Avui us contaré els invents i peripècies que tenim a la cuina del pis per arreglar-nos...Realment bastant interessant...
1. Riiiiing...Heeeelp!!
Com que hem instal·lat una Wii al nostre pis, i el senyor Ferpe va comprar el Padrino, tenim a 3 viciats màxims a aquest joc. El que més hores ha acumulat en el pis en una setmana és el físic...i com que el menjar no es fa sol...doncs, a vegades necessitem ajuda els que cuinam (sigui el que sigui). Per això hem instal·lat un timbre de bicicleta a la cuina. L' equivalència seria:Riing!!: Deixau de fer el capullo davant la tele/ordinador i veniu a ajudar-me.
Riing Riing!!: Voleu venir d' una puta vegada!!!
2. Ulleres anti-llàgrimes
Tallar ceba és una mica delicat al pis. A ningú li agrada i tots ploram. Som uns tios sensibles. I per això pelam la ceba amb ulleres de nadar. Així no ploram. És verídic.PS: En pròximes ocasions us contaré mé coses de la nostra cuina. Però com que ma mare no se creu que menjam bé i se pensa que menjam congelats tot lo dia, deixaré un parell de fotos de l' evidència.
PS2: Guiem, fes un comentari per ma mare i contar¡-li que és vera això de que menjam de puta mare.
7 comentaris:
Això del Padrino és cert, hi ha 3 viciats. Però és perque mentre estàs jugant al gta de la psp (ehhh andreu) no pots estar jugant en una altra consola.
Bon profit....
Vale, és cert, jo també tenc un petit vici amb la psp. Però hombre era per justificar d' alguna manera l'aparició de la Wii i del padrino en el blog...
De totes maneres, lo des físic és escandalós, en 3 dies ha havia arribat més enfora que en Fernando en un mes...
Brutal.
es que yo voy con la calma
no sera s'inmunoferon lo que surt a sa foto de ses mongetes amb patates i sa carn??
ES inmunoferon...
Duc un xute d'aixo bestial
i jper rematar...lo altre es es redoxon?jajaja
Missatge dirigit a s'apreciada mare de n'Andreu:
"Mengen de puta mare!" - (valgui's sa redundància).
Idò, jo quan hi vaig anar me van fer una bona coca amb trampó (aquesta paraula és estrictament vostra estimats mallorquins així que no sé com s'escriu...).
A més, no has de passar pena de res, perquè vaig veure allà on van a comprar es menjar i és fantàstic. Un ambient molt familiar, es dependents tenen un 90% de vena psicològica, un 5% de filosòfica (sa resta de venedor) i es preocupen molt per atendre es problemes des dia a dia des clients.
De fet, quan jo hi vaig anar a comprar vaig riure moltíssim. A més ens van donar trossets de "Kamón" per tastar i redéu, era suprem allò. N'Andreu en va comprar 150 gramets (en realitat no me'n record des pes).
En resum, mental i físicament sanots per aquell pis!
PS: no com d'altres pisos en es quals es tema mental el tenim bastant trabucat ;-)
Publica un comentari a l'entrada