Stay hungry, stay foolish

Per aquest dies de Nadal, tenc sa tradició des de fa anys d' anar a fer un cafè amb es meu padrino, just abans des sopar de nit de Nadal.

Solem xerrar de moltes coses, i sempre acaba sortit el mallorqueta, s' economia i es mercat laboral.

Com a bon enginyer jove, li explic que sa situació a Espanya és bastant deplorable, ses companyies t' ofereixen poc doblers, i que damunt, per la caracterització del nostre PIB, també és escasa.

Me diu, "idò, ves-te'n a s' estranger, si cobrau més allà"

A llavors, li vaig procurar fer entendre dues coses:

• 1) Que ell, amb els seus impostos ha finançat s' educació de molts de joves arquitectes, metges, enginyers, advocats...que, vist el panorama han de marxar. Per l' estranger és perfecte, et reben amb els braços oberts: que se gasti sa pasta Espanya, formant sa seva gent i que venguin a produïr aquí.

• 2) Per què has de renunciar a la teva casa, la teva terra, tradició, etc...No vols vendre armes, vols implicar-te en la producció del país, d'una manera més sòlida que no el turisme o la construcció.

Ses coses estàn canviant, sa gent se connecta a Internet, té notícies en milisegons del que està passant al món, la gent està totalment relacionada socialment amb les xarxes i això implica una cerca conciència social que, esper i crec, en un futur pot arribar a canviar ses coses.

Me diu:

• "jejejeje (rialla irònica), això no ho pots canviar, és molt difícil"

• "I per que sigui difícil, no ho he d' intentar?. Precissament és quan ses coses són divertides, pots fracassar (i és una cosa que la cultura d' aquí no accepta gaire bé) però només fracassa el que ho ha intentat. Si fós així, no hagués ni estudiant, pq. és difícil".

Sense molt de convenciment, varem matar sa conversació, però por lo manco, una persona més sap coses que abans no sabia. I crec que, encara que no del tot, ara té una visió diferent del mercat laboral i de la possible situació d' Espanya en un futur.

Just ahir vespre vaig veure un vídeo d' Steve Jobs, el conegudíssim CEO d' Apple, que deia precissament això: "pots fracassar, però intenta-ho, no t' arruguis" "Segueix amb fam i segueix un poc loco". ( "Stay hungry, stay foolish").

Per mi aquesta persona ho ha aconseguit tot, el que s'ha proposat i fet és que ha estat nombrat "CEO del deceni". I evidentment, va cometre errors com explica al vídeo.

Us deix el vídeo, però està en anglès:

També el podeu trobar a TED, aquí.

Diamonds on the inside

No sé voltros, però jo moltes vegades he volgut ser com en Danny Ocean, lo que se coneix com un "ladrón de guante blanco". Més que res, pq. tenen una professió amb un benefici important; bàsicament es tracta de montar un negoci: aconseguir finançament extern, contractar gent, tenir un any o dos per desenvolupar un prototipus o parescut i després obtenir beneficis. Amb la pecularitat de que s' activitat de s'empresa és ilegal pel codi civil, però amb la gràcia que no és moralment inacceptable (robes a gent rica, que s'ha fet rica a saber com, e.g. diamants de Sierra Leona...).

A més, aquesta gent de ses pelis, suda glamour.

Doncs navegant por ahí, m'he trobat s' historia d' un robatori d' aquest tipus, d'un personatge que se nom Leonardo Notarbartolo.

Resulta que es tio va començar un pla 3 anys abans per poder robar fins a 100M$ en dimants, i ho va aconseguir! Però, el vam pillar pq. va cometre un error: deixar una pista que era un sandwich, del qual van poder derivar l' ADN i pillar-lo. A més, segur que tenia a gent de molt poder, furiosa i ficant pasta per poder pillar-lo.

Resultat: 100M$, en tres anys. Te trinquen, et condemnen 10 anys a pressó i una multa de 1.3M$. O sigui, en 13 anys guanyes 98.3 M$. No és tan mal negoci no?

