Internet i la cultura - Day of Silence -

Avui matí he anat a escoltar l' emissora aquesta que us comentava ahir mateix. GrooveSalad. I m' he trobat que avui està tancada!!

Avui és un dia de protesta en contra de tots els cànons estúpids que els hi fan pagar i no emetran cap programa. Si avui encara és dia 26 de juny ho podreu veure a la mateixa web.

En cas contrari us deixo una captura per si no em creieu.

Més informació aquí i aquí

Internet i la cultura - El podcast de la setmana -

Aquesta setmana no linkaré un podcast. Linkaré un enllaç a una ràdio per internet. Sons tranquils, groove -com diu el seu nom-, mescla d' estils, i sobretot innovació. Aquesta emissora es diu GrooveSalad i pertany al grup somafm.com.

Aprofito per recordar que les emissores per Internet estan en crisi, ja que hi ha institucions que els hi declaren la guerra clamant que són una lacra per la cultura -no només a Espanya. En la meva opinió, són una lacra per aquelles persones que es volen fer famoses i riques amb l' espectacle musical - que no són poques a Espanya, mirau sino Factor X o OT - i tenen un efecte més que positiu per a la difusió de la cultura. I si no fós per les emissores d' Internet, els podcast o la música baixada d' internet, quans grups, autors i estils coneixerieu?

Us ho diré en nombres: Cada disc no me costa 20 €. Jo no me puc pagar tota la música que voldria. Que faig? Doncs no la compro i em veig obligat a ser un ignorant per que la cultura té un preu massa elevat.

Però no era al revés? No era internet que estava en contra de la cultura?

Els artistes més vius ja saben que els doblers estan en el directe. Internet és un medi que no aturaràn mai del tot i que de fet, els hi està fent una gran publicitat.
Una altra cosa, és que no tenguin directe, veáse triunfitos, etc... i llavors, ja directament no mereixen guanyar pasta amb la música, o cultura com ells diuen.

Em va fer particularment ràbia, el senyor Donés, dels Jarabe de Palo, que amb la seva actitud hippy i bohèmia es va referir a robatori a les baixades d' internet, ja que li lleven pasta. No comment. Entrevista aquí.

I després la SGAE...no en parlarem. Encara em pregunto per què putes els he de pagar cada vegada que em vull fer un backup dels meus projectes, o les meves fotos. I el govern -que es suposa que ha d' ajudar a la joventut- calla.

I ja per acabar, resaltar que si ets enginyer, com és el meu cas, científic, arquitecte... a Espanya cobres poc - a no ser que ja diguis 20 anys en la professió. Ara si ets artista cobres que fa por, i a sobre tens a la meitat de la població espanyola esperant a que aterris a la seva ciutat per anar a saludar-te amb una pancarta a l' aeroport i fer-te un fill. This is Spain.

I després no sabem el perquè de que la gent no estudii a la universitat.


En fí. Disfrutau d' aquesta emissora mentres pogueu.

De com portar una taula en el metro

Seguint amb la història i tal com vaig prometre avui vos contaré la segona part de les peripècies que estàn vivint els integrants del pis més tecnòleg i des rollo de Barna.

Tot comença amb un mail des Físic. Per si no ho sabíeu som tan frikis que vam crear un googlegroup amb el nom del pis, que és el mateix que la direcció, però que no publicaré per raons òbvies. Bé, un googlegroups és com un fòrum privat per les persones que tu dónes accés, en aquest cas, quatre: Falet, Fernando, Físic i jo.


Arriba el mail diguent que ha trobat per loquo una ganga. Una taula que ja teniem mirada d' Ikea, rebaixada 60 euros.

Fot-tre. 60 euros són 15 per hom. Da-li da-li telefonal's!

Següent mail, segueix la conversació: Ja ha telefonat i nos guarden la taula, excepte que hi hagi algun altre interessat, però que en aquest cas ens ho comunicaràn...por lo menos són bona gent.

Res, que acordam un dia per anar-hi i tal. I arriba el dia, i ens plantejam una qüestió bàsica: Com putes durem una taula de 2 m. x 0.85 m. de vidre i metal ??

1. Solució #1: Llogar una furgoneta. Desetimada per excés d' €.

1. Solució #2: En metro.

1. Solució #3: No hi ha més solucions.

Betuadell. Tenim un poblema. La següent ilustració mostra l' itinerari. En verd l' anada, en vermell la tornada. Clar, la tornada amb una taula a sobre.


I tot això en metro!


