Signes d' identidad

S' altre dia vaig rebre un correu de sa meva germana, molt divertit que xerrava de sa manera de veure ses coses dels mallorquins. Com que no tenc ganes de mirar el correu ara us poso un parell d' entrades de lo que hi havia.

• No te sorprens per noms com Nofre, Pixedis, Catalina, Apolònia...

• Tens total confusió dels verbs subir/bajar/ir/volver. Així per exemple dius, "ahora vengo" quan te'n vas...

• Te costa pronunciar paraules com "semana" o "caramelo" sense geminar la m o la l (semmana, caramel·lo).

• Afegeixes però al final de totes les paraules.

Bueno, n'hi havia moltes, i de molt divertides. N'hi havia una que deia:

"Creus que ses quelitas amb sobrassada són un menjar digne de deus (ho són)"

Doncs, resulta, que ara estant a Madrid, vaig dur unes quelys i una sobrassada per que ho provassin i tal...Jo tot il·lusionat...pues resulta que tampoc han caigut en massa gràcia.

Tot s' ha d' especificar, com que ningú lis ha xerrat abans de ses quelytas i sa sobrassada, pues no ho coneixen i no en van enrera, com de ses ensaïmades. Per que algun si que les coneixia i se les menja que dona gust.

Però bueno, jo ho mir, i pens "cony però si estàn que te cagues" Pues millor per a mi.

I res, algú lis hauria de dir qui és el senyor Tomeu Quely per poder apreciar bé lo que és aquest menjar diví.