per adquirir coses de segona mà.

La primera cosa que vam comprar va ser un forn microones, de segona mà, això sí, regalat de preu. Més o menys us poso la transcripció de les conversacions que vaig tenir amb el meu futur company de pis, conegut com John_C ( o Físic, pels amics):

Jo: Tu, i com durem es microones?

Fisic: Que vols dir? Amb sa bici.

Jo: Amb bici, estàs loco, no durem res...

Fisic: Eh que? Veees, jo tenc una caixa que va de puta mare per dur trastos...

Jo: Però, tio, no veus que no...

Al que entra el tercer en discòrdia, alias LoFa, molt rapero el nom sí, però amb un català molt ampostí.

Lofa: Que si home, que si podem...

Jo: Bé bé, ja ho veureu...

Total, telefonam en es comprador. Quedam amb ell. Anam amb bici fins sa casa seva. Jo em quedo abaix guardant les bicis i el Físic puja a efectuar la compra. Torna a baixar. Amb un trastot, bé un trastot, un microones standard-size. Posam el fornet damunt la caixa i el resultat es pot resumir així:

Tamany forn > 3 * (Tamany caixa de la bici )

Fantàstic, el forn no hi cap, i ara a més tenim unes bicis que no ens permeten agafar un taxi. Que fem? Doncs, fermar el forn a la bici i anar a peu amb la bici fins a la residència. Faig una pausa aquí per explicar la metodologia de com es va fermar el microones a la caixa,

Material:

Un cordonet de menys d' 1 mt.

Una càmara de roda de bicicleta foradada.

Un plàstic brut.

Dos candaus de bicicleta.

Doncs amb aquests elements vam fermar perfectament el forn a la bici. Evidentment no vam usar el cordonet, no feia falta.

A la tornada, com anavem a peu, vam xerrar de vàries coses, frikis, ho reconeixo. La millor part de la conversació és aquesta. Per cert, ja podeu adivinar que el microones net, net no estava...

Jo: Pues vaja tio guarro, ja hagués pogut fer net es microones una mica no?

Físic: Ja veus, però a més és un animal.

Jo: Per? Que ha fet?

Físic: Ha ficat a encalentir un tassó d' aigo sense ficar una cullareta a dins!

Stop. I quin és el problema? Qui no s'ha fet un te, o unes herbetes encalentit una tassa d' aigua al microones? I les culleres, no diuen que el metal és dolent per al microones? Així que poso una cara extranya. Em mira.

Físic: És que pot arribar a un estat metaestable!!!

Stop. Stop. Metaestable. Jurl. Que m' estàs diguent tio?. Es Físic pilla l' expressió de la meva cara. I afegeix.

Físic: Però si en es Youtube està ple de videos de rusos que deixen aigo en estat metaestable.

Total que encara no he aconseguit trobar un vídeo del famós estat metaestable, de totes maneres, us deixo una foto de tot el procediment. En la foto apreciareu un famós futur científic bastant sonriente.

PS: En quan tengui un video dels rusos aquest, faig una entrada més i el poso.

Benvinguda

2007-06-09T11:17:00.000+02:00

De que es parlarà en aquest blog? Doncs ni jo ho sé, suposo que de petites coses que em criden l' atenció que voldria compartir amb vosaltres. De què? Doncs, tampoc ho sé, de tot el que em passi, situacions quotidianes, ciència, curiositats, viatges, ... I coses així...
Res, això és el que us volia comentar.

P.S: Si hi alguna falta d' ortografia, escriviu un comentari o algo. Que jo sóc un crack fent-les.

P.S2: Patim patam patum...homes i dones del carrer...patim patam patum...