PD. Sa foto és de com va quedar sa càmara de diamants després des robatori.

Quan t'ha costat a tu es Palma Arena?

Reflexionant amb el cas Millet a Barcelona, una persona em va fer caure amb la següent relació que trasladaré al cas Palma Arena, per raons de magnitud i proximitat.

Ho farem usant una equació fonamental, una divisió.

Dades econòmiques

Agafaré les dades d' aquest article, de les declaracions de l' ex-arquitecte del Palma Arena, el Sr. Schürman. Sintetitzant:
Preu d' un velodrom, a Panevezys (Lituania) de característiques similars, 35 millons d' euros, per arrodonir direm 50 millons d' euros; Preu del Palma Arena, 110 millons d' euros.

Com que a aquestes altures sa trama de corrupció és bastant òbvia, me basaré en s'hipotesi de que han volat 60 M€, a ses butxaques dels espabilats aquests (no pos enllaç per mantenir una certa neutralitat, sic).

Dades demogràfiques

Habitants censats de ses Illes: 1.070.000 habitants (segons wikipedia). Suposem que totes paguen impostos.

Resultat

Doncs fent numeros grossos i amb un error considerablement alt (ja de concepte en sí). Podem fer la següent relació:

60 M€ / 1 M persones = 60 €/persona.

És com si t'haguessin vengut sa panda aquesta de lladres i t'haguessin fotut 60 euros de sa cartera!

For every serious challenge (...)

Algunes xarles de TED, quan acaben mostren un anunci d' Autodesk, que realment m'inspira molt. Jo diria que és motivador, por lo menos per una persona que li agrada la tecnologia i el disseny.

Europa comença als Pirineus. Desgraciadament.

"Si creen que la investigación y la educación son caras, prueben con la ignorancia y la mediocridad."


Amb aquesta frase, extreta d' aquí, voldria afegir la meva repugnància a la decisió del govern actual de retallar el pressupost de I+D+i de cara a l' exercici de l'any que ve.
La premsa d' avui ve carregada de "merda espanyola", de fet, els dos ítems significatius de portada són els següents:

- Més implicats i més merda en el cas Gürtel. Fet que demostra que Espanya és un pais de lladres.
- Retallar el pressupost de I+D+i. Seguim igual, un pais on només es vol a promotors i paletes (vegi's el Plan E) i es fa de menys al sector del coneixement.

O sigui que la gent amb una carrera se n' haurà d' anar d' Espanya per fer algo de bo, si no vol malviure amb un sou de 17K anuals (dada de El Periódico). Això si que és preocupant en una economia: si enguixes parets te pots comprar un deportiu, però si et dediques a treballar amb cèl·lules mare has de llogar un pis de 40 m2. I gracis.

Això em reafirma diguen que fa vergonya dir que ets espanyol quan treballes en una comunitat internacional. Precissament per aquestes coses.

Nins, no estudieu, posau-vos a arreglar tuberies, pintar parets o ficau-vos a política/robar a la gent. En aquest país, pareix que la gent llesta i honrada no hi cap.

PD: M' emprenyen molt aquestes coses.

Arquitectura com a referència de les coses

Ahir vaig arribar d'un viatge de feina+oci a Copenhaguen. Vaig anar-hi per uns assumptes del projecte SWARM, i vaig decidir retrassar sa tornada dos dies per poder disfrutar de sa ciutat i de sa seva arquitectura.

Ja havia estat a CPH, així que més o menys me coneixia ses zones més turístiques de Nyhavn, Strogget, Tivoli, City Hall, Kastellet, Cristiania; vaig decidir fer una ruta no-turística per la nova arquitectura que s' està construint per allà. Anava sol, així que ningú em va poder dir que no volia anar a veure un complexe residencial a les afores :-)

Realment els danesos són una gent amb un gust exquisit per l' estètica.

Vaig visitar els barris de Orestad (nou), la zona nord de Verterbro, Cristianshawn i algunes noves construccions més cèntriques; realment són impresionants.