Total que hi anam i de camí, pel Born mateix ens trobam a una al·lota amiga nostra des Col·legi Major, ens diu que li farà gràcia veure-ho i que ve amb noltros. Perfecte, menos pes per cada un.

Arribam allà i tenen la taula montada, és molt guapa i tal però no tenim cap caixa per dur-la. Total, baixam al carrer i trobam una tenda de coses de fang, entram, i li demanam si ens ven un tros (bastant gran) de paper de bimbolles. Ens diu que no, però que a la papereria de la vora el venen. Anam a la papereria i en tenen. Bé!. Impressionant com mesura el paio 8 metres. Amb el clàssic mètodes de mesura conegut com "A ojo de buen cubero".

Tornam a casa dels venedors. Desmontam la taula i començam a enrrodillar-la dins el paper de 8 metres x 1 d' ample. Tot va bé. Bueno, va dur el seu temps, i a més hi havia un rotweiller de 50 kilos, por lo menos, que intentava passar per damunt de la taula a lo que la venedora intentava frustrar cada vegada.

Ah! Ens van oferir un cornetto. Eren bona gent.

Pagam. Sortim al carrer i pensam la ruta.

• Opció A: La linia groga queda més aprop...però hi ha transbordo...i a més dels llargs...Ufff...

• Opció B: La linia verda a Drassanes, haurem de caminar un poc.

Escollim la linia 3, que suposa 30 minuts de caminar amb una taula que pesa un quintal. Iniciam la marxa. A davant jo, a darrera en Falet, al mig es Físic - per favor, abstenir-se de fer la típica brometa del tren - .

El següent diàleg resumeix els aconteixements:

• Jo: (Amb els braços tremolant de la força, bé resistència) Tio, no puc més...descansam un poc o què?

• Falet: (Igual que jo, però menos, clar...) Va una mica més i arribam.

• Físic: Pues jo estic bé.

I tots sabem que es Físic no és el tio més fort del món. Bé, després vam girar posicions i tal, tot s'ha de dir, i la cosa se va equilibrar de manera que ens vam assegurar de que es físic estigués esbraonat -agujetas-.

Lo millor: entrar-la dins el metro. La gent flipant. Nosaltres estavem per vestir-nos de manteniment per no cridar l' atenció. Conseguim maniobrar dins l' estació de drassanes i esperam el tren. Tots esperavem el segurata que ens digués que no podiem dur allò en metro.

Arriba el tren. I...la taula cap justa horitzontal!! Jo ja passava pena no hi capigués i haguessim montat el show allà per res.

Arribam a Maria Cristina. El segurata ens veu i ens ajuda a obrir la porta! - igual sí que es pot fer això al metro- i ens diu algo, que cap va entendre, però que va parèixer molt cordial. Duim la taula cap a la residència on la guarden amablement fins que ens donin les claus.

I així, ara la taula ja està montada al pis i ben curra que és. Des puto rollo!

P.S.: Comentant-li l' aventura a un amic, em va dir que ficar coses al metro està prohibit. De fet, ell va intentar dur un colchón -que no sé com es diu en català- i el segurata li va dir que no el podia dur i el van fotre fora.

P.S.2.:Gracis a na Carme per dur-nos ses pates de sa taula, que no pesen poc i acompanyar-nos en aquesta aventura.

Cartells i cartells

No sé si és cosa dels homes, o en general de l' espècie humana, el fet de que qualsevol cosa, si pot tenir una lectura de contingut sexual, és graciosa.
Basta veure els xistes verds, que tant agraden a tots. Els dels homes són més bruts; diuen, per que jo no sé quin tipus d' acudits surgeixen en una reunió femenina 100%.

Això per una banda, i per una altra, el màrketing. Hi ha campanyes molt agressives, però també n'hi ha moltes que venen un producte utilitzant el reclam sexual com a contingut de fons. El gran exemple són les "Teletiendas", on surten un paio super-quadrat i una famella d' escàndol anunciant un producte per reduir greix. Cert que el motiu aquí es millorar la figura, però que ningú es cregui que a base d' impulsos elèctrics li sortiràn uns pectorals com el del sonrisitas de la tele, ni tendrà un cul de pedra com el de la seva amiga. Encara que aquest és l' exemple més clar.

N' hi ha d' altres que són més subtils; ara mateix se m' ocorre el darrer de Renault que surten una mà de dones en bicicleta - que li encanta a mon pare, per cert - . Dones + bikini + Bicicleta no té res a veure amb el cotxe, però com que l ' anunci va enfocat a públic masculí pensen: "Ara no sé perquè, però aquest cotxe m' agrada". Fotre, menos mal que no era un anunci d'una empresa de reunificació de deutes...

