Hi ha coses de les que un es sent orgullós, o al menys, el fan sentir útil. Una cosa pot ser acabar una carrera, trobar una feina, aprendre a tocar un instrument (per dir coses que m'estan passant darrerament...), però n'hi ha algunes que semblen fàcils i no ho són. Són situacions de cada dia, coses que en cap moment haguessis pensat que serien tan difícils.
Us vull parlar de lo complicadament xungo que és planxar una camisa.
Ma mare me'n va ensenyar una dia, me'n va tornar a ensenyar un altre dia i així. Sempre amb ella. I tu penses, fàcil...
El problema ve, com tantes altres coses, quan ta mare no està davant per guiar-te. Tú, la planxa i la camisa, i si vols un bon disc de jazz de fons (Robert Glasper en el meu cas...que per cert, torna a Barcelona al novembre).
Mires la planxa, mires la camisa... (Música de el bueno, el feo y el malo ara...rollo duelo...)
Tornes a mirar-les i dius. Au idò, al ataquerl !!!
- Primer round: El coll...es supera ràpidament...
- Segon round: El canesú (que cursi aquest nom)...putes això és més complicat ja...com putes pos la camisa...
- Tercer round: Mànigues...fàcil...
- Quart round: Esquena i davant...gran problema, com putes posar la camisa per que no se t' arrugui l' altra part...
Total, que jo inverteixo en planxar camises unes 4 vegades lo que tarda ma mare o mon pare (planxa ell a casa, ma mare el té a ses ordres). Però se fa.
També m'han dit que una tintoreria (que no tintorera) ho fa net i planxa per 1.80 €...Vale, però no te sents tan orgullós.
El següent pas, que no en tenc ni idea: Fer-se el nu de la corbata.
PS: A la foto, la camisa planxada, a que mola la làmpara, que pareix un caperrot...
1 comentari:
Veig que això ho tens casi superat però encara et falta un poc de pràctica. Jo si vols et puc fer un favor. Et deixo les meues camises i me les planxes. Pensat-ho, és una gran oportunitat per aprendre una mica més.
Publica un comentari a l'entrada