I la pregunta va ser òbvia...perquè no podem fer coses similars a Espanya/Mallorca?

No tenim bons arquitectes? Descartadíssim! Precissament Espanya té uns arquitectes envejats i que serveixen i han servit com a font d' inspiració molts d'anys: Gaudí, Miralles, Calatrava (amb perdó dels meus amics arquitectes), Elias Torres, Mateo...

No tenim promoció immobiliaria? Aquesta serà que definitivament no.

La resposta és que Espanya està plena de cutres, mangantes i gent que no pot concebre una idea a llarg termini (duros ràpids!!)

Exemple #1: Housing.

Quantes vegades heu vist una promoció immobiliaria? Massa. I quantes vegades o heu pensat com una contrucció bella? Cap.

Al barri de Orestad estàn construint unes finques exquisites: The Mountain, VM house...A Espanya tenim les cases del Pocero.

Example #2: Edificis Públics.

Només puc pensar en la diferència brutal que hi ha entre el nou Playhouse de CPH (referent mundial, fet per danesos) i les noves construccions a Palma: Palma Arena i el centre Joan Crespí. Inflades de pressupost, sense funcionar i amb una estètica dudosa.

Sincerament, quan algú diu que està orgullós de ser espanyol, que ho pensi dues vegades. Que viatgi un poc pel món i que vegi com es poden fer les coses per allà, aquí tendrem un bon clima però no es pot viure de la mare sempre. A mi, particularment, me fa vergonya i me toca sempre quan coneixo gent d'altres païssos, cosa que faig sovint, explicar-lis que Espanya és més que sol, plaja, toros (quin oi) i paella.

En fí, aviam si amb un grapat de gent que pensa com jo se pot arribar a canviar això en 25 anys.

:-)

PS: La foto és meva d'una residència d' estudiants a Orestad (guanyadora d' algun premi d' arquitectura)

PS2: +info de CPH

PS3: Sa capçalera des blog és la real blibioteca de CPH, la vaig fotografiar fa dos anys.

EDIT: Dissabte, dia 3 d' octubre trob aquesta reflexió d' un Premi Nobel d' economia, que està bastant en linia amb el que escric en el post. S' article sencer xerra de sa recuperació de sa crisi econòmica, i posa s' exemple de Dinamarca per pura coincidència:

"Dinamarca es un magnífico ejemplo de cómo hacer las cosas: ellos te complican la vida si no trabajas, te empujan a espabilarte. En España, cuando pierdes tu trabajo, no hay problema, todo va bien, coges una especie de vacaciones, el sol sigue brillando". "

http://www.diariodecadiz.es/article/economia/529987/espana/cuando/estas/paro/sol/brilla/y/te/coges/unas/vacaciones.html

Reminders del pas del temps

S' altre dia pensant, caus en que ja no ets un nin de 18 anyets, descobrint sa vida. Hi ha coses, per tontes que siguin que te recorden que tornes vell.

- Que els futbolistes siguin més joves que tu.
- Viatjar per feina.
- Prendre cafès sense sucre.
- Que un amic es casi i esperi un fill (joer, aquesta és contundent).
- Fer la declaració de la Renda.
- Amics que usen crecepelo (not my case)
- Que siguis capaç de respondre ses preguntes des Trivial de color rosa.
- Pensar en hipoteques.
- Fer una cervessa se converteix en un fet social rutinari.

Sé que me'n deix una (de les que tenia pensades), però no m' enrecord. Ja la posaré si s' encén sa llumeta. Igual és cosa de s' edat també.

Simplement

Simples. Així és com haurien de ser les coses, senzilles, sense complicacions. I, a vegades ho són, i som noltros mateixos qui les complicam.

Crec que és hereditari de mamare, i també un poc de monpare, i certament sa meva germana pateix aquesta mateixa virtud. Pensam massa vegades les coses, lis donam voltes i voltes, una i una altra vegada intentant empatitzar amb entorns que mai arribarem a sintetitzar, perque ens falten variables per jugar. Cada persona és un món, però ens agrada pensar que tothom pensa com nosaltres.