Tota aquesta disquisició per mostrar-vos el cartell que ha posat el veterinari de prop de casa meva, a Palma. Ull a la foto del principi. Podeu apreciar el detall del canvi de linia, just per deixar una primera frase que llegeix: "El doctor del ... conejo"

A mi, a priori, em venen al cap un parell de coses.

1. És impossible que no se n'hagi adonat. I si el tio no hi ha caigut, no hi confiaria la vida de la meva mascota.
2. Va moooolt fort i és un caxondo.
3. El tio de l' empresa que va montar l' invent li va presentar tal qual i després no hi havia manera de quadrar el texte. El veterinari és un estoic mallorquí: I què hem de fer?

Igualment...el tema és que una clínica veterinaria té aquest cartell a la seva façana. Jo aquí li propós uns altres títols.

• El canvi correcte: "Clínica veterinaria".

• El canvi lògic: canviar l' ordre, "El doctor del loro, hurón, conejo...".

• El canvi més conservador: no operar conills, per si de cas. "El doctor de todos los animales, menos el conejo".

• El canvi aclaridor: "El doctor del...conejo (el animal), hurón, loro..."

De totes maneres, si el que el tio volia, era fer gràcia, ho ha aconseguit, encara que la riallada hagués pogut ser més gran amb frases com aquesta:

• "El doctor del ...conejo, almeja, mejillón..." - que també són animals no? - .
  

• "Ginecólogo - tratamos conejos" - Però aquí hi ha trampa evident - .
  

I es que a vegades, una segona lectura, si és de tipus sexual, pot resultar molt graciosa...

PS: Per cert, la tipografia (Comic Sans) deixa entreveure que l' hipòtesi més factible és la de que el tio té un gust nefast pels cartells...

El podcast de la setmana

Amb la ressaca de l' entrada d' ahir - després de publicar-la em vaig adonar de que era massa friki - he decidit tornar a la terra i escriure coses que interessin a tothom.

De totes maneres, coincidireu que té la seva gràcia...i no vaig perdre més de 15 minuts escrivint, ni pensant. No vull que penseu que sóc un tio que va perdent el temps...

Avui us parlaré de música, de fet us presentaré un podcast. Pels qui no sapigueu que és un podcast us diré que són programes pre-gravats, parescuts als de la ràdio, però que et pots baixar en MP3 o bé pots escoltar-los on-line. Avui us presentaré un que a mi m' agrada moltíssim i que escolt regularment...Smooth Groovers Review.

De què va? Doncs de Jazz, Soul, Funk...no us ho podeu perdre si us agraden James Brown, Earth, Wind & Fire, George Benson, Kool & the Gang... a més sempre presenta noves propostes, com ara Marc Ronson, un paio anglès que m'ha sorprès gratament versionant en clau de jazz el tema "God Put a Smile on Your Face" de Coldplay.

Doncs això, avui, de retorn a la terra, us deixo un episodi de Smooth Groovers Review que esper que disfruteu, i recordau que també el podeu escoltar amb iTunes, WinAmp, Windows Media, Amarok, XMMS...el que sigui. I també us hi podeu subscriure per que no us perdeu cap episodi.

El reproductor de música enllaça al darrer episodi, que no és el més recent, però que apareix el tema de Mark Ronson, versió de Coldplay (és la primera cançó).

Ah, el reproductor de música és aquest d' aqui, clickeu sobre "play"...



Salut!!

Aloz con toltilla

Amb tota sa història aquesta del blog, ara estic tot lo dia pensant "uala, això seria guapo per publicar". Així que aquesta curiositat bloggera recent estrenada ha fet que pegui una ullada a una carpeta rollo pou - ja sabeu, calaix desastre - que rarament s' anomena "Miscel·lània" allà he trobat una foto ben divertida que vaig fer, ja fa bastant de mesos, a Palma...

Resulta que havia acabat d' aparcar amb un amic a prop d' Avingudes i quan vaig sortir del cotxe vaig veure una tenda de xinos. Com que el meu amic va voler canviar el cotxe per que estava una mica mal aparcat jo vaig anar a veure s' escaparate - en català estàndard no sé com se diu -.

Ho vaig mirar, i ho vaig tornar a mirar. Finalment va venir en Marcos - el col·lega - i li vaig demanar si allò posava lo que posava.

Efectivament. No ho havia llegit malament. El tòpic era cert. Però com pot ser? Jo pensava que els xinessos no parlaven amb la "l", que era un tòpic inventat, suposo per que al xinès no hi ha la lletra -ni el fonema- "r".

