Stay hungry, stay foolish

Per aquest dies de Nadal, tenc sa tradició des de fa anys d' anar a fer un cafè amb es meu padrino, just abans des sopar de nit de Nadal.

Solem xerrar de moltes coses, i sempre acaba sortit el mallorqueta, s' economia i es mercat laboral.

Com a bon enginyer jove, li explic que sa situació a Espanya és bastant deplorable, ses companyies t' ofereixen poc doblers, i que damunt, per la caracterització del nostre PIB, també és escasa.

Me diu, "idò, ves-te'n a s' estranger, si cobrau més allà"

A llavors, li vaig procurar fer entendre dues coses:

• 1) Que ell, amb els seus impostos ha finançat s' educació de molts de joves arquitectes, metges, enginyers, advocats...que, vist el panorama han de marxar. Per l' estranger és perfecte, et reben amb els braços oberts: que se gasti sa pasta Espanya, formant sa seva gent i que venguin a produïr aquí.

• 2) Per què has de renunciar a la teva casa, la teva terra, tradició, etc...No vols vendre armes, vols implicar-te en la producció del país, d'una manera més sòlida que no el turisme o la construcció.

Ses coses estàn canviant, sa gent se connecta a Internet, té notícies en milisegons del que està passant al món, la gent està totalment relacionada socialment amb les xarxes i això implica una cerca conciència social que, esper i crec, en un futur pot arribar a canviar ses coses.

Me diu:

• "jejejeje (rialla irònica), això no ho pots canviar, és molt difícil"

• "I per que sigui difícil, no ho he d' intentar?. Precissament és quan ses coses són divertides, pots fracassar (i és una cosa que la cultura d' aquí no accepta gaire bé) però només fracassa el que ho ha intentat. Si fós així, no hagués ni estudiant, pq. és difícil".

Sense molt de convenciment, varem matar sa conversació, però por lo manco, una persona més sap coses que abans no sabia. I crec que, encara que no del tot, ara té una visió diferent del mercat laboral i de la possible situació d' Espanya en un futur.

Just ahir vespre vaig veure un vídeo d' Steve Jobs, el conegudíssim CEO d' Apple, que deia precissament això: "pots fracassar, però intenta-ho, no t' arruguis" "Segueix amb fam i segueix un poc loco". ( "Stay hungry, stay foolish").

Per mi aquesta persona ho ha aconseguit tot, el que s'ha proposat i fet és que ha estat nombrat "CEO del deceni". I evidentment, va cometre errors com explica al vídeo.

Us deix el vídeo, però està en anglès:

També el podeu trobar a TED, aquí.