Quan surgeix aquest alter ego genètic que duc, procur tirar de la meva part racional i actuar analíticament. La majoria de vegades sempre acab en el mateix lloc: La navalla d' Occam.

A part de curiositats històriques, que podeu trobar a Wikipedia, vos puc dir que la navalla d' Occam és un principi que s' aplica en el camp científic, però que és vàlid pel dia a dia: si entre un ventall d' alternatives no sabem quina triar, escull la més simple.

No sé si existeix, i certament no sé si val la pena escriure una demostració matemàtica basada en fórmules i coses rares, perque tots sabem com van les coses. O quantes vegades t' has preocupat perque algú no t' agafa el mòbil i resulta que no tenia bateria?

Sóc el primer que m' agradaria tenir aquest principi hard-wired en el meu cap, sincerament crec que seria més feliç, o almenys m' estalviaria mal de caps. Tampoc vull dir que les decisions s' hagin de prendre sense pensar, no s'ha de ser ximple, però si simple.

Res, dissertacions en el blog d'un divendres a mitjanit a Palma que m'he quedat a casa. Potser tenia certa carència avui de vida social i havia d' escapar per alguna banda. O potser li he donat massa voltes i simplement tenia ganes d' escriure.

Terrorista musical

Avui tornava de currar tota sa setmana a Madrid i anava cap a Barcelona. Tenia un mal de cap gros de tota sa setmana estar ficat a una sala de reunions arreglant detallets i històries del processador de SMOS.

Total, que arribo a l' aeroport, pas el control i vaig directe a la porta d'embarque i en res ja era a dins l' avió. Perquè? Doncs pq. tenia la fila 23 de 24, i primer embarquen els darrers.
I sí. Com si no anyorés en Murphy, el model de l' avió és d' aquests que tenen dues turbines darrera. Total, que tenia una turbina capaç de moure un avió d' unes 20 tonelades a menys d' 1 metre. Inquietant.

No només és la poca gràcia que et fa que si passa qualsevol cosa tens una probabilitat nul·la de supervivència, es que foten un renou que ho flipes. M' enrecordava d'un altre vol des de Palma em va passar el mateix i vaig tenir mal de cap i tot. El que passava aquesta vegada és que el mal de cap ja el tenia abans.

Així que he decidit ficar-me música amb els meus nous auriculars que aïllen un munt del soroll estern (no són actius ni res, però estàn molt ben fets) i així escoltar algo de música i menos motor.

Quan esteim rodant per agafar pista em ve l' azafato i me demana -amb cara de perro de presa- que llevi la música. Li dic que ok, però que si no li importa puc tenir els auriculars posats per llevar soroll del motor. Me diu que vale.

Lo millor és que s'ha canviat la zona -imagino- amb s' altre azafata i li ha dit -sense que jo ho sentís-: "Vigila a este que se dejará los auriculares puestos y dice que va a tener la música apagada"

...

...

...

M' he sentit tot un terrorista: "Que nadie se mueva, tengo un iPod!!"

Sa veritat és que ses companyies aèries podrien posar una mica de la seva part. Pots tenir un aparell electrònic dins l' avió. Si vols posar seguretat limita l' ús de mòbils (els transmissors), wi-fi o walkie-talkies. Però un iPod, no té antena. No és que no emeti a la freqüència de transmissió del avió. Ni tan sols un armònic. No emet res. No signal - No problem. Paraula d' enginyer.

I el pitjor és la psicosi de la gent. Jo reconec que sóc un ignorant en molts de temes -medicina, arquitectura, dret...- però crec que en el segle XXI, i tan rodejats de circuits com estam, tothom sap més o meny que fan les coses. O estic molt deformat professionalment? Igualment, fixau-vos quanta gent apaga al mòbil a l' avió. Flight-mode com a molt, i si no en silenci i ja està.


Vagi bé