Igualment és estrany, ja que la primera lletra del cartell és una "R" de "rebajas"...No entenc el motiu encara, però suposo que algunes paraules es veuen clares i d' altres no. Jo mateix he de confessar que de petit deia "sangle" en lloc de "sangre", no sé, me sonava millor...

Així que ja sabeu, si anau a un restaurant xino, demanau " Telnela al culi", "Celdo con almendlas" ( que xunga aquesta ) o "Chop Suey", que no té "R" i és més fàcil per tu i per ell.

No només són cotxes pegant voltes i voltes.

Els qui vau veure el GP de F1 de Canadà d' aquest diumenge passat coincidireu amb mi que va ser una locura de carrera. Hi va haver de tot, el qui més va còrrer, va ser el Safety Car.
De totes maneres, el que més va impactar - mai millor dit - va ser el cotxe de Robert Kubica, que pobre xaval, jo pensava que s' havia matat allà. L' accident va ser super fort i no li va passar res... Ja pot dir que ha tornat a nèixer, de fet vol còrrer aquest diumenge a Indianápolis. Sobre aquest accident ara la COPE diu que ha estat obra i miracle de Juan Pablo II, per que el pilot té escrit el seu nom en el casc. La foto la trobareu aquí.
Us deixo l' accident per que és per veure'l un parell de vegades: Recordeu, no s'ha fet res, bé una cama una mica fotuda, però res més.



Ara us deixo dos videos més del mateix GP de Canadà. El primer va dedicat a totes les persones que deien que un F1 no podia volar. Doncs sí. I taant, i a més en Sutil ho va demostrar. Fiuuuuu



I aquest darrer video és per concienciar del canvi climàtic. Ja que nosaltres no som suficientment capaços de cuidar la natura, la natura ha de cuidar d' ella mateixa. I si no demanau-li en el Xop o el Xip, que ha de cedir el pas a Ralph Schumacher.



Fins una altra.

2+2 = 5 (si m'ho justifiques)

Ara estava fent temps per anar a veure els meus amics de la immobiliaria i surfejava per Internet ( com en Mike O'neill del laboratori ;) ) i he trobat una foto d' examens de matemàtiques que m' han fotut a riure. Sa veritat és que si jo hagués de puntuar, li posava bé sa pregunta per

1. L' enunciat no és clar i pot donar lloc a confusions.
   


2. La lògica és aplastant i ha superat a la del professor.
   


3. O bé, per que he rigut tant que m'ha caigut bé el pobre xaval que ha escrit això.

Bé, poso la foto, que reconec que l' he robada d'un altre blog, i us deixo que rigueu un rato.












PS: Per cert, Xavi s' està gestant el post del decàleg del friki, i a més també me compromet a fer-ne un altre de la corba alcohol-fortor, tot un tractat científic.

Sóc una platja, ok?

S' altre dia anava jo amb sa xurri passejant per la Barceloneta, Port Olímpic, etc...Em va cridar l' atenció la nova -bé no sé si és nova, però jo no l' havia vist- campanya per mantenir la platja neta. Com tots sabeu, sa gent és bastant bruta i té una certa tendència a tirar tot tipus de cosa a s' arena - la sorra - . El procediment de l' autèntic "guarro dominguero" té una analogia molt parescuda a la dels felins.

1. Me menjo un albercoc o me fumo un cigarret.

1. Faig un clot a s' arena, fico la llosca o deixalla.

1. Tapo el forat amb arena.

1. I...Ualaaa, la platja està neta.

Això ho hem fet tots, alguna que altra vegada, amb les excuses de "no passa res, això és orgànic, reciclable, etc...", vale però no pensaràs que sortirà un cirerer si fots a dins s' arena un pinyol de cirera no? Home, jo de botànica no en tenc gaire idea, però no crec que el sól sigui el més fèrtil...
Total que s' ajuntament ( suposo ) de Barna s'ha proposat eliminar aquest fems "underground" de la platja i ha ficat un cartells molts curiosos a la platja.

A la foto us deix el cartell en qüestió, per si no ho llegiu, posa: "Sóc una platja, no pas un cendrer enorme, ok?".

Caxondo, por lo menos no?

El famós estat metaestable

Mirau, al·lots, que he aconseguit xerrar amb es Físic i m'ha donat un parell d' URLs que mostren l' estat metaestable de l' aigua. A més, també m'ha enviat un escrit d'una dona que va haver de dur el seu fill a l' hospital.

