Una fotografia en un marc

A vegades hi ha persones que sobresurten en alguna cosa. Ben Harper és una d' aquestes persones, per a mi, és un poeta del segle XXI. La seva música atrapa i conquesta, de fet se l' anomena el nou Jimi Hendrix (amb perdó) per la seva manera innovadora de tocar la guitarra. A més les lletres són reals i moltes vegades cruels. Problemes del segle XXI, cançons o poemes del segle XXI. Aquí present una de les seves cançons del darrer disc. La cançó és preciossa, no perdeu l' oportunitat d'escoltar-la.

Now you can sell your soul
Pots vendre la teva ànima
But you can't buy it back
Però no la podràs recomprar
I've spent my whole life
He estat tota la vida
Working to give you
Treballant per donar-te
Everything you lack
Tot el que no tenies.

Now I wish you were here
I ara desig que estiguis aquí
So we could walk and talk
Així podríem caminar i parlar
In the soft rain
Sota la pluja suau
In the soft rain
Sota la pluja suau
Now all that's left of us
I ara tot el que queda de nosaltres
Is a picture sitting in a frame
És una fotografia en un marc

I would gladly trade
Canviaria encantat
All of my sympathy
Tota la meva simpatia
For sorrow
Pel dolor
If I could have you
Si et pogués tenir
If i could have you
Si et pogués tenir
Here with me tomorrow
Aquí amb mi demà


Everything I wish for
Tot el que vull
Is everything I see
Es tot el que veig
I remember when your kisses were for me
I recordo quan els teus petons eren per mi

So many wasted days
Tants dies gastats
The past is so hard to get out from under
És tan difícil desfer-se'n del passat
So many words that I wish I could say
Tantes paraules que m' agradaria dir
The future rattles my bones weak, weak like thunder
I el futur em fa tremolar els ossos dèbils com un tro.

Autor: Ben Harper
Cançó: Picture in a Frame
Disc: Both Sides of the Gun (2006)

Cartells i Cartells (III)

Resulta que aquest estiu vaig anar a ses festes de Pollença. A L' alborada (lauborada), total que estavem per allà i tal i sa meva vista se va fixar en una carretera fosca. Molt fosca. Era una sortida d' una rotonda, així que vaig mirar el cartell informatiu.

Sorpresa! Acabava de descubrir un mite : "Road to Nowhere". O a lo millor era la "Highway to Hell" dels AC/DC. Pels escèptics he de dir que les lletres no estaven despintades o eren enganxines que s' havien llevat, no, no hi havia res, la superfície era plana i llisa.

Sa veritat és que és un gran cartell informatiu, si senyor, útil i tal... De fet, jo li veig una gran utilitat: un dia d' aquests que estàs deprimit vas amb so cotxo i penses: "Ara on putes vaig, me vull perdre..." Voilà! Ja ho tens, agafa la ruta anònima, i si no laconeixes no saps on te du.

Finiquitant, que no sé de que putes serveix aquest cartell.

P.S.: Me donc s' enhorabona a jo mateix per posar el primer cartell xungo que no té res a veure amb guarrades.

Primeres impressions

He hagut de re-editar l' entrada del blog per que m'he adonat de que hi ha un salt temporal bastant gran entre la darrera entrada a aquesta i aquesta. Bueno, ja ho sabeu, he estat de vacacions. Relax, pim pam, ja me feia falta, ara aniré a por el asalto del mercado laboral. També he pasat (estic passant, de fet) per un procés d' angines que s' allarga ja fins a la tercera setmana...o sigui que el mes d' agost l'he vist de passada. Bueno, és igual, per rompre el gel, escriuré alguna tonteria, i ja aniré contant les coses més divertides que m'han passat aquest estiu.

Ehem...Ara comença la tonteria per rompre el gel.

No sé per quina raó, però tota la gent que ha vengut al pis ha pensat el mateix: "Aquesta és la famosa taula del metro?". Resposta òbvia, sí. Següent comentari :"Doncs si que és gran, no? no pensava que fós tan gran".
Ja us ho vaig dir que era tope gran sa tauleta dels ous! Com que sóc un paio de números vos donaré les mides exactes del taulell: 200 x 85 cm. Tela, jo també pens moltes vegades, encara m'en faig creus de com varem poder dur sa puta taula dins es metro...Algo per contar en es nets.

Sa tauleta en sí queda tope bé, ja us ho vaig dir.jejeje. Vos deix una foto.