Bueno, primer els videos que són bastant espectaculars:

Aquest primer és d' aigua calenta ( superheating ).



Aquest segon, m' agrada més, són els rusos famosos amb l' aigua que es congela instantàniament ( de pel·lícula ):



L' explicació de perquè passa això no vos la contaré, per que no en tenc ni idea. Quan es Físic me la conti ( condició 1 ) i jo l' entengui ( condició 2). Ja la penjaré.

Au idò!

Vale, re-edit l' entrada i poso l' explicació que en Xiscu va trobar de l' estat meta-estable, aquí

Ara, sí que ho podem entendre...

De com portar un microones amb una bici

Només volia compartir amb vosaltres una experiència recent pels carrers de Barcelona. Resulta que amb uns amics ens estem montant un piset per la zona de les Corts. I com que encara som estudiants i tenim uns inputs baixos vam decidir estirar de les eines d' Internet per adquirir coses de segona mà.

La primera cosa que vam comprar va ser un forn microones, de segona mà, això sí, regalat de preu. Més o menys us poso la transcripció de les conversacions que vaig tenir amb el meu futur company de pis, conegut com John_C ( o Físic, pels amics):

• Jo: Tu, i com durem es microones?

• Fisic: Que vols dir? Amb sa bici.

• Jo: Amb bici, estàs loco, no durem res...

• Fisic: Eh que? Veees, jo tenc una caixa que va de puta mare per dur trastos...

• Jo: Però, tio, no veus que no...

Al que entra el tercer en discòrdia, alias LoFa, molt rapero el nom sí, però amb un català molt ampostí.

• Lofa: Que si home, que si podem...

• Jo: Bé bé, ja ho veureu...

Total, telefonam en es comprador. Quedam amb ell. Anam amb bici fins sa casa seva. Jo em quedo abaix guardant les bicis i el Físic puja a efectuar la compra. Torna a baixar. Amb un trastot, bé un trastot, un microones standard-size. Posam el fornet damunt la caixa i el resultat es pot resumir així:

Tamany forn > 3 * (Tamany caixa de la bici )

Fantàstic, el forn no hi cap, i ara a més tenim unes bicis que no ens permeten agafar un taxi. Que fem? Doncs, fermar el forn a la bici i anar a peu amb la bici fins a la residència. Faig una pausa aquí per explicar la metodologia de com es va fermar el microones a la caixa,

Material:

1. Un cordonet de menys d' 1 mt.

1. Una càmara de roda de bicicleta foradada.

1. Un plàstic brut.

1. Dos candaus de bicicleta.

Doncs amb aquests elements vam fermar perfectament el forn a la bici. Evidentment no vam usar el cordonet, no feia falta.

A la tornada, com anavem a peu, vam xerrar de vàries coses, frikis, ho reconeixo. La millor part de la conversació és aquesta. Per cert, ja podeu adivinar que el microones net, net no estava...

• Jo: Pues vaja tio guarro, ja hagués pogut fer net es microones una mica no?

• Físic: Ja veus, però a més és un animal.

• Jo: Per? Que ha fet?

• Físic: Ha ficat a encalentir un tassó d' aigo sense ficar una cullareta a dins!

Stop. I quin és el problema? Qui no s'ha fet un te, o unes herbetes encalentit una tassa d' aigua al microones? I les culleres, no diuen que el metal és dolent per al microones? Així que poso una cara extranya. Em mira.

• Físic: És que pot arribar a un estat metaestable!!!

Stop. Stop. Metaestable. Jurl. Que m' estàs diguent tio?. Es Físic pilla l' expressió de la meva cara. I afegeix.

• Físic: Però si en es Youtube està ple de videos de rusos que deixen aigo en estat metaestable.

Total que encara no he aconseguit trobar un vídeo del famós estat metaestable, de totes maneres, us deixo una foto de tot el procediment. En la foto apreciareu un famós futur científic bastant sonriente.


PS: En quan tengui un video dels rusos aquest, faig una entrada més i el poso.

Benvinguda

De que es parlarà en aquest blog? Doncs ni jo ho sé, suposo que de petites coses que em criden l' atenció que voldria compartir amb vosaltres. De què? Doncs, tampoc ho sé, de tot el que em passi, situacions quotidianes, ciència, curiositats, viatges, ... I coses així...
Res, això és el que us volia comentar.

P.S: Si hi alguna falta d' ortografia, escriviu un comentari o algo. Que jo sóc un crack fent-les.

P.S2: Patim patam patum...homes i dones del carrer...patim patam patum...